Si alceu la vista al cel gaudireu del vol sincronitzat dels estornells, uns ocells fàcils d’observar
des de la ciutat. Ara a l’hivern és més senzill veure’ls ja que arriben en gran nombre des
de diferents punts d’Europa.

L’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) i l’estornell negre (Sturnus unicolor) són les dues
espècies d’estornells que acostumem a trobar a Catalunya. Avui ens centrarem en l’estornell
vulgar tot i que totes dues espècies s’assemblen i presenten uns hàbits similars. Puntualment
també es pot albirar algun estornell rosat (Sturnus roseus).

L’estornell comú o vulgar
Els estornells vulgars solen ser d’una mida mitjana i tenen el bec groc i punxegut. Les seves
plomes són negres, amb petites taques blanques quan arriben a l’edat adulta.

Tot i que els podem veure tot l’any, és quan fa fred que arriben milers d’ocells provinents de la
resta d’Europa. Venen fugint de les baixes temperatures, per gaudir d’un hivern més suau a les
nostres terres. 
És en aquesta època quan criden més l’atenció. El seu vol que taca el cel de gràcils
moviments negres en sincronia. A finals del febrer, molts estornells tornaran als seus països
d’origen i només quedaran els estornells que fan niu aquí. Aquests nius els fan en forats de
roques o edificis i ponen de tres a sis ous.
S’alimenten d’insectes, cucs, aranyes, cargols, llavors o fruites. I adoren les olives! Fins i tot hi
ha un refrany català que parla d’ells: L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en
tres.

Vol sincronitzat

El que crida més l’atenció d’aquests ocells és el seu vol. Els estornells acostumen a moure’s de
manera sincronitzada, formant grans estols que creen espectaculars figures al cel. Aquesta
estratègia els permet protegir-se de possibles depredadors i els facilita trobar aliment. A
vegades però els falcons ataquen aquests estols. Si parem atenció podem veure com una
parella de falcons s’apropa a l’estol d’estornells i mentre un d’ells ataca per dalt, l’altre aprofita
per caçar els que s’aparten del grup.

A la nit, quan el dia ja s’acaba, els estornells se’n van a dormir a les anomenades joques,
indrets on s’hi concentren de centenars a milers d’estornells per passar la nit.

Us deixem amb aquest poema de Josep Carner dedicat als estornells que va ser publicat l’any
1964.

L'estornell

Josep Carner
—Sóc un ocell amigable,
un ocell sempre content;
fins i tot, quan era lliure,
anava prop de la gent.
I la pobrissona gàbia
que m’hagué de captivar,
m’ha valgut una alegria
que és aprendre de cantar.
Sóc elegant, o m’ho sembla,
castany al temps hivernenc
i, a l’estiu, d’un fosc verdívol
esquitxat d’un blanc groguenc.
Jo voldria que a la terra
no hi hagués mai qui patís,
que tothom fos gent amiga
i que ningú no envellís.