Notes de premsa
L’exposició «El bosc. Molt més que fusta», a la plaça de la Llibertat fins el 20 de gener
L’Obra Social “la Caixa” i l’Ajuntament de Reus han presentat avui l’exposició “El bosc. Molt més que fusta”, que té com a principal objectiu donar a conèixer la importància dels ecosistemes terrestres amb més biodiversitat del món. La mostra és comissariada per Francisco Javier Gómez i es podrà visitar des del 3 de desembre de 2012 fins al 20 de gener de 2013 a la vela instal·lada a la plaça de la Llibertat.
L’exposició El bosc es divideix en quatre àmbits que recorren el complex ecosistema que constitueix un bosc, amb l’objectiu de sensibilitzar els visitants respecte la seva protecció i conservació. Espanya té una superfície arbrada de 14.732.247 ha. Tenint en compte que la superfície total d’Espanya és de 50.478.782 ha, els boscos representen el 29 % de tot el territori. El bosc no és un aplec d’arbres, és un ecosistema caracteritzat pel domini d’aquests vegetals, un ecosistema complex, en què els diferents elements que el formen (arbres, arbusts, animals, fongs, bacteris...) tenen un paper fonamental i estan íntimament relacionats els uns amb els altres. Com a component de la biosfera, el bosc desenvolupa una sèrie de funcions ecològiques fonamentals. A més de totes aquestes funcions, també cal tenir en compte les associades a l’aprofitament dels boscos com a recurs i el gran valor sociocultural que tenen per als éssers humans.
El primer apartat de l’exposició se centra a situar els diferents nivells d’organització de la vida al planeta a partir d’un zoom d’imatges, així com mostrar que un bosc no només és un conjunt d’arbres i que en el seu interior s’estableixen un elevat nombre de relacions mútues, tant entre organismes com amb altres espais de la biosfera, com ara el sòl o el medi atmosfèric. En el cas del medi edàfic, es destaca el paper de la part superior del sòl formada per la barreja d’elements minerals i restes orgàniques, anomenada humus. Aquesta substància manté el sòl airejat i esponjat, reté l’aigua i els minerals i aporta nutrients lentament. Els cucs de terra, els fongs i els bacteris fan una important funció de reciclatge i d’enllaç entre el món mineral i la planta. Una reproducció en què es mostren els diferents components del sòl —roca mare, grava, restes vegetals— permetrà veure al mateix temps les activitats dels cucs de terra, la seva importància i les diferents capes de sòl.
Els arbres
Els protagonistes principals d’aquests ecosistemes són els arbres, i per això se’ls dedica el segon apartat. Els arbres són éssers vius pluricel·lulars, vegetals i llenyosos, que ocupen l’estrat més alt de la vegetació. El tronc i les branques esdevenen estructures de suport i transport de substàncies entre la part aèria i la part subterrània. A les fulles és on tenen lloc la fotosíntesi i la majoria dels intercanvis de gasos i aigua amb l’atmosfera. Tenen una importància, doncs, essencial. S’estima que les aproximadament 250.000 fulles que té un roure adult fabriquen el 90 % de la matèria orgànica de tot el cos de l’arbre. Alhora, els arbres són els que regulen l’entrada de llum i la humitat, donen aliment i aixopluc a plantes i animals, sustenten el sòl i proporcionen material per fabricar humus.
El bosc d’Espanya
És el tercer dels àmbits de l’exposició. S’hi explica que Espanya és el país d’Europa amb més biodiversitat, riquesa que també es fa palesa en la diversitat de flora existent. Divuit espècies arbòries de les més representatives de Catalunya són les que s’exhibeixen en aquest espai, incloent una col·lecció de fulles, llavors, fruits, i també estris fabricats amb la fusta dels boscos que el públic podrà veure. Al seu torn, a totes les regions hi ha arbres singulars, reconeguts per la gent a causa d’una característica o una història concreta; és el cas dels cinc exemplars que acull El bosc: l’«o Avó» de Chavín (Lugo), el castanyer de Can Cuc, al Montseny (Barcelona); «lo Parot» d’Horta de Sant Joan (Tarragona), «la Terrona» a Zarza de Montánchez (Càceres) i el «Gernikako arbola» de Guernica (Vitòria).
Bosc i ésser humà
Quins productes s’extreuen i com afecta la influència de l’ésser humà en aquest ecosistema segons l’ús que en faci centren els temes de l’últim apartat d’aquesta exposició: Bosc i ésser humà.
L’ús dels boscos de la península Ibèrica ha passat per diverses etapes des de les primeres intervencions prehistòriques i romanes. Un dels principals usos de la fusta ha estat la construcció de naus, especialment des de l’inici del comerç amb Amèrica. Al segle XVIII, l’explotació dels boscos per fer naus va canviar la configuració original d’aquests ecosistemes per sempre més. A partir d’aquesta època, els boscos van experimentar una intensa intervenció de l’ésser humà, cosa que va provocar la reducció de les masses forestals a causa de l’explotació de la fusta per a finalitats constructives i com a font d’energia. A partir de la segona meitat del segle XX, l’activitat forestal es va anar reduint fruit de la implantació de noves fonts energètiques i l’ús de nous materials per a la construcció que va condicionar que la superfície forestal s’hagi incrementat actualment.
Una reflexió sobre els riscos que pot implicar un abandonament de la gestió sostenible dels boscos per la conservació del nostre patrimoni forestal (com ara els incendis i les seves conseqüències) posen punt i final a aquesta mostra.