Notes de premsa

L’Institut Municipal de Museus adquireix l’aquarel·la «Cardenal», de Marià Fortuny

Envia per emailEnvia     ImprimirImprimeix     Comparteix : Twitter

Dimecres, 13/04/2011
110413cardenal_0.jpg

titut Municipal de Museus de Reus (IMMR) ha incorporat als seus fons l’aquarel·la «Cardenal», del pintor reusenc Marià Fortuny, datada l’any 1862. «Cardenal» és una aquarel·la sobre cartolina de 272 x 197 mm. Representa un personatge masculí vestit amb indumentària renaixentista de cardenal. Ha estat adquirida a un particular per un import d’11.500 euros.

El Museu d’Art i Història de Reus amplia així la seva col·lecció sobre Marià Fortuny amb una aquarel·la, una tècnica pictòrica que el gran mestre reusenc va emprar per captar impressions i explorar les seves idees artístiques, treballant-la amb la mateixa excel·lència i virtuosisme que caracteritzen les seves obres a l’oli. Fruit de l’admiració internacional que despertava i de l’afany d’emulació de tot allò que havia donat fama a Fortuny, els pintors catalans i espanyols de l’època van aprofundir en aquesta tècnica, que va viure un període d’esplendor.
«Cardenal» està datada a Roma el 1862, quan Fortuny hi treballava arran d’un viatge pensionat per la Diputació de Barcelona. Va ser pintada entre gener i setembre d’aquell any, atès que després Fortuny va viatjar a Barcelona per posteriorment traslladar-se a Àfrica. Del mateix any són també dues aquarel·les que guarden una estreta relació amb «Cardenal»; es tracta del Retrat d’Inocenci X. Còpia de Velàzquez i de Ferrachi.
La presència d’un únic personatge és una característica de les aquarel·les de Fortuny durant la dècada de 1860. En la seva producció aquarel·lística d’aquests anys abunden els personatges vestits amb indumentàries populars i italianes i també els personatges medievals o renaixentistes, que entronquen amb l’esperit romàntic de l’època.
Segons els historiadors i crítics d’art Carlos González i Montserrat Martí, que han autentificat l’obra, «Cardenal» denota una gran precisió colorística i de volums, tractats amb gran soltesa de traç basant-se en incidències lumíniques. Són els ombrejats els que atorguen el preciosisme de la qualitat dels teixits. El virtuosisme del dibuix i del cromatisme de Fortuny queda especialment palès en detalls com la textura de vellut de la birreta cardenalícia vermella del personatge.
La llum incideix directament al rostre del personatge i al paper que sosté amb les mans, proporcionant varietats cromàtiques al color blanc. El fons de l’estança és característica de l’obra de Fortuny, tant per la pinzellada com pel canvi de tonalitat, atorgant perspectiva a la composició. La part dreta de l’obra, i concretament la part inferior de la butaca, no té la precisió tècnica de la resta. Això també és una característica típica de Fortuny, que deixava inacabades moltes obres jugant amb el color del suport.
«Cardenal» es podrà veure a partir del proper 5 de maig al Museu d’Art i Història de Reus (MAHR) dins l’exposició «Mil gràcies», on s’exhibiran últimes donacions, cessions i adquisicions d’obres d’art que els museus de Reus han incorporat en els darrers anys.
Marià Fortuny (1838-1874)
Marià Fortuny i Marsal (Reus, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874) va ser el millor pintor català del segle XIX i el primer de fama universal. Va començar a mostrar el talent en el dibuix al taller del seu primer professor d’art, el reusenc Domènec Soberano, i ben aviat amplià la seva formació artística a Barcelona i a Roma, on va anar pensionat. Cal destacar els dos viatges que va fer al nord d’Àfrica (1859 i 1862), que el van introduir en l’orientalisme i d’on va sortir la seva cèlebre i inacabada pintura La batalla de Tetuan (1863). A la dècada dels seixanta va assolir l’èxit professional i esdevingué un dels més reconeguts i cotitzats pintors europeus, amb obres com «El col·leccionista d’estampes» (1866) o «La Vicaria» (1869). Va viure i treballar successivament a Roma, a Madrid, a Granada i altre cop a Roma. La seva darrera època artística està marcada per la llum de Portici, reflectida en algunes de les millors produccions de la seva fulgurant carrera, frustrada per la mort prematura als trenta-sis anys. Enterrat a Roma, va lliurar el cor a la seva ciutat natal, on es conserva en una urna a la Prioral de Sant Pere.
El Museu d’Art i Història de Reus conserva un important conjunt de dibuixos, gravats, pintures i objectes personals de Fortuny, en bona part llegats pel seu fill, el pintor, dibuixant, gravador, fotògraf, dissenyador, escultor i escenògraf Marià Fortuny Madrazo (1871-1949), i per la seva jove, Henriette Nigrin (1877-1965). El MAHR exhibeix l’obra artística de Marià Fortuny a l’exposició permanent Fortuny i els pintors reusencs del segle XIX.

110413cardenal_0.jpg
Fitxers relacionats:

D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.