Aquests dimecres, 5 de desembre, és l’últim dia que estarà oberta al públic l’exposició “La Caputxinada. Crònica gràfica”, de Guillem Martínez. El Centre de la Imatge Mas Iglesias ha presentat aquesta mostra des del 10 d’octubre, un recull d’imatges captades durant els fets que van passar al convent dels pares caputxins de Sarrià entre el 9 i l’11 de març de l’any 1966. La mostra aplega 51 imatges, 22 de les quals són còpies de l’època i 29 còpies modernes: sempre es tracta de reproduccions d’emulsions de sals de plata sobre paper fotogràfic. L’exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració del CIMIR, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Centre de Lectura de Reus.

Amb el nom de Caputxinada es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, Barcelona, entre el dimecres 9 i el divendres 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

La crònica gràfica de la Caputxinada reuneix les imatges captades per Guillem Martínez, des de dins estant, durant els dies del setge, així com d’altres preses immediatament després. Es tracta de les imatges del rodet que portava quan s'inicià l'acte (21 fotogrames) així com les dels dos que foren introduïts clandestinament (de 30 i 16 imatges respectivament).

Guillem Martínez, fotògraf aficionat, era un dels estudiants convocats com a delegat de curs de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. Va assistir a l’Assemblea amb la particularitat de portar un equip fotogràfic força complet (cambra reflex de pas universal, objectius, filtres, flaix i una munió de bombetes, cèl·lula fotoelèctrica i un rodet de 21 fotografies blanc i negre). Tot i que l'acte era clandestí va ser autoritzat per la junta de delegats a fer fotografies de caire documental de la reunió. Però les coses es precipitaren quan es modificaren radicalment les característiques de l'assemblea i la situació dels assistents.

Després de les vicissituds que imposava la forçosa clandestinitat i un cop arribada la normalitat institucional del país, l’any 1996 els negatius originals supervivents així com negatius produïts pel repicat de tiratges d’època, quan els negatius s’havien perdut, van ser dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya a la seu recentment inaugurada a St. Cugat del Vallès.

La primera exposició es va fer a la seu del Centre Cultural Blanquerna, espai cultural de la Generalitat de Catalunya a Madrid, el mes de setembre de l’any 2001, essent delegat el senyor Josep Gomis i Martí. La col·lecció que ara s’exhibeix a Reus es, bàsicament, la produïda llavors. Sempre que s’ha pogut s’ha donat prioritat a la tria de còpies d’època -vintage en diuen els especialistes-, de dimensions variades, provinents de tiratges de caràcter amateur fets en condicions precàries i de clandestinitat. La resta són imatges originades en un laboratori professional trenta anys després.