Aquest dissabte, 15 de febrer, a les 13:00 h, es farà a la plaça de la Llibertat l’acte d’obertura de l’espai expositiu de les columnes modernistes oiriginals de l’antic Cinema Kursaal, que presidirà l’alcalde, Carles Pellicer. Tot seguit, s’obrirà al públic una mostra de cartells i programes de mà del Cinema Kursaal pertanyents al fons de Joan Ramon Mestre, al Museu de la plaça de la Llibertat. El muntatge es podrà veure al museu fins al 26 de febrer.

L’Ajuntament ha enllestit els darrers dies els treballs d’adequació d’un espai expositiu a la plaça de la Llibertat on s’han instal·lat quatre de les columnes modernistes que es trobaven a la façana de l’antic Cinema Kursaal. Aquest espai servirà com a indret de record i homenatge al cinema que durant dècades va funcionar al lloc de la plaça de la Llibertat on avui existeix un edifici que porta el mateix nom.

Reus també homenatjarà d’aquesta manera la presència històrica del cinema a la ciutat i les persones i entitats que el van promoure des dels inicis d’aquest art fins a la seva eclosió com a activitat de lleure i socialització de la ciutadania.

Exposició al Museu de Reus

Aquest dissabte a partir de les 13:00 h és previst, doncs, un acte ciutadà de reconeixement d’aquest patrimoni històric i arquitectònic, que inclourà la inauguració d’una exposició de programes de mà i cartells originals utilitzats pel Cinema Kursaal per promocionar les pel·lícules que s’hi projectaven.

Hi haurà desenes de programes de mà i altres documents impresos relatius a activitats i pel·lícules que es feien en aquest cinema, des que es va inaugurar a principis de segle XX fins que va tancar al 1973. A més, a la mostra hi haurà també diferents plafons a les parets sobre els antics cinemes de Reus. En una pantalla es projectarà una selecció d’imatges històriques del cinema.

Aquesta exposició es podrà visitar al Museu (plaça de la Llibertat, 13) fins al 26 de febrer. L’horari de visita serà de dimarts a divendres, de 17:00 a 20:00 h i els dissabtes d’11:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h.

Seixanta anys de cinema a Reus

Durant més de seixanta anys, entre 1908 i 1972, el cinema Kursaal fou una de les sales més populars de la ciutat. A partir de l'any 1930 es va adaptar al cinema sonor, amb títols com «La legión del aire», «El trío de la bencina» o «Doña Francisquita».

El 1936, el cinema va ser col·lectivitzat per la CNT, fins que es va tancar a mitjan 1938, en una ciutat assetjada pels bombardeigs feixistes. Poques setmanes després de l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, el 15 de gener de 1939, va reobrir amb el nom de «Cervantes» a causa de la prohibició oficial de posar noms estrangers als establiments, tret dels alemanys, italians i portuguesos, sense adonar-se –però– que «Kursaal» era un nom germànic. Entre les primeres pel·lícules que s’hi van estrenar, hi hagué una selecció de cinema alemany i italià i, cap a finals de 1941, s’hi va projectar «Blancanieves y los 7 enanitos», de Walt Disney, la primera pel·lícula en color que es va poder veure a Reus.

L’octubre del 1946 recuperà el nom de «Kursaal», just en la semana en què s’hi estrenava «Tiempos modernos», de Chaplin. Fins al 1950, s’hi van continuar estrenant pel·lícules de gran èxit, com «Gilda» o «Pasión de los fuertes», entre moltes altres. Posteriorment, esdevingué un cinema de reestrena. El 3 de juliol de 1972, amb «Matrimonios separados», el Kursaal tancà definitivament les portes.

Les columnes de pedra del Kursaal

El Cinema Kursaal era ubicat, des del 1908, a la cantonada de l’actual plaça de la Llibertat amb el carrer de Llovera.

Fou construït per iniciativa del metge psiquiatra i polític Emili Briansó Planes (Reus, 1863-1922), que també va ser alcalde de Reus i promotor de l’Institut Pere Mata. El projecte fou encarregat a l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 - Lleida, 1962), fill de Lluís Domènech i Montaner. L’edifici s’emmarcava en un modernisme d’inspiració vienesa, una tendència arquitectònica amb voluntat d’estilització geomètrica precursora ja del noucentisme.

La darrera projecció va tenir lloc el 3 de juliol de 1972. L’edifici, que hauria d’haver estat catalogat, va caure –com tants d’altres– sota la piqueta de l’especulació immobiliària, però es van salvar unes quantes de les columnes de pedra de la façana, quatre de les quals han estat reerigides recentment a la plaça de la Llibertat.

NOTES PER A LA HISTÒRIA DEL CINEMA KURSAAL DE REUS, per Joan Ramon Mestre

Emili Briansó, alcalde de Reus, mecenes i primer director de l’Institut Pere Mata, propietari dels terrenys que ocupava el primer cinema que hi va haver a Reus. Veient les possibilitas, va crear l’any 1909 la segona sala estable a la ciutat, el Kursaal.

El dia 10 d’abril del 1909 –curiosament, un divendres sant– s’inaugurà el Cinema Kursaal. L’endemà, el Diario de Reus feia una entusiàstica crònica d’aquell primer dia: «el interior se halla distribuido en dos pisos: el de planta baja o platea con cómodas butacas y palcos, que aún no están terminados [ni es van acabar mai]. El piso primero, tiene gradería de fondo y en ambos lados, con asientos cómodos para el público», tot assegurant que tot era de primera qualitat i àdhuc que el foc, en cas d’incendi, mai no es podria propagar.

Sembla que el que li va agradar més al redactor del diari van ser la il·luminació, «producida por unas lágrimas y focos eléctricos, profusa y espléndida».

Però no acaba aquí la cosa: «además de la Sala de espéctaculos, cuenta con magníficas salas de espera con separación de la clase d’entrada que se haya tomado».

Y perquè no falti detall, «hermosos e inodoros retretes montados a la dernière».

Anys després s’hi afegiria un pis intermedi, conegut com amfiteatre.

A partir d aquell moment, tot i que hi va haver altres cinemes a la ciutat, el Kursaal es converteix en un dels locals preferits pel públic reusenc.

A partir de lany 1930 es va adaptar al cinema sonor, amb títols com «La legión del aire», «El trío de la bencina» o «Doña Francisquita».

Amb l’esclat de la guera civil, va ser col·lecivitzat per la CNT, conjuntament amb el Monumental, el Bartrina i la Sala Reus, fins que es va tancar a mitjan any 1938.

Després del 15 de gener del 1939, la vida cinematogràfica a la ciutat es reprèn. El mes de febrer amb la reobertura del Teatre Fortuny i poc després amb el Kursaal, que es va anomenar «Cervantes» a causa de la prohibició oficial de posar noms estrangers als establiments, tret dels alemanys, italians i portuguesos, sense adonar-se –però– que Kursaal era un nom germànic.

Entre les primers pel·lícules que s’hi van estrenar, hi hagué una selecció de cinema almany i italià i, ja cap al final de 1941, s’hi va projectar «Blancanieves y los 7 enanitos», de Walt Disney, la primera pel·lícula en color que es va poder veure a Reus.

L’octubre del 1946 recuperà el nom de Kursaal, just en la semana en què s’hi estrenava «Tiempos modernos», de Chaplin.

S’hi van continuar estrenant pel·lícules de gran èxit, com «Gilda» o com «Pasión de los fuertes,» entre moltes altres.

Fins al gener de 1950, amb l’estrena de «Cayo Largo», segueix sent un cinema d’estrena; després, i durant més de quatre anys, esdevé un cinema de reestrena, amb una selecció de títols importants del moment.

L’última etapa començà l’octubre de 1954, amb estrenes com «Música y lágrimas», fins al 3 de juliol de 1972, quan –amb «Matrimonios separados»– el Kursaal tancà definitivament les portes.

La darrera reforma es va fer ben entrats els anys seixanta, quan es va canviar tota la decoració del vestíbul.

Dissortadament, no només es va perdre el cinema que durant seixanta-tres anys va ser un dels més populars a Reus, sinó que –un any més tard– l’edifici, que hauria d’haver estat catalogat, va caure sota la piqueta de l’especulació immobiliària.

(Durant l’acte d’aquest dissabte a les 13:00 h és prevista l’atenció als mitjans de comunicació interessats).