La regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, a través dels departaments de Joventut i de Polítiques per la Igualtat, ha elaborat el Protocol contra les agressions sexistes a les festes populars. El document vol ser una eina tant de sensibilització com de resposta davant una situació sexista i discriminatòria, rebutjant aquestes situacions i atorgant a la comunitat la seva responsabilitat

El protocol és fruit de la col·laboració amb el col·lectiu Despertem el feminisme, amb qui l’Ajuntament va començar a treballar el 2016 per promoure una ciutat més igualitària, lliure d’actituds sexistes i discriminatòries, sobretot basant-nos en els contextos de festes i d’oci nocturn. El document és, alhora, una demanda que havien fet els i les joves del Consell de Joves de Secundària del curs 2014-2015. La redacció del protocol ha comptat també amb la implicació d’altres entitats de la ciutat: Coordinadora d’Esplai i Escoltes de Reus, Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, H2O, Arsufesta i la Regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència juntament amb la Regidoria de Cultura, l’IMAC, la Guàrdia Urbana, la Regidoria de Salut i el SIAD de l’Ajuntament de Reus.

D’aquest treball col·laboratiu en va sortir el lema «Reus lliure d’actituds sexistes i discriminatòries» i la campanya preventiva per la Festa Major de Sant Pere «Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!».

El document s’obre a l’adhesió de les entitats vinculades amb les festes populars. En aquest sentit, planteja la creació d’espais on poder atendre d’una possible agressió i/o discriminació en un entorn de festa popular. Aquest Punt Violeta, com s’anomenen, haurà d’estar degudament senyalitzat, i les persones que en siguis responsables caldrà que estiguis degudament formades en relació al protocol.

El protocol fixa pautes sobre com actuar davant un possible cas d’assetjament, tant en relació a la persona assetjadora com a l’assetjada, i descriu itineraris d’atenció en funció de si qui agredeix té una actitud dialogant o no; o de si l’altra part és conscient o no de l’assejtament.

Si la conducta observada va més enllà de l’assetjament i pot ser considerada agressió cal que els responsables de l’espai es posin en contacte directament amb el 112 o la Guàrdia Urbana 092.

Així mateix, el document descriu les recomanacions següents:

• Procurar l’apoderament de les persones agredides.
• Una agressió sexista és un abús de poder; no és un conflicte i/o un malentès.
• Absolutament res justifica una agressió. 
• Una agressió és una vulneració dels drets: ja sigui a un grup com a una persona individual, és cosa de tothom reaccionar i no tolerar-ho. 
• Parlar amb la persona agressora no ha de conduir a una confrontació directa i l’aproximació cap aquesta sempre serà en parella (una persona responsable no anirà sola a parlar amb la persona agressora).
• Respectar sempre la decisió de la persona agredida respecte a si vol donar alguna resposta o no a la conducta sexista i/o discriminatòria.

El objectius del protocol són:

• Promoure una ciutat igualitària, lliure d’actituds sexistes i discriminatòries. 
• Promoure que les festes tinguin un caràcter inclusiu i respectuós comptant amb una implicació col·lectiva. 
• Generar espais de festa que siguin igualitaris i sense violència, on relacionar-se de manera segura.
• Sensibilitzar respecte a les actituds sexistes i discriminatòries
• Donar una resposta col·lectiva, amb corresponsabilitat davant de qualsevol agressió i/o discriminació.
• Apoderar l’entorn, per poder actuar davant qualsevol agressió i/o discriminació.