En primer lloc, un agraïment a tots i totes els que heu vingut aquí per compartir amb nosaltres el primer any de nou govern municipal, un any de canvi i escolta activa per fer avançar Reus.

També un agraïment i reconeixement a la tasca de tot l’equip de govern, els 14 regidors i regidores que m’acompanyen i en nom de qui parlo avui, així com dels tècnics i tècniques municipals, que executen l’acció de govern. També als regidors i regidores de l’oposició que saben trobar consensos en els grans projectes de ciutat; i als anteriors alcaldes. Aquest equip de govern reivindica la política com a espai de construcció i treball conjunt.

Avui fa un any us explicava que veníem a construir present i futur, a treballar per transformar la ciutat i ser ambiciosos, a no deixar a ningú enrere i a treballar perquè Reus sigui referent, per un Reus 10, un Reus en majúscules.

Per això avui som aquí. Perquè com vaig dir ser alcaldessa i ser regidor o regidora de l’Ajuntament és un gran orgull en una ciutat de 110.000 habitants. Perquè ens vam comprometre a treballar amb il·lusió, honestedat, ètica i voluntat de sumar. I perquè avui vull compartir amb vosaltres tot el que hem començat a fer i perquè la ciutat la construïm entre tots i totes.

Hem triat Mas Iglesias perquè el creixement i la transformació de la ciutat es concentren aquí: a més del reestrenat roserar, en el futur hi haurà:
•    la primera EBM en 15 anys
•    la transformació de l’entorn del Carrilet
•    la primera promoció d’HPO municipal en 13 anys
•    i les futures estacions intermodal i de Bellissens amb el pas de ciutat

A l’acord de Govern pel mandat 2023-2027 vam establir les línies estratègiques:
1.    Situar a les persones als centre de totes les polítiques i així ho hem fet treballant en àmbits que preocupen especialment als ciutadans com la neteja, Via Pública, la seguretat, l’habitatge, la salut i l’educació
2.    Impulsar la innovació, el coneixement i el creixement econòmic
3.    Desenvolupar una ciutat verda i sostenible

Línies estratègiques que també han marcat el nostre Pla d’Acció Municipal (PAM 2023-2027). A continuació desgranaré quines han estat les accions més representatives de cada un d’aquests eixos.

EIX 1 PAM 2023-2027: LES PERSONES AL CENTRE
Comencem amb el primer eix: Un any de canvi posant les persones al centre”. I què vol dir això?”

Posar les persones al centre significa obrir espais permanents de participació que consolidin l’escolta activa.

Significa també atendre la diversitat i la complexitat de la realitat ciutadana, on les necessitats i les expectatives de les persones són múltiples i canviants al llarg dels cicles de vida: el dret a la salut, l’habitatge o l’educació, l’acompanyament en processos de canvi professional, d’emancipació juvenil o de criança, sense oblidar el suport en moments de crisi o vulnerabilitat.

Els serveis públics han d’intervenir en aquesta realitat amb respostes formulades des de l’ètica i la transparència, eixamplant l’horitzó de drets en àmbits com la cultura, la salut o l’accés a la tecnologia, orientant les decisions a l’eliminació de desigualtats i la generació d’oportuntats des de plantejaments de justícia i equitat.

Posar les persones al centre suposa posar en marxa accions i projectes de molts àmbits/àrees. Un d’ells és la neteja. Què hem impulsat aquest any en aquest àmbit?

-Hem intervingut des del primer dia de mandat, amb la prioritat posada en tenir una via pública neta i en condicions:
 
•    El 17 de juliol, just un mes després de la pressa de possessió, vam posar en marxa al barri Fortuny un pla de neteja intensiva dels barris a l’estiu
•    Una setmana després d’acabar-se el pla de neteja dels barris, el 6 de setembre, vam iniciar un pla intensiu de neteja i manteniment de les zones de jocs infantils que hi ha a la ciutat
•    Neteja i posada al dia dels aparcaments dissuasius
•    Treballs de neteja i condicionament de les 16 àrees d’esbarjo i espais d’higiene per a gossos de la ciutat

Han estat actuacions puntuals i d’urgència; però són necessitats permanents per situar els estàndards de neteja de la ciutat als nivells que ens reclama la ciutadania i que Reus es mereix.
-Per això hem incrementat en més de mig milió d’euros el pressupost del servei de neteja viària i recollida de residus, que inclou, entre d’altres coses, una prova pilot amb contenidors intel·ligents en quatre barris de la ciutat o la substitució progressiva de les illes de contenidors soterrats per illes emergents de gran capacitat.
-I hem impulsat una campanya de sensibilització contra les accions incíviques per crear entre tots i totes un Reus 10.
-L’estiu passat vam iniciar treballs urgents de poda de l’arbrat. Hem actuat en prop de 800 arbres, repartits en 42 carrers. Ara estem a punt d’adjudicar el nou contracte. Un altre cop hem actuat amb urgència però abordem la permanència.  
-Hem aprovat un pressupost històric de 2,1 M€ per al manteniment de la Via Pública: des de les voreres, als passos de vianants, passant per l’asfaltat, els jocs infantils, la jardineria i l’enllumenat. En conclusió, fruit de les visites als barris i l’escolta activa, com veieu en el mapa, hem actuat a gairebé tota la ciutat.

Volem que les persones tinguin un accés digne a l’HABITATGE

-Conscients que Reus és una ciutat tensionada pel que fa al preu de lloguer i l’accés a la compra d’habitatge, divendres va sortir la licitació de les obres del nou Servei d’Habitatge, que integrarà al costat de la Biblioteca Pública Xavier Amorós, tots els serveis existents per oferir una millor atenció a la ciutadania i donar un salt qualitatiu en la gestió de les polítiques d’habitatge.
-I per primera vegada tenim un protocol per poder comprar pisos, reahabilitar-los i posar-los a disposició de la ciutadania.
-Per garantir aquest accés a l’habitatge, hem impulsat la construcció de 132 habitatges de protecció oficial de lloguer, molt a prop d’aquí de la Biblioteca Pere Anguera. Serà la primera promoció d’habitatge de protecció oficial cent per cent pública impulsada per l’Ajuntament en 13 anys  
 -Treballar en polítiques d’habitatge és treballar per millorar els barris. En aquest sentit, estem impulsant la rehabilitació de 10 blocs de pisos del Barri Fortuny, amb la col·laboració estreta dels seus veïns i veïnes. L’objectiu d’aquesta actuació és contribuir a la millora urbanística i social d’aquest barri. De fet, el projecte ha estat un dels 20 seleccionats per la Generalitat en el marc del programa pilot "Barris amb Futur".

Posar a les persones al centre implica també pensar en les necessitats de cadascú dels reusencs i reusenques al llarg del seu CICLE VITAL: des de la primera escolarització, a la joventut, les famílies, les persones grans i les entitats.

Invertir en EDUCACIÓ és invertir en els nostres nens i nenes i, per tant, en el futur de la nostra ciutat, així com en cohesió social, igualtat d’oportunitats i talent.

Aquest govern aposta per l’educació més primerenca: dels 0 als 3 anys. Treballem per augmentar les places públiques d’escoles bressol. Tenim l’avantprojecte de la primera EBM construïda en 15 anys, que respon a la demanda de places públiques en aquesta etapa: en la preinscripció per al curs vinent, 117 nens s’han quedat sense plaça pública. 

S’ubicarà aquí al costat mateix, entre l’Institut Roseta Mauri i l’Escola Eduard Toda. Estem molt contents i contentes perquè els nens i les nenes, les famílies i la comunitat educativa de l’escola han triat el seu nom: EBM Ametller

-El passat febrer vam iniciar a l’escola Rosa Sensat un pla de xoc de pintura als 18 centres educatius públics, que feia molts anys que no es pintaven, i a les 6 EBM. Novament hem actuat amb urgència però passarem a l’acció permanent
-I amb la voluntat de seguir treballant perquè els nens i nenes construeixin ciutat des de petits i a proposta dels alumnes de 6è primària, hem celebrat una festa per commemorar els 25 anys d'història del Consell d'Infants Ciutadans, que avui compta amb representants de 25 escoles.

Per acompanyar a les famílies en aquest cicle vital, l’Ajuntament ha posat en marxa un nou equipament municipal d’acompanyament a les FAMÍLIES al Mas Totosaus.

Els JOVES són un altre pilar de la nostra societat i sovint no se’ls escolta.
-Per això, hem creat Prototip[s], un laboratori per impulsar la participació dels joves de Reus en projectes de ciutat. La proposta guanyadora d’aquesta primera edició ha estat "Reus Viu", un projecte creatiu d’horts urbans autogestionats per joves.
-El passat febrer vam organitzar a la Palma la primera edició del Jove Reus Fest Carnaval, adreçat a joves d’entre 13 i 16 anys, que va ser un èxit i el passat 6 de juny vam fer el TROPIFEST, la festa de final de curs amb joves d’instituts, dues festes saludables, lliures d’alcohol i de fum, on els i les joves poden trobar-se, relacionar-se i compartir un espai segur.

En estreta col·laboració amb les entitats de GENT GRAN, generacions que han lluitat per molts dels drets que avui gaudim, hem recuperat la Setmana de les Persones Grans, amb prop d’una vintenta d’activitats i 3.000 persones del col·lectiu longeu de la ciutat i que ha estat un esdeveniment intergeneracional.

Conscients de la força i el paper que han tingut i segueixen tenint les ENTITATS de la nostra ciutat en la història local, ja que són part de l’ADN reusenc, després de 13 anys hem recuperat la Fira d’Entitats. Una fira celebrada a la plaça Llibertat, amb la participació de 110 associacions, més de 50 activitats i que volia ser un reconeixement a la tasca altruista i voluntària de molts i moltes de vosaltres per tenir una millor societat.

La pandèmia va posar la SALUT al centre de totes les polítiques. No podem oblidar-nos, i, en particular, de la SALUT MENTAL.

En aquest any, hem posat en marxa un nou Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional, que ofereix suport personalitzat a les persones que necessiten ajuda per millorar el seu benestar emocional.
També hem realitzat activitats diverses dins el Pla del Suïcidi i hem desenvolupat el Reus Cohort, un estudi entre la població jove, per adequar les polítiques locals en salut.

De la mateixa manera que ens hem centrat en les persones i en la seva cura, també ens havíem de centrar en la seva SEGURETAT o en reduir la sensació d’inseguretat.

Estem dotant-nos de més agents a la Guàrdia Urbana perquè la seguretat i la convivència ens importen i la millor manera de demostrar-ho és incorporant més efectius: en el darrer any hem incorporat 9 nous agents i tindrem 20 més en dos anys, per arribar al rati d’agents per habitant que fixa la UE.

Estem impulsant una APP de seguretat amb visió metropolitana. Tarragona, Reus, Cambrils, la Canonja, Constantí i Mont-roig del Camp ens hem unit per tenir una aplicació que millori la comunicació entre els ciutadans i les ciutadanes i els cossos de seguretat.

A més, hem anat treballant en l’urbanisme per donar més sensació de seguretat en projectes com el futur pas de ciutat de Bellissens o en la millora de l’ enllumenat públic de diferents punts de la ciutat.

Garantir la llibertat dels nostres ciutadans i ciutadanes pels nostres carrers, també ens ha de permetre garantir que tinguem una SOCIETAT MÉS IGUALITÀRIA, cohesionada, inclusiva i solidària.

En aquest sentit, hem potenciat les polítiques d’igualtat de gènere i les polítiques d’acompanyament i prevenció en cas de violència de gènere, treballant des d’una visió conjunta i unitària.

A més, estem treballant perquè la nostra ciutadania sigui més lliure i hem presentat la campanya de sensibilització "Lliures de ser, estar i estimar". L’objectiu és recordar a la ciutadania que a Reus existeix el Servei d’Atenció Integral (SAI) LGBTI, que està ubicat al Casal de les Dones. A més, per primera vegada es penjarà la bandera multicolor, símbol del moviment LGBTI, al balcó de l’Ajuntament de Reus el 27 de juny.

Per garantir la IGUALTAT de tota la ciutadania, estem treballant intensament perquè cap reusenc ni cap reusenca es quedin enrere.
Una de les accions més destacades en aquest àmbit (no podem citar-les totes), és que hem modificat els requisits per tal que més persones amb situacions d’economia vulnerable puguin beneficiar-se de les subvencions de l’Ajuntament per pagar els rebuts de la llum, el gas, l’IBI, la brossa i l’aigua.
Aquestes ajudes són les més importants en pressupost que gestiona l’Ajuntament, amb una dotació que pot arribar fins a 527.000 euros.

I paral·lelament hem posat en marxa nou servei d’atenció ciutadana que ofereix acompanyament i suport a través de videoconferència per realitzar tràmits telemàtics.

Fa molts anys que la ciutat és un REFERENT CULTURAL gràcies a les seves entitats. L’Ajuntament ha d’acompanyar aquesta realitat posant el focus en dos projectes nous:
•  El tercer teatre de titularitat municipal, després del Bartrina i el Fortuny:
el Centre Catòlic, que remodelarem substancialment.
•  La reforma del Museu d’Art i Història, que ha tancat les seves portes fins al 2025, quan es reobrirà de nou amb una fisonomia i un relat museogràfic totalment diferent

A més, hem incrementat el pressupost de les Festes Majors i de l’àmbit de la Cultura.
 
EIX 2 PAM 2023- 2027 – CIÈNCIA, INNOVACIÓ I CREIXEMENT ECONÒMIC
No hi ha millor política social que la política de promoció econòmica. Per això tenim un eix sencer del PAM dedicat a la ciència, la innovación i el creixement econòmic
Posicionar la ciutat en un context econòmic canviant, marcat per la internacionalització dels mercats, l’evolució dels hàbits de consum i els canvis tecnològics, passa per potenciar i dinamitzar l’activitat dels sectors econòmics estratègics, com l’agroalimentari o el sector de les TIC, i obrir nous espais d’oportunitat que permetin consolidar projectes empresarials i ocupació de qualitat.
La gestió del coneixement, la innovació, la recerca, i la capacitació professional per fer emergir el talent i vincular-lo al territori són fonamentals per fer-ho possible, com ho és la complicitat i el treball conjunt entre el sector privat, les administracions i les institucions que compartim una mateixa aspiració en relació al futur d’una regió amb arguments suficients per ocupar un espai de referència al mapa.
-Una de les accions que hem fet en aquests mesos és invertir 900.000€ en el quart centre d’empreses de REDESSA, l’edifici REDESSA Innovació, en desús des de fa més de 12 anys i que esdevindrà la seu corporativa de la multinacional alemanya T-Systems a finals d’any.

Amb aquest trasllat l’empresa passarà a comptar amb 500 professionals treballant a la ciutat i, sense dubte, serà un motiu d’atracció de nou talent i nova activitat tecnològica a Reus, que ja és la segona ciutat TIC de Catalunya pel que fa a ocupació de perfils tecnològics.

-Hem definit les bases perquè el Tecnoparc esdevingui el primer districte tecnològic de la demarcació. La ciutat ja disposa de la majoria de factors que plantegen les empreses del clúster per a ser districte: les infraestructures i la connectivitat, els centres d’innovació i la recerca, l’emprenedoria i els serveis d’incubació de projectes, els espais d’oficines flexibles i l’accessibilitat, en un entorn que afavoreix la col·laboració empresarial. Ara es tracta de donar una empenta definitiva amb:
•    Noves incubadores: la Incubadora TIC compta ja amb una vertical foodtech i estem treballant per crear-ne una altra en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial.
•    Col·laboració més estreta amb la universitat, els centres tecnològics i de recerca.
•    Nous esdeveniments de referència que posicionin el Tecnoparc en l’àmbit tecnològic.
•    La creació de més espais col·laboratius per a les empreses: REDESSA Innovació és el quart centre de negocis de l’empresa municipal, que aquest any celebra 30 anys d’activitat amb 150 empreses instal·lades que donen feina al voltant de 1.500 professionals i que és un dels vivers d’empresa més antics i referents de Catalunya juntament amb Barcelona. I precisament perquè volem atreure noves empreses i retenir i captar nou talent, estem estudiant la fórmula per construir un nou Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament, el CEPID 2.

-En paral·lel, hem impulsat procediments de compra pública d’innovació, com a eina bàsica per potenciar el desenvolupament de solucions innovadores al territori
-I hem posat en marxa el “Reus Living Lab”, un laboratori d’innovació que vol fomentar la cocreació entre els principals actors de la quàdruple hèlix: administració pública, món acadèmic, empresa i ciutadania, en l’àmbit del talent i la capacitació.
 - Aquest govern treballa per a la implantació i creació de tot tipus d’empreses. Des d’emprenedors i pimes a grans empreses com ara P3 Logistic Parcs,  que ha comprat uns terrenys de 17,5 hectàrees per construir una nau de més d’11 hectàrees al sector H12, també conegut com a Mas Sunyer. Es tracta del major projecte logístic en curs a Catalunya i confirma la ubicació estratègica i les possibilitats que té Reus en l’àmbit logístic.

Hem de mirar cap al futur amb la innovació i la tecnologia com a motors principals però sense oblidar d’on venim i dinamitzar SECTORS ESTRATÈGICS I TRADICIONALS AIXÍ COM EL COMERÇ DE PROXIMITAT

Dins d’aquest comerç de proximitat, els mercats municipals són una prioritat d’aquest govern.

-Els veïns i veïnes de l’entorn del Carrilet així com les paradistes del Mercat demanaven que el mercat es quedés al seu emplaçament i al juliol vam anunciar que així seria.

Hem prorrogat els contractes d’arrendament de les paradistes fins a que s’iniciïn les obres del nou mercat. Amb el lema ‘Seguim’, el passat setembre vam encetar els actes de celebració del seu 40è aniversari per dinamitzar-lo.

Treballem per transformar l’actual Mercat del Carrilet en un edifici plurifuncional, que mantindrà l’ús de mercat i sumarà nous usos culturals i juvenils i serà una palanca de regeneració urbana i transformació del sud de la ciutat.
 
-Han acabat les obres del Mercat Central, que aquest any compleix 75 anys amb un nou operador, nova zona de degustació i una reforma que li ha permès guanyar visibilitat i obrir-se a la ciutat.

En l’àmbit de L’EMPRESA, LA FORMACIÓ I L’OCUPACIÓ, dir que apostem per l’impuls de l’Economia Social i Solidària com un sector estratègic a la ciutat de Reus.

La formació i la transferència de coneixement és clau en aquest eix del PAM. Acabem de signar un acord amb la URV per estrènyer vincles amb la nostra universitat i aquest curs l’oferta formativa i de serveis de Mas Carandell ha incorporat el sistema FPCAT, la nova normativa de la Formació Professional a Catalunya.

De fet l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus esdevindrà aviat el primer centre de FP d’aquestes característiques de Reus i un dels primers de Catalunya.

També estem avançant en la posada en funcionament de la futura Escola d’Oficis a l’edifici municipal del Vapor Vell i que ha de donar resposta a les necessitats de qualificació professional del teixit productiu.

Al marge de la innovació i el coneixement, estem treballant intensament per PROJECTAR LA CIUTAT a l’àrea metropolitana, al territori i en l’àmbit internacional.
L’Ajuntament de Reus es va fer càrrec, per primera vegada, de tota la gestió i el cost íntegre de la instal·lació de l’enllumenat de Nadal dels carrers comercials. A més es van celebrar actes de Nadal als barris i amb una atractiva aposta d’activitats, llums i propostes vam aconseguir un Nadal Rodó per Reus, convertint-nos en un referent lúdic, comercial i cultural tant per a la ciutat com per a la gran quantitat de visitants que vam aconseguir atraure.  
També hem atret famílies d’arreu del territori amb la nova orientació que vam donar al Parc de Nadal amb activitats renovades, una ampliació de la zona de ludoteca i la incorporació, d’una zona per als joves de 12 a 17 anys.

El maig vam presentar-nos a Madrid com a Capital del Vermut des de 1892, un gran esdeveniment promocional que ens va donar a conèixer entre periodistes especialitzats i representants del sector de la restauració, molt importants pel posicionalment de Reus com a punt de destinació destacat pel sector enoturístic i gastronòmic.
 
- Hem potenciat el Festival Roses de Reus involucrant al sector de la restauració. Aquesta darrera edició, la quarta ja, ens ha convertit en la capital de la rosa durant quatre dies, una iniciativa pensada com a festa d’homenatge a la rosa, emblema de la ciutat, i que ha atret també una gran quantitat de visitants.
- I novament ens engresquem amb l’organització de la II Festa Modernista, amb un canvi de data, a finals de setembre, que estem convençuts que encaixarà millor en l’extens programa de propostes i activitats lúdiques, esportives i culturals que es duen a terme a Reus.

S’està treballant la licitació del nou Gaudí Centre. 16 anys després de la seva inauguració, l’equipament dedicat a Antoni Gaudí tindrà museografia completament renovada, innovadora, sostenible i accessible a tothom. El projecte serà altament tecnològic i interactiu i tindrà una significació especial coincidint amb l’aniversari del genial arquitecte reusenc.

Estem treballant  per promoure Reus com a capital de l’esport i pol d’atracció pel turisme esportiu. Al setembre vam celebrar la Supercopa d’Espanya d’hoquei patins a Reus perquè volem potenciar la nostra capitalitat esportiva i fer del turisme esportiu una oportunitat de creixement econòmic i projecció de la ciutat

- Per això els darrers mesos hem impulsat un pla de millora de les instal·lacions esportives municipals: els polislleugers, el camp de gespa artificial Reddis, el camp de futbol de Mas Iglesias.

I hem portat a terme la primera mostra d’Esports Adaptats de la ciutat amb diverses entitats que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat, per tal de trencar estereotips i donar visibilitat a les persones amb capacitats diverses.  

- Volem recuperar l’esperit de la primera edició dels Special Olympics a Reus el 1996, que van mobilitzar més d’un miler de voluntaris que van establir una gran empatia amb els atletes d’aquestes competicions esportives internacionals.

- Estem potenciant el patrimoni artístic, històric i cultural del Cementiri de Reus, recentment reconegut com el millor de l’Estat i estem a punt d’expandir el nostre model d’empresa funerària pública, amb Funecamp, la societat supramunicipal que gestionarà els serveis funeraris de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí.

Passem ara a l’Eix 3 del PAM, el relacionat amb tenir una ciutat verda i sostenible

EIX 3 PAM 2023-2027 – CIUTAT VERDA I SOSTENIBLE
L’impacte de la crisi climàtica és ja evident a les ciutats, on l’augment de les temperatures i el risc de fenòmens extrems exigeixen respostes clares de les administracions. Per això, hem de donar respostes que garanteixin els estàndards de progrés i benestar per a les generacions actuals i les futures, que preserven el patrimoni natural i la biodiversitat i ens acompanyin en un procés de renaturalització que ens permeti guanyar qualitat de vida: millorant la qualitat de l’aire que respirem, amb una oferta de mobilitat urbana sostenible que ens connecti amb el territori, i fent de l’espai públic un entorn de qualitat, accessible i segur.
Hem de ser ciutat compromesa amb la ciutadania pròpia i compromesa amb la neutralitat en emissions i amb el futur del planeta des de l’adhesió als objectius de l’Agenda 2030.
Dins d’aquest bloc d’accions per una ciutat verda i sostenible, un recurs a preservar és l’aigua.

L’Ajuntament té en marxa diverses actuacions que permetran un millor aprofitament dels recursos hídrics propis de la ciutat, el que en diem l’aigua de KM 0.
 
El març connectàvem a la xarxa d’abastament 3 pous de Bellissens que fins ara només podien utilitzar-se esporàdicament: més de 500.000 euros d’inversió. Però entre aquest any i l’any vinent posarem en marxa més: a l’Agro-Reus, la Mina del barri Fortuny i els de l’aeroport: 650.000 euros d’inversió. El conjunt de les actuacions realitzades, en marxa i previstes comporten una inversió de 2,6 milions d’euros.
 
 -Hem començat a treballar en el desplegament del RenatuReus, el projecte per a la renaturalització de Reus en el context de canvi climàtic i de tendir cap a una ciutat més verda; finançat amb ajuts Next Generations i amb un pressupost de 4,2 milions d’euros. En concret, estem treballant en la redacció dels projectes de creació de refugis climàtics a 4 escoles de la ciutat: Pompeu Fabra, General Prim, Teresa Miquel i Marià Fortuny.

-En matèria d’Horts Urbans s’està treballant per adequar les parcel·les en desús i posar-les a disposició de tot tipus de col·lectius. També s’ampliarà el nombre d’horts urbans disponibles amb una nova zona a tocar del carrer d’Astorga, amb una previsió de capacitat de 22 noves parcel·les. Els nous horts complementaran l’oferta actual de 25 parcel·les als barris de Sol i Vista i Immaculada, i a les 10 del barri Gaudí.
 
 -Per guanyar en autosuficiència energètica, la nova empresa elèctrica municipal, Reus Energia, ja opera com a comercialitzadora, el que els primers sis mesos ha permès un estalvi d’uns 19.000 euros de mitjana mensual en la factura de l’Ajuntament per diferents equipaments municipals i l’enllumenat públic de la ciutat.
 
La MOBILITAT SOSTENIBLE és el gran repte de les grans ciutats en aquests moments.

Des de fa mesos estem treballant en la futura ZBE. Es tracta d’un mandat legal que assumim com a propi ja que té com a objectius principals, la millora de la salut de la ciutadania i la lluita contra el canvi climàtic.
 
Hem completat el procés de participació ciutadana i actualment tenim en marxa els treballs tècnics i polítics de redacció de l’ordenança.
 
Estem posant en marxa mesures complementàries: pla d’aparcaments dissuasius, desplegament de la xarxa de carrils bici, bicicleta compartida, bus a demanda i en col·laboració amb d’altres administracions, l’estació de Bellissens, estació intermodal; així com accions de sensibilització i informació.

Un seguit d’accions diverses que els enumeraré a continuació.
 
-Com els deia continuem desplegant el Pla de la Bicicleta. Hem posat en marxa el primer servei públic de bici compartida del Camp de Tarragona: La Ganxeta.
 
Des del 29 de gener s’han fet més de 42.000 viatges i s’han validat 5.290 usuaris. Ja hem acabat l’ampliació de l’estació de la plaça Sant Francesc i també de l’estació de RENFE.

També seguim avançant en el desplegament de la xarxa de carril bici amb la construcció del tram del carrer de Recasens i Mercader
 
Aquest 2024 hem augmentat el servei d’autobus urbà, ampliant els horaris de les línies amb més demanda: la L60 (de l’Hospital) i la L11 (dels barris Montserrat i Fortuny) en quatre hores tots els dies laborables.
 
També des de l’1 de gener, el servei de bus a demanda Bus x Tu ha ampliat l’horari, passant de 12 hores al dia a 16 hores, i ha ampliat el radi d’actuació, ja que des del passat 2 de maig ha estrenat parada als Xalets Quintana.
 
També ha estat un any intens de treball amb d’altres administracions per dissenyar infraestructures que marcaran un abans i un després a la nostra ciutat.
 
En primer lloc, el Tramvia: Tenim el traçat acordat amb la Generalitat. Les seves línies bàsiques són:
 
•    Intermodalitat: connexió amb l’estació intermodal, l’estació de Bellissens, l’estació d’autobusos, l’estació de trens del passeig Mata i l’aeroport.
•    Tomb complet a la ciutat a través dels passejos i les rondes.
•    Accés al centre de la ciutat, fins a la plaça de la Llibertat.
•    Lligar la ciutat i el territori amb grans infraestructures territorials: el campus de la URV de Bellissens, l’Hospital; i el Tecnoparc.
•    Connexió entre els barris perifèrics de la ciutat.
 
Definit el traçat, Reus i Tarragona fan front comú per demanar que s’acceleri la connexió entre les dues ciutats; i que si no hi ha acord per iniciar la primera fase d’obres, s’avanci la primera.
 
- En segon lloc, l’estació de Bellissens. Adif ja ha adjudicat la construcció de la nova estació per 9,8 M€ i l’inici de les obres és imminent. L’actuació inclourà també el pas per a vianants sota les vies del tren.
 
En tercer lloc, l’estació intermodal d’alta velocitat Reus-Vila-seca. El Ministeri ja ha publicat l’estudi informatiu, al qual hem presentat al·legacions amb l’objectiu de millorar el projecte en relació a la seva capacitat, intermodalitat i connectivitat amb la resta d’infraestructures de transport.  

En paral·lel estem treballant en una RENOVACIÓ URBANA SOSTENIBLE I RESILIENT.

Per motius de salut, als centres s’ha de donar prioritat als vianants i per això, hem pacificat el trànsit a la raval Santa Anna.

Estem treballant per culminar aquest mandat la regeneració urbana del Barri del Carme, un barri en el qual ja havíem començat un primer pla integral de prevenció gràcies a la primera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat (2004) i en el qual es van fer millores fins a 2011 però on quedaven actuacions. Entre elles, la construcció d’un Centre d’Atenció Primària i d’un aparcament públic subterrani i la creació d’habitatge protegit per part de la Generalitat.

En paral·lel, avancem en el projecte de transformació urbanística i nous equipaments a l’entorn del Mercat del Carrilet. En unes setmanes us podrem presentar el projecte definitiu. Avancem amb tres objectius:
 
1. Impulsar una transformació urbanística i econòmica en aquesta zona de la ciutat, la zona sud

2. Convertir el Carrilet en un nou pol d’atracció que generi més activitat quotidiana a la zona, i més i millor connectivitat amb el seu entorn.

3. Apostar per la mobilitat sostenible. Aquest mandat hem volgut donar una nova volada a aquest projecte, pensant en gran. El projecte que estem treballant inclou una actuació que contribuirà a la transformació de la zona i la mobilitat de la ciutat. Ens proposem traslladar l’estació d’autobusos a l’altre costat de l’avinguda, i tocant al carrer de Jaume Vidal i Alcover. Un trasllat que convertirà l’estació de busos en una autèntica estació intermodal, a tocar del futur tramvia i l’estació de Bellissens; i que allibera espais per reconvertir l’actual estació en un nou edifici d’equipaments i zona verda. Els treballs de planificació d’aquest trasllat estan molt avançats i estan consensuats amb la Generalitat.

I per seguir connectant la ciutat de nord a sud. Hem introduït una partida als pressuposts per començar a treballar en l’Eix Cívic Astorga que ha de servir per connectar els barris Fortuny, Juroca, Parcelas Casas i Montserrat amb el centre.

Tot això que els he explicat ho estem tirant endavant en diàleg permanent amb els pobles i ciutats amb els quals Reus treballa EN CLAU METROPOLITANA per posicionar la nostra regió com un espai singular al mapa d’Europa.

- Creiem molt en el treball en xarxa, en la col·laboració i en el futur de la nostra regió metropolitana. Per això, poc més d’un mes de la constitució del nou consistori vam reunir-nos amb l’Ajuntament de Tarragona per manifestar la nostra voluntat de cooperar, de fer avançar aquest territori i que tingui els serveis que li pertoquen com a segona àrea metropolitana de Catalunya.

El passat dijous, el Palau Bofarull va acollir la reunió del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona i estem avançant per resoldre diferents necessitats diàries dels nostres veïns i veïns en clau metropolitana. Tenim una oportunitat històrica per avançar en aquesta matèria amb les inversions previstes en infraestructures i hem d’aprofitar-les.

COM A CONCLUSIÓ...

Fa un any us deia que necessitem a tots els reusencs i totes les reusenques per fer d’aquesta una ciutat imparable, plena d’oportunitats i tornar a col·locar a Reus en el lloc que li pertoca, com una ciutat del segle XXI i referent.

Nosaltres estem posant totes les nostres capacitats i el nostre cor. Ha estat un any d’escolta activa al servei de les persones. Un any de canvi i d’inflexió en diferents matèries com la promoció d’habitatge públic o l’impuls a noves places públiques d’escola bressol. Un any en el qual hem invertit a molts punts de la ciutat, sense cap actuació estrella però sí moltes molt repartides, durant el qual hem atès les necessitats urgents i diàries dels veïns i veïnes de Reus però també pensant en gran amb projectes per ser referents en polítiques de ciència, innovació, tecnologia, en neutralitat d’emissions i sostenibilitat mediambiental i urbana

Fins aquí el repàs d’aquest any intens i de canvi. Però no voldria deixar de parlar del FUTUR. Somiem molt més per la nostra ciutat. En aquest any hem fet moltes actuacions d’urgència: neteja, pintura per les escoles, podat d’arbres, asfalt... però les hem incorporat i han passat a ser permanents i, en paral·lel, estem treballant en una transformació de calat.

Hem recuperat la mirada llarga que van tenir aquells que van impulsar equipaments que avui són referents al territori i a Catalunya: com Redessa, l’Edifici Tecnoparc, el Cepid o Mas Carandell per citar-ne només alguns exemples. Volem recuperar el lideratge perdut en molts àmbits. Reus pot jugar un paper destacat en el mapa català en molts més àmbits. Aspirem a que Reus sigui referent en ciència, en innovació i en tecnologia, així com en mobilitat sostenible i la lluita contra el canvi climàtic. També en governança i en col·laboració público-privada.
 
El Reus d’avui no seria el mateix sense vosaltres: les entitats, institucions, teixit social i empresarial de la nostra ciutat, molts dels quals sou aquí.

Vull seguir comptant amb la vostra col·laboració per fer de la nostra una ciutat millor, més justa, més inclusiva, referent, resilient, a l’alçada dels grans reptes que tenim i vull seguir comptant amb vosaltres per fer de Reus una ciutat 10 i per pensar en gran projectes de ciutat que ens poden ajudar a retenir i captar talent, a generar nova activitat econòmica i noves oportunitats.

Tenim un projecte de ciutat ambiciós i engrescador, pensat en gran i obert a la participació ciutadana, des del ferm convenciment que tots i totes tenim paper i veu en el procés de transformació de la nostra ciutat.
 
Seguirem treballant, lluitant, somiant i construïnt aquesta ciutat que tots i totes estimem. Això ho farem amb tots vosaltres, amb els tècnics i tècniques municipals, amb els regidors i regidores de l’oposició i amb l’equip de govern que m’acompanya i a qui demano que pugi a l’escenari. Us demano: seguim fent-ho possible, seguim fent un Reus 10, transformem això en un Reus del segle XXI.