Aigües de Reus ha començat aquesta setmana les obres de construcció d’una planta de tractament d’aigua que ha de fer possible la injecció d’aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament, alhora que es completa la instal·lació d’una segona xarxa de distribució d’aigua no potable per al reg i d’altres usos directament vinculats a l’economia circular.

Les obres que ara s’han començat tenen una durada prevista d’uns sis mesos, i un pressupost 498.674,28 € (IVA no inclòs), subvencionat en bona part per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Un cop estigui en marxa, el projecte farà possible la potabilització parcial de l’aigua de la mina, amb la qual cosa (en els anys hídricament “normals”) es poden guanyar anualment més de 200.000 metres cúbics per a ús de boca amb totes les garanties sanitàries i de qualitat que s’exigeixen.

L’osmosi inversa que s’ha escollit per a la potabilització és una tècnica que permet l’eliminació amb totes les garanties dels nitrats que, en aquests moments, entre d’altres substàncies, presenta la composició de l’aigua de la mina. Un altre problema important dels minats, pel que fa a l’abastament, és que es tracta d’un tipus de subministrament que s’esgota molt ràpidament en els anys de poca pluja, com l’actual.

Un projecte ambiciós

“Aigües de Reus porta temps aplicant principis d’eficiència i d’economia circular en el seu dia a dia, i és per això que aquest projecte s’ha concebut amb una mirada ambiciosa que, en un futur, ha de permetre aprofitar al màxim els recursos de la mina del barri Fortuny que a data d’avui estan en desús”, afirma el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

En aquest sentit, en paral·lel a l’aprofitament de l’aigua tractada, es preveu la instal·lació d’una segona xarxa de distribució d’aigua no potable per al reg del Parc del Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines municipals, així com per al seu ompliment i reompliment.

Actualment, l’aigua de la mina del barri Fortuny ja es destina, parcialment, i sense cap mena de tractament previ, al reg del parc del Lliscament, situat a tocar de les piscines municipals. La nova xarxa de distribució, però, obre noves possibilitats de futur, com ara la possibilitat d’ompliment de les piscines amb aigua no apta per a ús de boca però que sí presenta la qualitat sanitària adient per al bany, així com el reompliment de l’aigua que es perd en l’evaporació i en el rentat dels filtres. Addicionalment, també s’estudia la possibilitat que l’aigua obtinguda en el buidat de les piscines, en el moment que es faci, s’utilitzi també per a la recàrrega de l’aqüífer del minat i no s’aboqui a la claveguera.

“Són projectes ambiciosos que contribueixen a un sistema hídric més circular i eficient i que se sumen a petites accions que ja es duen a terme a la ciutat, com ara la recollida de les aigües pluvials en un dipòsit per al reg del Parc dels capellans”, afegeix el regidor.

Aigües de Reus i l’economia circular

En la seva activitat quotidiana, Aigües de Reus té en compte principis de l’economia circular en nombrosos aspectes. En aquest sentit, fa dècades que l’empresa municipal d’aigua ha optat per la producció de biogàs a partir dels residus orgànics que s’han aïllat de les aigües brutes en el procés de depuració i que es destina a la trigeneració energètica.

De la mateixa manera, Aigües de Reus destina a la jardineria i l’agricultura bona part de l’abonament orgànic que es genera en els processos de depuració de les aigües.

Finalment, en el procés de depuració, anualment es regeneren i reutilitzen fins a 800.000 m3 d’aigua. Aquesta aigua regenerada es destina habitualment als usos propis de la Comunitat de Regants del Molinet i el club de golf Aigüesverds. Aquests 800.000 m3 representen un 12% de l‘efluent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i equivalen al consum anual aproximat de 4.800 habitatges.

En aquesta mateixa línia, ja fa anys que Reus destina aigua “no potable” a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública o del clavegueram, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat.

És el cas, per exemple, del polígon Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca. D’una banda, aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública de la ciutat.

Seguint principis d’economia circular, també es du a terme un treball continuat per garantir l’eficiència de la xarxa d’abastament (tot evitant les pèrdues d’aigua), amb l’objectiu principal de frenar el malbaratament de recursos...