En aquest espai s'aniran penjat els resums de les ponències i materials que els ponents consideren que complementen llurs presentacions.

Ponents que han intervingut:

EZEQUIEL GORT JUANPERE

Nascut a Reus l'any 1949, és doctor en Història, va ser professor titular interí d’Universitat, 1988 i 1989, i Arxiver Municipal, 1994-2015. Medievalista, s'ha dedicat bàsicament a l'estudi de Reus, del Camp de Tarragona i del Priorat. Té publicats nombrosos articles i llibres, com Pere de Lluna i al senyoria de Reus (Reus, 1987), La Cambreria de la Seu de Tarragona, segles XII i XIII (Reus, 1990), Història de Cornudella de Montsant. Una vila del comtat de Prades (Reus, 1994), etc... Membre de l'equip de recerca de Carrutxa, ha participat, entre altres, en les activitats d'estudi i divulgació del patrimoni històric de la serra de Montsant.

Ponència:

LA CONSTRUCCIO DE LA HISTÒRIA LOCAL MEDIEVAL A TRAVÉS DE LES FONTS D'ARXIU

EDUARD JUNCOSA BONET

Llicenciat en Història per la UB (2003, amb premi extraordinari), en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UCM (2008, amb premis extraordinari i nacional) i doctor en Història Medieval per la mateixa universitat (2014, amb premi extraordinari i menció europea), des de l’any 2008, és professor ajudant al Dpt. d’Història Medieval de la UCM. Les seves línies d’investigació principals se centren en les relacions entre els poders civil i eclesiàstic, les teories i formes polítiques, les institucions representatives, els rituals i les cerimònies, la imatge del poder… en el marc de la Corona d’Aragó durant la Plena i Baixa Edat Mitjana. 

Ponència: 

QUAN ELS FILS ENS PARLEN: EL TAPIS DE LA BONA VIDA (s. XV)

La investigació pot ser entesa com un joc de pistes en què cal resoldre els successius interrogants que se’ns van plantejant contínuament fins arribar a les metes que ens hem marcat. Per a fer-ho és necessari seguir una metodologia adequada i fornir-se d’instruments pertinents, recopilar tot allò que se sap de l’objecte d’estudi i buscar nous indicis que ens ajudin a confirmar o falsar hipòtesis. Podrem veure la importància de cadascuna d’aquestes fases a partir de la presentació de l’estudi que estic duent a terme actualment, centrat en l’anàlisi del tapís de la Bona Vida, el qual es relaciona íntimament amb les recerques precedents de la meva carrera acadèmica.

CORAL CUADRADA MAJÓ

Coral Cuadrada és professora d’arxivística, historiografia, història medieval i història de les dones (edat mitjana i moderna) a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i també d’història de les dones al màster interuniversitari Estudis de dones, gènere i ciutadania. És també directora de l'Arxiu del Marquès de Santa Maria de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt. L’any 1987 presentà a la Universitat de Barcelona una tesi d’història medieval sobre el Maresme, estudi amb el qual obtingué el Premi Iluro d’aquell mateix any (El Mareme Medieval: Hàbitat, Economia i Societat, segles x-xiv). De la seva recerca sobre les relacions camp-ciutat a l’edat mitjana, n’és reflex el llibre L’aixada i l’espasa (Tarragona, 1996). Pel que fa al comerç internacional als segles xiii-xv, publicà La Mediterrània, cruïlla de mercaders (Barcelona, 2001). Dins la via d’investigació de la història de la medicina El llibre de la pesta (Barcelona, 2012). En relació amb la història de les dones ha coordinat i co-editat Dones, coneixement, societat (Reus, 2005), Igualdad y diferencia: pensamiento, acción, revisión (Madrid, 2008), Memòries de dones (Tarragona, 2009), Les dones als orígens de Torreforta(Tarragona, 2014), i Oikonomia: cuidados, reproducción, producción (Tarragona, 2015). 

Ponència:

VIDA ACTIVA, VIDA CONTEMPLATIVA: BEGUINES I RECLUSES 

Presenta breument el seu recorregut de recerca, des de la tesi doctoral fins a aquest any, incidint amb més detall en la via d'investigació d'història de les dones i, en especial, de les dones medievals. Des dels primers plantejaments procedents de la història econòmica de caire tradicional, passant per l'assumpció dels plantejaments de l'economia feminista, sense oblidar l'atenció a les dones medievals que, des d'una vessant o altra, optaren per camins de llibertat. Arrel de l'estudi en profunditat del testament de Ramon Llull, conservat a l'Arxiu del Marquès de Barbarà, del qual n'ésc la directora, a l'actualitat aprofundeix sobre les beguines i recluses, exemples de vida amb sentit i relació.

JORDI MORELLÓ BAGET

Jordi Morelló Baget (Reus 1967) es doctorà en Història Medieval per la Universitat de Barcelona el 1998. Ha treballat com a professor ajudant a la Universitat de les Illes Balears (2000-2005) i com a investigador Ramón y Cajal a la Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona (2008-2013). La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de la fiscalitat i les finances del municipi baixmedieval, tant a Catalunya (Camp de Tarragona, baronia de la Llacuna) com a les Illes Balears, i en els darrers anys s’ha decantat per l’estudi de la fiscalitat eclesiàstica i les relacions Església-Monarquia en l’àmbit de la Corona d’Aragó.
Ha estat membre de diversos projectes d’investigació desenvolupats a la Inst. Milà i Fontanals del CSIC-Barcelona i a la Univ. de les Illes Balears, i del Grup de Recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya: Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval. També és membre de la Xarxa d’investigació temàtica “Arca Communis” sobre Història de la Fiscalitat Hispana (segles XIII-XVIII) i col·laborador de l’Instituto de Estudos Medievais de la Universidade Nova de Lisboa. És autor de diversos llibres i d’una setantena llarga d’articles publicats en revistes i obres col·lectives. També ha fet col·laboracions per a algunes editorials, en diccionaris i obres enciclopèdiques sobre temàtica històrica medieval.

Ponència:

L’ESTUDI DE LA FISCALITAT BAIXMEDIEVAL A LES COMARQUES TARRAGONINES: BALANÇ HISTORIOGRÀFIC DELS DARRERS VINT ANYS

Per comprendre millor el marc on s’insereix el tema proposat aquí, hom destacarà, en primer lloc, el pes que té la fiscalitat en el panorama historiogràfic actual; tot seguit s’exposaran alguns dels problemes plantejats per l’estudi de la fiscalitat, centrant-se ja en l’àmbit del municipi baixmedieval català; més en concret, s’incidirà en qüestions relatives al vocabulari i a les fonts documentals més directament vinculades a la praxis fiscal, cosa que es podrà acompanyar amb imatges extretes d’alguns registres pertanyents al fons arxivístic de Reus. Una bona part del que s’ha fet a nivell del Camp de Tarragona en els darrers 20-25 anys té relació directa amb la producció generada pel mateix autor, en tant que membre del grup d’investigació liderat pel dr. Manuel Sánchez Martínez, gràcies als diversos projectes endegats des del CSIC de Barcelona. Hom passarà revista, doncs, a les diferents temàtiques abordades d’ençà la primera etapa d’elaboració de la tesi doctoral fins a les darreres aportacions. A tall de cloenda, s’indicaran les futures línies de recerca que l’autor té en preparació.

 STEFANO MARIA CINGOLANI

Nascut a Roma l'any 1956. Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de La Sapienza de Roma. Ha estat professor de la Universitat Tor Vergata de Roma durant els anus 1989-1994, professor visitant a la Universitat de Barcelona els anys 1995- 1999 i a la Universitat Pompeu Fabra l'any 2000. Actualment es dedica per complet a la investigació. ha publicat un centenar d'articles sobre èpica, novel·la i hagiografia francesa, sobre lírica trobadoresca i italiana i sobre literatura catalana. Les seves principals publicacions són:  Le Storie dei Longobardi. Dall'Origine a Paolo Diacono, Viella, Roma 1995; Joan Rois de Corella: la importància de dir-se honest, premi Joan Fuster d'assaig, 1997. Lo somni d'una cultura: Lo somini de Bernat Metge, Barcelona 2002; Historiografia, propaganda i comunicacio al segle XIII. Bernat Desclot i les dues redaccions de la Crònica, Barcelona 2006; La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle X al XIV, Barcelona 2006; Jaume I, història i mite d'un rei, Barcelona 2007, etc...

Ponència:

LABERINTS, FILS D’ARIADNA I NINES RUSSES. DE ROMA A LES TOMBES REIALS DE POBLET I SANTES CREUS

M. ÀNGELS SOLÉ

Llicenciada en Història per la UAB. Directora del CRBMC des de març de l’any 2011. Anteriorment ha estat cap de la divisió d’Activitats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (divisió que incloïa àrees mot diverses, com exposicions, publicacions ,educació, difusió); cap d’exposicions i difusió del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, cap de documentació i difusió del Museu d’Història de Catalunya (MHC), anteriorment va participar com a tècnica en el projecte de creació del MHC i recent llicenciada, va treballar en la coordinació del projecte de creació del Centre de Documentació d’Història Local de la Universitat Autònoma de Catalunya.

Ponència:

LA IMPORTÀNCIA DE LA CONSERVACIÓ I LA PRESERVACIÓ. EL CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES DE CATALUNYA

L'exposició de Solé consta de dues parts, la primera consistirà en explicar quina és la missió del CRBMC, quins són els seus objectius estratègics, les funcions que s'hi duen a terme i les línies d’ajuts. Es posaran exemples relacionats amb la conservació del patrimoni documental. L’altra part s'expicarà quins són els criteris d’intervenció en el patrimoni, fent un esment especial als materials d’arxius, obra gràfica i fotografia.