osició “Projecte Monthemhat. Les mòmies oblidades” arriba aquests dies a la recta final de la seva presència a Reus. Les persones interessades encara podran visitar-la fins dijous 8 de setembre. Produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, mostra les investigacions realitzades sobre 18 mòmies de procedència desconeguda trobades a Luxor (Egipte). Es pot visitar de dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, al núm. 59 del raval de Santa Anna. L’entrada és gratuïta.

El país del Nil sempre ha fascinat als professionals de l’egiptologia i a molta gent aficionada d’arreu del món. El reclam més destacable és la ciutat de Luxor, l’antiga Tebes. Des de l’any 2006, una missió arqueològica dirigida pel doctor Farouk Gomaà, i formada per un equip d’investigadors entre els que hi ha personal del Museu d’Arqueologia de Catalunya, du a terme treballs d’investigació al recinte funerari del governador Monthemhat, un dels funcionaris més poderosos de la seva època (segle VII aE).

El gener del 2009, el Servei d’Antiguitats Egipci va mostrar una antiga tomba aprofitada com a magatzem, molt propera a la de Monthemhat, localitzada darrera de la Casa Americana, a la necròpolis d’El-Asasif (Luxor). Divuit mòmies de procedència desconeguda van aparèixer sota la llum de les llanternes després de dècades d’anonimat. Podrien procedir de la tomba de Monthemhat? Quan i per què van ser traslladades? Es va despertar aleshores el sentiment propi de l’equip antropològic: rescatar de l’oblit aquests antics personatges i esbrinar tot el possible al voltant de la seva vida i mort. Calia fer-les reviure, descobrir el seu passat i desvetllar la incògnita del seu origen.

L’exposició “Projecte Monthemhat. Les mòmies oblidades” mostra, a través d’un recorregut fotogràfic, els resultats dels estudis antropològics i radiològics realitzats en aquestes mòmies. L’estat de conservació en què es van trobar era variat. Es van dur a terme estudis macroscòpics, antropològics, paleopatològics i radiològics, així com altres anàlisis complementàries com el Carboni 14, els nivells de plom i arsènic als cabells i la histologia d’uns quants òrgans. Tot plegat va permetre saber-ne el sexe, les malalties que patiren en vida, el tipus de momificació i la tafonomia (lesions posteriors a la mort), i situar-les en el temps, al Tercer Període Intermedi (1069-525 aE).