L'Aplec de Paretdelgada de 1964 fou la última edició d'una trobada massiva que aplegà, des de 1959, milers de persones en un espai de llibertat a l'entorn de la música de cobla i la sardana, els castells, la difusió de llibres i discos en català, en una reivindicació explícita de la llengua i els Països Catalans, amb el component destacat dels concursos literaris i musicals, i els concerts on van ser presents la majoria de cantautors del moviment de la Nova Cançó. Un aplec organitzat pel grup selvatà Germanor, amb el suport de la parròquia, i la col·laboració significativa, des de de persones vinculades a la represa cultural

El 1964, la inauguració d'un monument a la Pau «entre tots els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat», en homenatge al papa Joan XXIII, confrontada a la commemoració dels «25 años de paz» franquista, topà frontalment amb la jerarquia eclesiàstica tarragonina. El tall del fil que deixà sense so el parlament del cardenal Benjamín de Arriba y Castro és només l'anècdota més coneguda d'un conflicte que comportà la repressió contra els promotors i, en definitiva, la prohibició de l'Aplec.

A partir del testimoni de diverses persones —sobretot a partir de les converses amb lsidre Fonts— i la recerca documental i d'hemeroteca volem aproximar-nos al context social d'aquell moment, en relació també a les mobilitzacions que, en aquell moment, es van generar a Reus i en altres poblacions, com les conferències sobre l'encíclica «Pau a la Terra» o el repartiment de fulls volants i les pintades reivindicatives.