La regidora de Coordinació i Organització de l’Ajuntament de Reus, Teresa Gomis, i el director general de Sistema d’Emergències Mèdiques SA (SEM), Dr. Francesc Bonet, han signat aquest dimarts 4 de novembre el conveni de col·laboració per impulsar el disseny i la implementació d’un servei integral de desfibril·lació pública a la ciutat. El projecte, que s’ha denominat «Reus ciutat cardioprotegida», neix del treball previ del servei municipal de Salut Pública i coincideix amb la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament del 28 de març que instava el Govern de Reus a iniciar un estudi per a la implantació d’una xarxa de desfibril·ladors en punts clau de la ciutat.

Segons el conveni, l’Ajuntament rebrà l’assessorament del SEM en el disseny i la implementació d’un servei de desfibril·lació pública. El conveni també preveu la coordinació de les alertes derivades de l’ús dels desfibril·ladors.

Així, l’acord també té en compte la gestió i coordinació directa per part del SEM del conjunt d’actuacions per mantenir la cadena de supervivència, que s’inicien amb la detecció precoç d’una emergència cardiorespiratòria i la recepció de l’alerta, continuen amb l’activació del recurs d’emergència adient més proper, el suport als alertants mitjançant els consells telefònics donats per personal expert fins a l’arribada de la primera unitat, el preavís a l’hospital de destí i l’assistència mèdica fins l’arribada a l’hospital, tot això incloent-lo en la futura revisió i actualització del codi Aturada CardioRespiratòria.

La direcció tècnica del projecte anirà a càrrec d’Immaculada Vallverdú, directora de cures intensives del Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Marc conceptual de l’actuació
El projecte parteix de la premisa que no és el mateix dotar a la ciutat d’una xarxa de desfibril·ladors, que distribuir desfibril·ladors per la ciutat en xarxa. La diferència radica en dos conceptes; el primer és l’activació i la coordinació amb el SEM de la forma més fàcil i automàtica si és possible, ja que l’objectiu principal és reduir el temps de resposta enfront la mort sobtada. I la segona diferència, radica en la localització dels aparells que ha de permetre que puguin ser de fàcil accés públic.

El tenir xarxa de desfibril·ladors implica el coneixement de reanimació cardiopulmonar bàsica al major nombre de ciutadans. La desfibril·lació aïllada pot recuperar la funció cardíaca, però és igual d’important fer una reanimació inicial correcta i a temps. En endavant parlarem de ciutat cardioprotegida, que és el concepte més adient al pla operatiu de desplegament dels desfibril·ladors que cal impulsar.

Justificació del projecte
La malaltia coronària és la principal causa de mort al món. La mort sobtada és la responsable de més del 60% de les morts per malaltia coronària en adults. El 40% de les víctimes d’una mort sobtada presenten una fibril·lació ventricular (FV) en la primera anàlisi del ritme cardíac.

El tractament òptim de l’aturada cardíaca per FV, és la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) immediata, practicada per les persones que presencien l’aturada (compressions toràciques i ventil·lacions de rescat combinades) associada a la desfibril·lació elèctrica.

Moltes víctimes poden sobreviure si s’actua immediatament, mentre encara es manté la FV, però la ressuscitació amb èxit és poc probable un cop el ritme s’ha deteriorat.

En cas d’aturada cardiorespiratòria (ACR) o mort sobtada, el temps de reacció és fonamental. Les opcions de supervivència de la víctima disminueixen un 10% per cada minut que passa sense rebre l’assistència adequada.

Així doncs, en cas de mort sobtada, el procediment de la desfibril·lació precoç és molt important per la recuperació per diferents raons:

• El ritme cardíac més freqüent inicial, que requereix tractament immediat, en cas de mort sobtada a fora de l’hospital és la fibril·lació ventricular.
• L’únic tractament efectiu de la FV és la desfibril·lació. 
• La probabilitat de l’èxit de la desfibril·lació disminueix ràpidament al passar el temps.

Fases d’implantació del projecte
Fase prèvia:
Constitució de la comissió de seguiment: 3 representants del SEM y 3 representants del Ajuntament de Reus. L’Ajuntament determina que els seus 3 representants siguin; un representant de la unitat de Salut Pública del Ajuntament, (que serà el coordinador de la comissió), un representant de la Facultat de Medicina, un representant de l’Hospital Sant Joan de Reus, que exercirà la direcció tècnica del pla.

Primera fase: desfibril·ladors en cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana

• Adquisició per part de l’ajuntament de 10 aparells DEA; 8 pels cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana i 2 per instal·lació a les seves dependències, tots ells connectats amb el SEM.
• Pla de formació adreçat als agents de la Guàrdia Urbana. Realització de cursos acreditats pel Consell Català de ressuscitació.

Segona fase: 1er trimestre 2015

• Coordinació del projecte amb les entitats públiques i privades que tenen instal·lats DEA’s a les seves dependències, tot facilitant la connexió dels DEA amb el SEM, i la formació continuada dels possibles intervinents. 
• Coordinació del projecte amb la Fundació Teatre Fortuny.
• Plans de formació i qualitat de tot el procés. Campanya de divulgació

Tercera fase: instal·lació a la via pública 2015-2016

• Instal·lació de columnes externes i adequació dels desfibril·ladors existents en llocs públics i privats (2016) 
• Pla de formació a la ciutadania en ressuscitació: escoles, instituts i altres institucions.

Antecedents
El projecte neix de la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament del 28 de març que instava el Govern de Reus a iniciar un estudi de l’any en curs per tal que Reus disposi d’una xarxa de desfibril·ladors municipals en punts clau del municipi, com podrien ser: els equipaments esportius de la ciutat, les seus del consell de barri o edificis municipals, la xarxa d’equipaments polivalents culturals de la ciutat, determinats centres docents, els polígons o àrees d’activitat econòmica.

La moció també demanava realitzar un pla plurianual d’inversió per tenir la xarxa i al personal format que l’utilitzaran. Cercar la complicitat públic-privada, tant el cost de la instal·lació/manteniment, com en la formació.

I, finalment, també instava a donar a conèixer el pla de manera transversal a tot el personal de l’ajuntament i a la ciutadania, i incorporar-ho als diferents plans específics de seguretat i al Pla de Seguretat Local.