“Ha estat un any d’escolta activa al servei de les persones; un any de canvi i inflexió”. Així ha resumit l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, el primer any de mandat de l’actual govern municipal en la conferència que aquest dilluns 17 de juny ha ofert al parc de Mas Iglesias. “Hem atès les necessitats urgents i diàries dels veïns i veïnes de Reus i hem convertit les solucions en actuacions permanents”, ha afegit “Però també pensant en gran”, “hem recuperat la mirada llarga” i “volem recuperar el lideratge perdut”, ha afirmat.

L’alcaldessa ha escollit el parc de Mas Iglesias per fer la conferència perquè concentra part de la transformació de la ciutat: la primera escola bressol municipal en 15 anys, la transformació de l’entorn del Carrilet, la primera promoció d’HPO municipal en 13 anys i les futures estacions intermodal i de Bellissens.

Guaita ha estructurat la conferència segons els eixos de l’acord de Govern i del Pla d’Acció Municipal 2023-2027.

Les persones al centre
Posar les persones al centre significa obrir espais de participació que consolidin l’escolta activa.

Un any de canvi en neteja
El Govern prioritza tenir una via pública neta i en condicions amb un pla intensiu de neteja als barris, un pla intensiu de neteja i manteniment de les zones de jocs infantils, la neteja i posada al dia dels aparcaments dissuasius, la neteja i condicionament de les àrees per a gossos; i treballs urgents de poda. També ha incrementat en 1,5 milions d’euros el pressupost del servei de neteja viària i recollida, i impulsa una campanya contra les accions incíviques.

El pressupost 2024 per al manteniment de la via pública (voreres, passos de vianants, asfaltat, jocs infantils, jardineria i enllumenat) és de 2,1 milions d’euros.

Un any de canvi en habitatge
El Govern aposta per l’accés a l’habitatge. Per aquest motiu crearà el nou Servei d’Habitatge per oferir una millor atenció i donar un salt qualitatiu en les polítiques d’habitatge. Igualment, ha aprovat un protocol per comprar, reahabilitar i posar pisos a disposició de la ciutadania; construirà 132 habitatges de protecció oficial de lloguer, la primera promoció d’HPO 100% municipal en 13 anys; i està promovent la rehabilitació de blocs de pisos del barri Fortuny.

Un any de canvi en infància, joventut, famílies, persones grans i entitats
El Govern de Reus treballa per incrementar les places públiques d’escoles bressol i, entre d’altres, ja disposa de l’avantprojecte de la primera EBM construïda en els darrers 15 anys, l’EBM Ametller. S’ha executat un pla de xoc de pintura als centres educatius públics. També s’ha posat en marxa un nou equipament municipal d’acompanyament a les famílies al Mas Totosaus.

Dirigit als joves, s’ha creat Prototip[s], un laboratori per impulsar la seva participació en projectes de ciutat; es va organitzar la primera edició del Jove Reus Fest Carnaval; i la Tropiest, la festa de final de curs amb joves d’instituts.

En col·laboració amb les entitats de gent gran s’ha recuperat la Setmana de les Persones Grans: I s’ha recuperat després de 13 anys la Fira d’Entitats.

També s’ha posat en marxa un nou Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional; i s’ha desenvolupat Reus Cohort, un estudi entre la població jove, per adequar les polítiques locals en salut.

En matèria de seguretat, s’han incorporat 9 nous agents a la Guàrdia Urbana i se n’incorporaran 20 més en dos anys; i s’està impulsant una APP de seguretat amb visió metropolitana.

Per avançar cap a una societat més igualitària, s’impulsa la campanya de sensibilització "Lliures de ser, estar i estimar"; i s’han modificat els requisits per tal que més persones amb situacions d’economia vulnerable puguin beneficiar-se dels ajuts de l’Ajuntament per pagar la llum, el gas, l’IBI, la brossa i l’aigua.

En l’àmbit cultural, l’Ajuntament promou dos projectes nous: La remodelació del que serà el tercer teatre de titularitat municipal, el Centre Catòlic; i la reforma del Museu d’Art i Història. L’increment del pressupost en cultura i de les festes major constata l’aposta del govern.

Ciència, Innovació i creixement econòmic
Posicionar la ciutat en un context econòmic canviant és l’objectiu que el Govern de Reus persegueix en aquest àmbit.

Un any de canvi en coneixement i innovació
L’Ajuntament ha invertit 900.000 euros en l’edifici REDESSA Innovació, en desús des de fa més de 12 anys i que serà seu de la multinacional T-Systems. També ha definit les bases perquè el Tecnoparc esdevingui el primer districte tecnològic de la demarcació (noves incubadores, col·laboració més estreta amb la universitats, nous espais col·laboratius per a empreses, entre altres). S’ha posat en marxa el “Reus Living Lab”, un laboratori d’innovació per fomentar la cocreació entre administració, món acadèmic, empresa i ciutadania.

El Govern treballa per a la implantació i creació d’empreses, des d’emprenedors i pimes a grans empreses com P3 Logistic Parcs, que ha comprat 17,5 hectàrees per construir a Reus el projecte logístic més gran en curs a Catalunya.

Un any de canvi en sectors estratègics i de proximitat
L’acció de govern mira al futur amb la innovació i la tecnologia com a motors, sense oblidar sectors estratègics i tradicionals i el comerç de proximitat. Els mercats municipals són una prioritat: es treballa en la transformació del Mercat del Carrilet en un edifici plurifuncional, que mantindrà l’ús de mercat i sumarà nous usos culturals i juvenils i serà palanca de regeneració urbana i transformació del sud de la ciutat; i el Mercat Central, disposa d’un nou operador, zona de degustació i ha culminat una reforma que li ha fet guanyar visibilitat.

Un any de canvi en empresa, formació i ocupació
L’Ajuntament aposta per l’impuls de l’Economia Social i Solidària com un sector estratègic. La formació i la transferència de coneixement és clau: Ajuntament i URV acaben de signar un acord de col·laboració; l’oferta formativa de Mas Carandell ha incorporat el sistema de Formació Professional a Catalunya; i s’avança amb la futura Escola d’Oficis que donarà resposta a les necessitats de qualificació professional del teixit productiu.

Un any de canvi en projecció de ciutat al món
Reus es va presentar a Madrid com a Capital del Vermut des de 1892, en un gran esdeveniment promocional de la ciutat com a destinació enoturística i gastronòmica. S’ha potenciat el Festival Roses de Reus, involucrant al sector de la restauració; i es treballa en la II Festa Modernista, a finals de setembre.

S’està treballant en el nou Gaudí Centre. 16 anys després de la seva inauguració, l’equipament tindrà museografia renovada, innovadora, sostenible i accessible, amb un projecte serà altament tecnològic i interactiu.

En l’àmbit patrimonial, del Cementiri de Reus ha estat reconegut com el millor de l’Estat. L’Ajuntament està a punt d’expandir el model d’empresa funerària pública, amb la societat supramunicipal que gestionarà els serveis funeraris de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí.

Finalment, en l’àmbit de l’esport, Reus ha estat seu de la Supercopa d’Espanya d’hoquei patins; s’està impulsant un pla de millora de les instal·lacions esportives municipals, i s’ha portat a terme la primera mostra d’esports adaptats.

Ciutat verda i sostenible
Reus és una ciutat compromesa amb el futur del planeta.

Un any de canvi en medi ambient i recursos naturals
L’Ajuntament té en marxa diverses actuacions per millorar l’aprofitament dels recursos hídrics: connexió de 3 pous a la xarxa d’abastament i 3 més que s’hi connectaran en els propers mesos, amb una inversió de 2,6 milions d’euros.

El Govern està desplegant el RenatuReus, el projecte per a la renaturalització de Reus finançat amb ajuts Next Generations i amb un pressupost de 4,2 milions.

La nova empresa elèctrica municipal, Reus Energia, ja opera com a comercialitzadora. En 6 mesos ha estalviat uns 19.000 euros mensuals en la factura de la llum dels equipaments municipals i l’enllumenat públic.

Un any de canvi en mobilitat sostenible
Des de fa mesos l’Ajuntament treballa en la futura zona de baixes emissions amb els objectius de millorar la salut de la ciutadania i lluitar contra el canvi climàtic. S’ha completat el procés de participació ciutadana i ara estan en marxa els treballs tècnics i polítics de redacció de l’ordenança. En paral·lel, es posen en marxa mesures complementàries: pla d’aparcaments dissuasius, desplegament de la xarxa de carrils bici, bicicleta compartida (amb 42.000 viatges i 5.200 usuaris registrats), bus a demanda (que ha ampliat l’horari i l’àmbit de cobertura).

En relació a les grans infraestructures de mobilitat, el traçat del futur tramvia per Reus ja està acordat amb la Generalitat; Adif ja ha adjudicat la construcció de la nova estació de Bellissens; i el ministeri ja ha publicat l’estudi informatiu de l’estació intermodal d’alta velocitat en terrenys de Reus i Vila-seca.

Un any de canvi en cohesió urbanística
El Govern treballa per culminar la regeneració urbana del barri del Carme, amb la construcció d’un Centre d’Atenció Primària, un aparcament públic subterrani i habitatge protegit.

Avança la transformació urbanística i nous equipaments a l’entorn del Mercat del Carrilet per convertir la zona en pol d’atracció. El projecte aposta per la mobilitat sostenible i preveu traslladar l’estació d’autobusos a l’altre costat de l’avinguda, dins el parc de Mas Iglesias. Un trasllat per convertir-la en una autèntica estació intermodal, a tocar del futur tramvia i l’estació de Bellissens; i que allibera espais per reconvertir l’actual estació en un nou edifici d’equipaments i zona verda. Els treballs de planificació estan molt avançats i estan consensuats amb la Generalitat.

També s’ha començar a treballar en l’Eix Cívic Astorga, que ha de connectar els barris Fortuny, Juroca, Parcelas Casas i Montserrat amb el centre.

Finalment, el Govern de Reus manté un diàleg permanent amb els pobles i ciutats amb els quals Reus treballa en clau metropolitana per posicionar la regió com un espai singular al mapa d’Europa.