iu Històric de Reus (cr. de Sant Antoni M. Claret, 3) obre al públic aquest vespre, a partir de les 19:30 h, l’exposició “Papers sobre Fortuny”, una mostra que ens apropa al record de Fortuny a Reus per mitjà de la documentació del fons municipal conservat a l’Arxiu de Reus. L’acte d’inauguració hi assistirà el regidor de Cultura i Joventut, Joaquim Sorio. L’exposició es podrà visitar fins al dia 28 de setembre.

Aquesta exposició ha estat organitzada per l’Arxiu Municipal de Reus dins el programa d’actes commemoratius de l’Any Fortuny i mostra un seguit de documents relacionats amb el pintor, tant coetanis (com ara una acta municipal de 1860) com relatius al període posterior a la seva mort (que són la pràctica totalitat dels documents).

El 27 de novembre de 1874 l’alcalde informà el Ple Municipal de la seva mort a Roma. Es determinà assenyalar la casa de la Boella, on nasqué, i el 21 de març de 1875 l’Ajuntament, en corporació, hi col·locà una làpida. Fou el primer homenatge públic de la ciutat a l'artista i aquest fet es pot comprovar a l’exposició amb el document original que en dóna testimoni.

També es mostren els documents referents a la petició del trasllat del seu cos a Reus. El cos, però, restà a Roma. Fortuny, al seu moment, havia donat el cor a Reus, de manera que se li va extreure i fou lliurat a la ciutat el 7 de juny de 1875. El 4 de març de 1876 s’acordà dipositar-lo en un cenotafi a la prioral de Sant Pere, on es col·locà l’1 de desembre.

A l’Arxiu també s’hi podrà veure una nombrosa documentació referent als homenatges que, al llarg del temps, s’han fet a Fortuny tant a Reus com a d’altres indrets (com ara Barcelona, Roma o Madrid) i que han comptat amb la presència de representants de la ciutat on nasqué. A Reus, ja el 1876 se li volgué fer un monument per subscripció popular.

El centenari del naixement fou commemorat dues vegades: el 1938, tot i trobar-se el país en plena guerra, l'Ajuntament participà en els actes que organitzà la Generalitat. I el 1939, els vencedors tornaren a celebrar el centenari, coincidint amb la Festa Major de la ciutat. Aleshores s’inaugurà un monument, Il Contino —popularment, El Condesito— i es creà la Medalla Fortuny.
Com a curiositat es mostra una dedicatòria, en japonès, de l’homenatge que es realitzà a Madrid, el 1944.

Altres documents de l’Arxiu fan referència a l’adquisició d’obres del pintor per a la ciutat. El 1912, a París es posà a la venda La Vicaria, que finalment adquirí la Junta de Museus de Barcelona el 1922. La ciutat hi col·laborà mercès una subscripció popular i, llavors, la pintura s’hi exposà uns dies. El 1924, gràcies a la donació de Cecilia de Madrazo, la ciutat tingué les primeres obres originals de Fortuny: aiguaforts i dibuixos. Temps després el seu fill donà altres gravats, dibuixos i diversos objectes. El primer quadre de Fortuny cedit a la ciutat fou Ruïnes de Roma, abeurador i figures, una aquarel·la de 1858, a la qual seguiren alguns quadres més. L’adquisició més àmplia es féu el 1954, amb gravats, aiguatintes i dibuixos procedents de la «Agrupación Mariano Fortuny» de Madrid.

Més enllà de les commemoracions i d’exposicions de l’obra de Fortuny, la ciutat li ret un homenatge permanent a la toponímia urbana. En són exemples l’avinguda de Marià Fortuny, la plaça del pintor Fortuny, el Barri Fortuny i la urbanització Fortuny. També, quant a l’obra, els carrers de La Vicaria i del Condesito. També donà nom al Teatre Fortuny, inaugurat el 1882.