El Museu de Reus presenta del 23 de gener al 31 de maig de 2014 l’exposició «Tapiró (Reus, 1836–Tànger, 1913)». La mostra es dividirà en dos cicles temporals, un primer bloc del 23 de gener al 5 d’abril amb obres representatives de tota la seva trajectòria, i un segon cicle expositiu, del 9 d’abril al 31 de maig, que repassarà sobretot l’etapa romana de Tapiró. Aquesta exposició és la primera gran activitat del Museu de Reus pel 2014, en què també hi haurà una mostra dedicada al general Joan Prim i Prats i una altra sobre la Guerra de Successió.

El Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59) dedicarà la primera part de l’any 2014 a homenatjar la figura del pintor Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 – Tànger, 1913) amb motiu del centenari de la seva mort. En concret, s’oferirà una exposició dividida en dos blocs temporals:

• Del 23 de gener al 5 d’abril: «Tapiró (Reus, 1836–Tànger, 1913)»

• Del 9 d’abril al 31 de maig: «Tapiró, pintor a Roma»

La mostra és comissariada pel professor d’Història de l’Art de la URV, Jordi Àngel Carbonell i es distribuïrà en tres àmbits: l’etapa de formació, l’estada a Roma i l’època de Tànger.

En total, es presentaran 64 obres de l’artista, moltes de les quals pertanyents a col·leccions privades i algunes d’institucions museístiques, com les tres peces dels fons de l’Institut Municipal de Museus de Reus («Núvia», «Gnawi» i «Nens sota la porxada»). A més, el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha cedit l’obra «Núvia berber», i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona l’aquarel·la «Noia italiana». El muntatge produït pel Museu de Reus té la col·laboració de la Diputació de Tarragona. L'acte d'inauguració de l'exposició, el pròxim 23 de gener a les 20:00 h, tindrà el patrocini de la Cooperativa de Falset-Marçà.

Tapiró, un gran artista del segle XIX

Josep Tapiró i Baró ha estat un dels artistes més significatius i reconeguts del nostre art vuitcentista. Les aquarel·les fetes a Roma entre els anys 1863 i 1876 van ser apreciades per l’estil virtuós i acurat. L’aspecte pintoresc i la convincent versemblança dels seus tipus populars li van portar l’èxit comercial. Més endavant, el 1877, esdevingué el primer pintor peninsular que establí la residència a la ciutat de Tànger. Des d’aquest indret féu un acostament a la societat magribina, que en la pintura es traduí en un rigor realista, el qual de vegades convertí les seves creacions en veritables documents testimonials. Tot i rebre importants reconeixements internacionals i ser considerat un dels pintors orientalistes cabdals en l’àmbit internacional, des de la seva mort, i per raons diverses, ha sofert un oblit immerescut: a Tànger, a causa de la pèrdua del seu passat recent; a Catalunya, per l’allunyament del pintor durant gairebé quaranta anys i pel fet que una part important dels seus treballs es comercialitzaren al mercat anglosaxó, amb la consegüent dispersió per mig món. Justament, aquesta mostra retrospectiva, que es porta a terme quan ja fa un segle del seu traspàs, vol vindicar la gran vàlua de la seva obra, per tal que ocupi el lloc distingit que li correspon als annals de l’Art.

De Reus al reconeixement internacional

Josep Tapiró i Baró va néixer a Reus l’any 1836. De petit ja va manifestar una especial inclinació pel dibuix. Els primers rudiments de la pintura els va aprendre amb el pintor reusenc Domènec Soberano, al taller del qual va coincidir amb Marià Fortuny, que era dos anys més jove i amb qui, des d’aleshores, va mantenir una forta amistat. Els estudis artístics va continuar-los a l’Escola Llotja, de Barcelona, i –a partir del 1858– a Madrid, on es va matricular a l’Escuela Superior de Pintura y Grabado, a més d’assistir a l’acadèmia particular de Federico Madrazo. Com el seu amic Marià Fortuny, a qui va salvar de morir ofegat al moll de Barcelona, s’instal·là a Roma a partir del 1862 i s’integrà al cercle d’amics de Fortuny. Des de bon començament, Tapiró s’especialitzà en la disciplina de l’aquarel·la, tècnica en la qual va esdevenir un gran mestre. Les obres d’aquesta època són de temàtica costumista i descriuen l’ambient popular romà. És una pintura detallista, en què apareixen personatges populars: camperols, indigents, religiosos, dames, dones amb vestits tradicionals... Aquestes obres van tenir un notable èxit entre els marxants i els visitants de Roma, que s’enduien una visió pintoresca de la ciutat.

Fortuny va ser qui li va descobrir el nord d’Àfrica, en un viatge que van fer junts a Tànger l’any 1871. Després de la mort del seu amic, Tapiró hi va tornar un parell de cops i el 1877 ja hi establí la seva residència. A partir d’aleshores, la seva obra es va centrar en la descripció de la vida i de l’aspecte dels tangerins. Comercialment, el seu treball va tenir molt d’èxit en el mercat anglosaxó, per la temàtica orientalista i per la tècnica de l’aquarel·la, que tradicionalment gaudia d’un gran prestigi. A la seva ciutat adoptiva fou un artista molt reconegut, fins al punt que el carrer on tenia el taller s’anomenà Estudi Tapiró. Josep Tapiró i Baró va morir i fou enterrat a Tànger l’any 1913, però les seves restes van ser traslladades al cementiri de Reus l’any 1947.

Cronologia de Josep Tapiró i Baró

• 1836. El 7 de febrer, neix a Reus Josep Tapiró Baró, al número 6 de l’actual carrer de Llovera. Els seus pares eren Josep Tapiró i Teresa Baró.

• 1853. Al mes de juny, exposa per primer cop obres seves a la col·lectiva del Casino de Reus. Pel setembre, ingressa a l’escola d’art de Llotja, a Barcelona.

• 1862. A la primavera és a Roma i a l’estiu dirigeix la decoració dels jardins d’Euterpe, a Reus. També es fa càrrec de l’ornamentació del Saló Filharmònic per a l’Exposició Agrícola Regional de Reus, per a les festes de Misericòrdia.

• 1863. Al final de març, embarca amb Marià Fortuny cap a Civitavechia. En arribar, viatja a Florència i després a Nàpols. Estableix el seu domicili a Roma i assisteix a l’Acadèmia Giggi.

• 1871. Torna a Reus, després de vuit anys d’absència. A l’agost viatja a Madrid i després a Granada, on es reuneix amb Fortuny. L’octubre viatja per primer cop a Tànger i a Tetuan, en companyia del seu compatrici i de Bernat Ferrandis.

• 1873-1874. Exposa els seus olis i aquarel·les al Cercle Artístic Internacional de Roma. El 21 de novembre, a Roma, mor el seu amic Fortuny.

• 1875. El mes d’agost –mentre descansa al mas familiar– rep la visita d’una delegació del consistori reusenc, que vol que coordini una subscripció popular per fer un monument a Fortuny. El mes de setembre marxa a Tànger, on roman fins al febrer de 1876.

• 1877. Adquireix una casa de nova planta al núm. 4 de la plaça de la Fuente Nueva, de Tànger, i estableix la seva residència definitiva a la ciutat.

• 1878-1879. Participa a l’Exposició Universal de París, amb l’aquarel·la «Els preparatius del casament de la filla del xerif de Tànger (Palau del Governador)». Un any més tard, pren part a l’Exposició de Belles Arts de Londres, amb l’aquarel·la «Bandits àrabs».

• 1883. Després de passar l’hivern a Tànger, l’artista viatja a Londres i s’instal·la en un petit apartament de Golden Square fins a l’agost. Durant aquells mesos comercialitza les seves creacions a les galeries dels voltants de Picadilly Circus i fins i tot les presenta al príncep de Gal·les. A l’agost, ven l’obra intitulada «Núvia berber» (avui al MNAC) al reusenc Ferran de Miró. Per l’octubre, participa a la XIX Exposició Anual d’Aquarel·listes Britànics i Estrangers, organitzada per la Thomas McLean’s Gallery de Londres.

• 1886. El 21 de juny es casa, a l’església de la Puríssima de Tànger, amb María Manuela Valerega Cano, natural de la ciutat nord-africana.

• 1896. Guanya una segona medalla a la tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, amb «Darcawi». El mes de juny, participa a CXXVIII Exposició Anual de la Royal Academy, a Burlington House, amb el retrat d’una jove tangerina vestida de festa.

• 1907. El mes de juny s’instal·la a Madrid i envia obres seves a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando per tal que l’Estat les adquireixi. Participa a la X Exposición Bienal del Círculo de Bellas Artes de Madrid. El mes de novembre, l’Academia de San Fernando decideix que l’Estat adquireixi les aquarel·les «Parache, el ballarí» i «El santó darcawi» (ambdues són ara al Museo del Prado).

• 1912. Tapiró participa a l’Exposición de Pintura Española de Buenos Aires, amb un parell de retrats, «El Kaid Yach el Kina de Marraqueix» i «Sidi El Jach, Mohamed Benan». També pren part en una mostra al Centre Republicà de Reus i, a més, penja obres en una exposició col·lectiva al Centre de Lectura.

• 1913. El 4 d’octubre, a la una de la matinada, mor a Tànger a causa d’una insuficiència respiratòria.

• 1947. El 4 d’agost, les despulles de Tapiró –que havien estat traslladades des de Tànger– són finalment dipositades al Cementiri de Reus.

Més de 37.000 visitants al Museu el 2013

Durant l’any 2013 el Museu de Reus ha organitzat un total de 12 exposicions als seus diferents equiaments (espai Raval de Santa Anna, plaça de la Llibertat i Mas Iglesias).

Els visitants que han passat pel Museu durant aquest any s’han distribuït de la manera següent:

Entre les activitats més concorregudes cal destacar l’exposició «Fortuny, el mite», organitzada amb motiu de l’Any Internacional Fortuny Reus 2013, per la qual hi van passar més de 21.000 persones.
Nous projectes per 2014

Pel que fa a noves activitats amb vista a 2014, destaquen, a més de l’exposició dedicada a Josep Tapiró, les dues mostres que s’organitzaran durant la segona part de l’any i que es dedicaran a la commemoració de la Guerra de Successió de 1714, amb una mostra sobre el Reus de l’època, i una exposició dedicada a la figura del general Joan Prim i Prats (Reus, 1814–Madrid, 1870).

Entre els projectes previstos durant el 2014 hi ha diferents millores per renovar l’exposició permanent de prehistòria i món antic, així com la producció d’una nova exposició permanent dedicada a la història de la ciutat de Reus, ubicada a la primera planta de l’edifici del raval de Santa Anna.

Pel que fa a l’espai de Mas Iglesias, es continuarà treballant en la millora del servei i en els àmbits de recerca i documentació del patrimoni fotogràfic i àudiovisual de la ciutat.