L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha pronunciat aquest dilluns 25 de febrer a la sala d’actes del Centre de Lectura la conferència anual invitat pel Col·legi de Periodistes que, amb el títol «Reus: una ciutat que suma, una ciutat amb futur», ha fet balanç de la feina feta i dels projectes de futur. L’alcalde ha resumit el projecte de ciutat del govern de Reus com:

• Un ciutat on ningú quedi al marge.
• Amb una economia diversificada, dinàmica i amb marca de qualitat.
• A escala humana, amable, propera, cívica i segura.
• Referent en cultura, amb la força i la potència de les entitats.
• Amb visió de territori.
• I amb un Ajuntament sanejat i eficaç.

 «Avancem amb fermesa en la consolidació definitiva d’un projecte —fruit d’un pacte de govern fort— que vol fer de l’Ajuntament un instrument útil i proper a la ciutadania, al servei del desenvolupament econòmic i social, i que contribueixi a situar la ciutat al mapa global amb una marca singular de referència i d’excel·lència», ha afirmat l’alcalde.

La conferència també ha servit per concretar el projecte de ciutat amb l’anunci de tres nous projectes:

• Borsa d’Habitatge Assequible: L’Ajuntament, en col·laboració amb entitats bancàries, posarà en marxa pròximament un nou instrument perquè els propietaris d’habitatges els puguin oferir a preus assequibles (menys de 200 euros al mes) a les persones que no poden accedir a preus de mercat.

• Centre de les Arts del Circ i del Gest: L’Ajuntament de Reus impulsa el projecte per potenciar el talent i consolidar el paper de Reus en el mapa cultural del país. El centre s’ubicarà a les instal·lacions de l’antiga Escola Sant Bernat Calbó.

• Consell de Ciutat: Properament es presentarà el nou reglament de participació ciutadana, que inclourà aspectes novedosos com el Consell de Ciutat.

L’estat de comptes

En relació a la situació econòmica i financera de l’Ajuntament, l’alcalde ha afirmat que:

• «La liquidació del pressupost del 2012 permetrà tancar l’exercici en equilibri, havent eliminat el dèficit de 7,8 milions d’euros del 2011».
• «El grup Ajuntament suporta una despesa financera de més de 42,2 milions d’euros. En 3 anys, la càrrega va créixer en 24,6 milions, un 141%».
• «Amb les mesures d’estalvi i d’optimització de recursos que hem implantat des del 2011 podrem tancar el 2013 amb una reducció de la despesa corrent de 31,5 milions».
• «Estem reduint el deute d’una manera considerable. La nostra previsió és arribar al 2015 trencant la barrera dels 300 milions i situar el deute en 271 milions a final de mandat».

Transformació d’INNOVA

L’alcalde també ha exposat el procés de transformació del grup d’empreses municipals:

• «El nostre objectiu és tornar als orígens: INNOVA com a eina de coordinació de recursos que prioritzi els serveis a les persones i no les operacions mercantils».
• «Treballem per coordinar millor el grup empresarial amb l’Ajuntament i per evitar que la situació financera del grup repercuteixi en les finances municipals».
• «Simplifiquem l’estructura societària d’INNOVA. Hem dissolt alguna societat, i hem culminat la fusió de les tres societats d’Aigües en una de sola: Aigües de Reus. Estem treballant en la reestructuració del grup Econòmic, preparant la fusió entre algunes de les societats».

El paper de l’Ajuntament

En relació al nou paper de l’Ajuntament, l’alcalde ha afirmat:

• «L’Ajuntament ha de tenir un paper destacat en el redreçament de l’activitat econòmica, social i cultural. Però aquest paper no és el de dirigir sinó el de fer possible que les iniciatives de la societat reusenca tinguin espai i oportunitat per desenvolupar-se».
• «Aquest canvi de model confia en el valor de la participació i la suma, i passa per redreçar la maquinària municipal a partir de tres criteris centrals: l’eficiència, l’eficàcia i l’austeritat».

Atenció a les persones

D’acord a l’atenció a les persones com un del eixos prioritaris de l’acció de govern, l’alcalde ha afirmat:

• «Treballem des d’un triple front per donar resposta a les necessitats socials: necessitats bàsiques d’alimentació, habitatge i ocupació».
• «Gestionar millor i redistribuir els recursos per garantir que s’arriba a qui més ho necessita. Aprofitant la nostra capacitat de mobilitzar i aplegar esforços i recursos del tercer sector, i d’implicar-hi el món empresarial local i la societat reusenca».
• La Taula «Reus Amunt» ha servit per fer una radiografia precisa de la realitat social i concretar projectes de futur en àmbits com l’ocupació o l’habitatge».

Dinamització econòmica

En relació a la dinamització econòmica, l’altre gran eix de l’acció de govern, ha afegit:

• «Dos grans fronts: suport al teixit empresarial existent, sobretot per evitar que les empreses marxin o tanquin, i treball perquè Reus sigui cada dia una localització més atractiva i estratègica perquè s’hi instal·lin empreses o hi cristal·litzin projectes d’emprenedors».
• «Existeix una constel·lació de projectes, sinergies i espais de treball amb els què des de Reus hem aconseguit crear una xarxa, en la que ha estat determinat l’empenta de l’important teixit d’empreses de la ciutat i la projecció científica de la URV».
• «Impulsem projectes que ajudin a estendre la innovació al teixit empresarial».
• «Treballem per donar suport a totes les iniciatives que puguin incidir en la dinamització econòmica. (...) L’objectiu és donar facilitats a la creació de projectes que generin activitat econòmica i ocupació. Hem de ser una ciutat fàcil i àgil per als negocis i l’activitat econòmica. I ho hem de fer de la mà dels agents econòmics».

Model de ciutat

Finalment, l’alcalde ha ennumerat alguns dels principals temes del nou model de ciutat:

• Gran projecte que té la ciutat com a objectiu: una ciutat amb qualitat de vida, identitat, proximitat, civisme, participació, seguretat.

Cultura

• «Treballem per mantenir el paper de referència i garantir un servei de qualitat».
• «Diàleg permanent amb les entitats i els agents culturals; i relacions i programes de mecenatge amb empreses i institucions compromeses amb Reus i el territori».

Ensenyament

• «Apostem per premiar l’excel·lència i fomentar l’escola participativa».

Ciutat física

• «La situació econòmica no permet fer grans obres, però sí actuacions de microurbanisme que suposen grans millores per als barris i els ciutadans».
• «El POUM expressa com volem que sigui la ciutat del futur: una ciutat compacta per sostenibilitat i economia, cohesionada per ser competitiva, moderna i socialment avançada, i complexa pel que a fa als usos perquè passin moltes coses i passin a molts llocs».

Efemèrides

• «Les grans efemèrides de ciutat que marquen el calendari són també grans plataformes de promoció i projecció: enguany l’Any Fortuny i l’Any Tapiró; el 2014 l’Any Prim».