Pony Bravo tornen a agafar el Delorean per conduir-nos a un indret
retrofuturista ple de palmeres, waikikis i microplàstics. Considerada
una de les bandes sorgudes d’Andalusia amb més personalitat a l’hora
de mesclar influències que van del synth wave vuitanter, als sons
africans, andalusos jondos, al punk funk i al dub infusionat. La seva
barreja és plaent pel cos, l’humor de les seves cançons fa bé al teu
cap, no te n’adones i hi ha un relaxament provocador dins teu quan
els escoltes que és difícil de posar en paraules.
Trópico és el seu cinquè disc i una prova més que l’efervescència
creativa del trio sevillà format per Daniel Alonso, Pablo Peña i Darío
del Moral no afluixa. D’Andalusia als cims de la música negra, la
trajectòria del grup ha deixat molts enamorats de la vida encara
més enamorats del camí sovint gustós que ens toca fer.
D’inici, engegarem motors amb La Model grup tarragoní d’emo des-
carnat i sincer que més val que coneguis per entendre què passa on
vius. El seu últim LP es diu Un bon dia el té tothom i és una oda poè-
tica al tirar endavant mirant enrere, et sorprendràs veient-te en les
cançons d’en Jordi i companyia, no cada dia et fan una autobiografia
des del costat de casa, l’emo, el rock i el punk del veí de baix.