És una instal·lació sonora que explora la reproductibilitat en l'obra d'art i l'autoria. També, com va fer Fortuny, explora l'orientalisme, en aquesta ocasió a través de l'estètica i els cànons del manga, elements i recursos que ens han arribat des del país nipó, lluny d'una idea prefixada de la mirada de l'estrany. Per altra banda, explora la creació i la reproducció des del punt de vista d'un artesà, però amb eines del segle XXI: bits, programari i IA, referenciats amb el so del metall de les planxes de gravat, sons que omplien el taller de Fortuny durant les llargues nits de treball, però que ara estan sintetitzats, gravats i treballats amb màquines, solenoides i altres elements.

Aquesta instal·lació es disposa creant una cova, un espai de protecció i reclusió que el mateix Fortuny va treballar en un dels seus gravats anomenat L'anacoreta, una imatge i una escena evocadora que avui dia podem entreveure en formes molt diverses en les societats contemporànies, sigui voluntàriament o involuntàriament.