ntre de la Imatge Mas Iglesias inaugura aquest dijous 17 de juny a les 19:00 h l’exposició «Jaume Borràs i Abelló, pioner de la tècnica fotogràfica», comissariada per Josep Maria Ribas Prous. La mostra es podrà visitar fins el 5 de setembre.

Jaume Borràs Abelló neix a Reus el 25 de desembre de 1929. S’inicia a la fotografia cap als anys 50, al laboratori del seu amic, Josep Ferré Andreu de l’establiment Esports Ferré, on aprèn els primers passos del revelat.

Instal·la a casa seva un laboratori amb una ampliadora que construeix ell mateix, amb l’ajut d’un amic ebenista, amb l’objectiu d’una camera fotogràfica de plàstic i amb la qual practica les tècniques que aprèn dels antics manuals de fotografia i de la revista mensual Arte Fotográfico.

Obté un primer premi en les primeres edicions de la Medalla Gaudí i, animat per l’èxit, entra en contacte amb establiments del ram fotogràfic, adquireix els elements bàsics per als treballs de laboratori, i compra tractats de fotografia estrangers que estudia profusament.

Col·labora amb la revista Arte Fotográfico, on publica les seves experiències i recerques: les formules emprades per a l’obtenció de revelats d’alta sensibilització i molt especialment els de Glicina, que li permeten tirar el TRI-X de KODAK fins a una sensibilitat de 1600 ASA, donant una sensació de granulositat i picat d’imatge semblant a un dibuix al carbó.

Als anys 60 és membre pioner de l’Agrupació Fotogràfica de Reus i ocupa el càrrec de Secretari. És en aquesta època que entra en contacte amb Josep Maria Ribas Prous i estableixen vincles d’amistat i col·laboració. Ambdós són afeccionats a l’excursionisme i practiquen fotografia temàtica de paisatge i reportatge. Intercanvien experiències i tots dos treballen amb internegatius de pel.lícula lith per obtenir grans contrastos.

Jaume Borràs sempre va admirar l’art. L’apassionava la pintura i la música - era un excel·lent violinista- i gaudia en especial de les obres dels grans Mestres de la Fotografia, seguint els passos dels seus grans autors. Confessava que ,a través de les poques publicacions estrangeres que arribaven al país als anys 40, havia descobert l’obra del cèlebre Man Ray. El deixen fascinat les pseudo-solaritzacions , amb l’efecte Sabattier, que donen els volums justos, amb la Línia de Mackie que separa les llums.

A través dels salons internacionals Ribas i Borràs coneixen noves tècniques i els fascina el corrent de l’escola centreuropea, sobretot els treballs dels fotògrafs d’Àustria, Polònia, Txecoslovàquia i Alemanya. La passió de Jaume Borràs per aquesta escola és patent en la seva obra que experimenta una evolució, des del reportatge humà de la seva primera època, i s’endinsa cap a la recerca de la tècnica.

Mentre Ribas experimenta la granulositat de les imatges, amb procediments similars als de Jaume Borràs, aquest continua en la recerca del material lith, procedint a la solarització química i obtenint els efectes Sabattier. El seu treball de recerca va possibilitar-li l’obtenció de cartelitzacions, baixos relleus, la posterització i l’experimentació del Procés Contour.

El 1969 Jaume Borràs es trasllada a viure a Madrid on segueix experimentant amb la tècnica de la solarització. A la dècada dels 70 capta gran nombre d’imatges del Rastro de Madrid i dels personatges que freqüentaven el mercat : venedors ambulants, “limpiabotas” , castanyeres, drapaires….i enceta una sèrie de retrats sobre els “hippies”.

La seva obra abandona definitivament el concepte tradicional del reportatge figuratiu, per dedicar-se essencialment a l’estudi de les tècniques, i evoluciona cada vegada més cap a una línia de caire abstracte. En certa manera la seva obra es situa en una línia intermèdia entre l’abstracció i l’op art.

Els vintages que amablement la família ha cedit per a aquesta mostra, van ser exposats a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, amb un gran èxit de critica .La Televisió Espanyola es va apropar moltes vegades a casa del Jaume Borràs per informar-se de les seves tècniques i gran nombre d’afeccionats van ser alumnes de les seves ensenyances.