Notes de premsa
III Jornades d’Inclusió Social a Reus
a de Benestar de l’Ajuntament de Reus ha organitzat aquest dimarts 2 de novembre les III Jornades d’Inclusió Social que han aplegat professionals de les administracions i de les diferents organitzacions (entitats, associacions, i empreses) que treballen per la inclusió social a Reus.
La inclusió social pretén que totes les persones tinguin les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica, social i política per gaudir d’unes condicions de vida normals, atenent de manera especial les persones més vulnerables. Precisament, aquesta jornada permet visualitzar un dels objectius del Pla Local d’Inclusió Social que busca la coresponsabilitat entre el sector públic i privat basant-se en el treball en xarxa.
L’Ajuntament de Reus té diferents plans d’acció que, de manera general o específica, fomenten la inclusió social, per àmbits, per sectors o a tota la ciutat, la tasca dels quals s’ha exposat en aquestes jornades, a través de diverses taules rodones. El Pla Estratègic i Agenda 21, el Pla de Salut Pública, els plans Transversals de Gènere i d’Immigració i el Pla Local d’Habitatge treballen la inclusió social des de diferents perspectives. Així mateix es treballa per la inclusió i la cohesió social a través de tots el consells municipal sectorials, els Plans Comunitaris dels barris Gaudí i Sant Josep Obrer, el Pla de Barris de l’eix Sol i Vista-Immaculada i del Carme, els Plans Educatius d’Entorn, la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes de la Guàrdia Urbana.
La jornada també ha permès visualitzar la tasca d’altres organitzacions, representants del món educatiu, social o empresarial, que treballen per fer de Reus una ciutat inclusiva amb experiències com el Programa Tu Ajudes, de la Fundació Caixa Tarragona (Catalunya Caixa), el web d’entitats, o des de la Confederació d’Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA).
Pla d’Inclusió Social de Reus
Durant la primera edició de les Jornada d’Inclusió Social, el 2008, l’Ajuntament va presentar el Pla Local d’Inclusió Social, creat per fomentar i reforçar les estratègies i actuacions dirigides a combatre l’exclusió social, a través de la implicació i el treball en xarxa de les diferents regidories, institucions, entitats i els propis ciutadans.
El Pla d’Inclusió Social és un pla de plans; una línia estratègica que abasta les polítiques de totes les àrees, organismes i instruments de l’Ajuntament per lluitar contra l’exculsió i promoure la garantia d’oportunitats a partir de la col·laboració amb altres administracions, entitats i la ciutadania, en un nou context que ha fet que les desigualtats socials adquireixin noves formes: problemes en l’àmbit econòmic, dificultats dins de l’entorn laboral, carències educatives, problemes de salut, manca d’habitatge, dificultats de relació i de convivència, problemàtiques de tipus legal o de ciutadania...
La seva finalitat és treballar per una ciutat cohesionada que ajudi a millorar el benestar de les persones, contribuir a la igualtat d’oportunitats, generar espais i processos d’inclusió social dels ciutadans i de les ciutadanes, prevenint factors i processos d’exclusió.
Exemples de projectes d’inclusió social
En el marc del Pla d’Inclusió Social, l’Ajuntament de Reus ha impulsat línies de treball tant internes com en col·laboració amb entitats per desenvolupar diferents projectes d’inclusió. Tres exemples en són els següents:
Xarxa ajuts d’aliments
L’Ajuntament ha participat i impulsat la coordinació de les dades sobre les persones i famílies que reben ajudes d’aliments i altres necessitats bàsiques de que disposen les entitats i els serveis socials. Amb aquest projecte es vol promoure que els ajuts d’aliments que es donen a la ciutat fomentin la promoció social de les persones i les famílies, en funció de necessitats socials. Per aquest motiu, es fomenta d’una banda, la coordinació entre les entitats i el sector públic, i, de l’altra, la utilització eficaç dels recursos. El projecte compte amb la participació de la regidoria de Serveis Socials, Càrites, Societat Sant Vicenç de Paüls, Fundació Mossèn Frederic Barà i Centre d’Ajuda al Pres i al Necessitat.
Xarxa inclusiva de convivència
El Pla d’Inclusió Social ha facilitat la creació d’una taula de relació entre les diferents regidories, plans i serveis de l’Ajuntament per fomentar la inclusió social des d’una perspectiva integral, comunitària i global a la ciutat. Se centra especialment en l’àmbit relacional: la cohesió social, les xarxes familiars, les xarxes veïnals i socials, les competències i els aprenentatges socials per la convivència i el civisme, la prevenció i abordatge de la violència familiar o de gènere. En aquest projecte hi participen l’Oficina del Pla Inclusió Social, Serveis Socials, OAV, Participació Ciutadana (Pla Comunitari, Casal de les Dones i Centres Cívics), Guàrdia Urbana, Salut Pública, Educació i Formació, Esports i Lleure, Cultura, i el Servei de Drogodependències.
Observatori municipal de la inclusió social
L’Àrea de Benestar de l’Ajuntament de Reus va posar en funcionament l’any 2009 aquest observatori, amb l’objectiu de recollir dades quantitatives i qualitatives per establir indicadors que permetin aprofundir en el coneixement de l’exclusió social a Reus.
Diagnosi
Fruit de l’Observatori, durant les jornades d’aquest dimarts 2 de novembre, s’ha presentat el «Baròmetre de percepció ciutadana en el marc del Pla d’Inclusió Social». L’estudi s’estructura en sis àmbits: laboral, econòmic, formatiu, sociosanitari, relacional i residencial.
Àmbit laboral
· OCUPACIÓ: La taxa d’activitat a Reus (el percentatge de les persones que, tenint edat per treballar, treballen o han declarat que busquen feina) arriba al 75%; i la taxa d’ocupació (actius que treballen) és del 54%; mentre que la taxa d’atur se situa en el 21% i les persones aturades son el 17 % de la població de 16 o mes anys.
· SALARI: El salari de les dones tendeix a ser menor. El 12% de les dones cobren 600 euros o menys. En el cas dels homes és el 8%. El nivell educatiu i l’edat també són clau en l’increment de les retribucions, a major edat i major nivell educatiu hi hagi un impacte major en salari, i en nivell d’educació superiors passaria el mateix.
· CONCILIACIÓ: El 81 % de les llars declara que no té problemes per conciliar vida familiar i laboral, mentre que un 18% diu tenir dificultats. Hi ha una tipologia de llars que declaren en major mesura aquest fet: les famílies nuclears (integrades pel pare, la mare, amb un o més fills) i les llars monoparentals.
· CERCA DE FEINA: Una part de l’activitat dels aturats consisteix en buscar feina, però no tots fan el mateix. Vuit de cada deu aturats fan esforç per trobar feina, i dos no. Entre els que sí que emprèn mesures, la via més utilitzada és dirigir-se a les oficines d’ocupació, les entitats privades (empreses, organitzacions...) i el Mas Carandell.
Àmbit econòmic
· SITUACIÓ ECONÒMICA: Un 38% diu que és bona, el 42% que regular, 19% de les llars qualifiquen la seva situació econòmica com a dolenta. Comparant la situació actual amb la passada, poques llars indiquen que ara estan millor, la majoria (un 52%) afirma que la situació no ha variat, però per a un 43% ha empitjorat.
Del 42% que ha declarat tenir una situació regular, la meitat diu estar pitjor que fa un any i una quarta part creu que empitjorarà. La majoria creu que en un futur no hi haurà canvis i es que es mantindran com fins ara. No obstant, un 16% de les famílies es mostra optimista, i considera que els anirà millor, mentre que un 28% considera que els anirà pitjor.
· EFECTES DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA: Un 60% de les famílies ha reduït despeses degut a la situació econòmica. Un 40% diu tenir problemes per arribar a final de mes. Els àmbits en que més s’han reduït despeses són oci, roba i accessoris, viatges, i mòbils i tecnologia. Un 35% de les famílies ha reduït en alimentació. En quant a la situació laboral, en un 27% de les llars es tem per perdre la feina d’algun dels seus membres, i en un 28% l’han perduda recentment. Un 8% de les famílies diu no poder pagar la hipoteca o lloguer i un 13% ha hagut de demanar un préstec per fer front a pagaments.
Àmbit formatiu
· NIVELL EDUCATIU: El percentatge de reusencs que ha completat estudis universitaris o superiors és del 15%. Un 32% té estudis secundaris, mentre que el 53% té estudis primaris o inferiors. S’observa relació entre el nivell d’estudis i l’edat: el percentatge amb educació primària o inferior arriba al 86% entre els majors de 80 anys, i baixa a un 37% entre els que tenen entre 16 i 24 anys.
· VINCULACIÓ ESCOLAR: El 94% de les llars amb presència de nens i joves en edat escolar manifesta interès vers el rendiment acadèmic dels seus fills. Un 16% no participa en cap de les activitats que organitza el centre docent.
Àmbit social i sanitari (majors de 64 anys)
· SALUT PERCEBUDA: El 5% de la població de més de 64 anys de la ciutat declara que la seva salut és molt bona, el 43% que és bona, el 33% que és regular i el 20% que és dolenta o molt dolenta. Les persones amb alguna discapacitat són el grup amb una pitjor percepció de l’estat de salut: un 56% dels mateixos valoren la seva salut de forma negativa.
· XARXES FAMILIARS: El 95% de la població reusenca major de 64 anys presenta suport de les seves xarxes familiars.
· AÏLLAMENT: De cada 10 reusencs majors de 64 anys ,vuit realitzen activitats fora de casa seva (sortir a passejar, fer esport, relacionar-se fora de casa...etc).
Àmbit relacional
· ASSOCIACIONISME: 4 de cada 10 llars participen o formen part d’alguna associació. Es participa activament i de forma continuada (40%) o bé es participa esporàdicament (29%). Associacions o entitats esportives, AMPAS, entitats culturals, veïnals i sindicals són els tipus d’associacions on més es participa.
Àmbit residencial
· PROPIETAT: El 78% de les llars se situen, en habitatges de propietat o cedits, i la resta, el 21%, en lloguer. Si es té en compte que un 41% de les llars té l’habitatge totalment pagat, i que l’1% el té cedit, es pot afirmar que el 42% de la població de la ciutat no ha de destinar cap recurs per al pagament de l’habitatge. Els que sí que han de pagar són el 36% de les llars en propietat amb pagaments pendents i el 21% que estan en lloguer.
· SUPERFÍCIE: El 40% de la població de la ciutat viu en habitatges d’entre 60 i 90 m2, i un 7% en habitatges més petits de seixanta metres quadrats. El 49% restant es distribueix en habitatges de 90 a 120 m2 (33%) i habitatges més grans de 120 m2 (16%).