L’àrea de Participació i Ciutadania inicia el dilluns 30 de novembre els tallers participatius sobre l’estudi de l’Ordenança de civisme. A les sessions hi són convocades totes aquelles persones i entitats que han fet aportacions en la primera fase del procés. Els tallers, que es faran al centre cívic del Carme, centraran el debat a l’entorn de tres temes: les normes de conducta, la sensibilització i les infraccions i sancions.

L’Ajuntament de Reus ha enviat aquesta setmana a les entitats que han participat en el procés participatiu l’informe amb la valoració tècnica elaborat per la Secretaria municipal i per l'Àrea de Participació, que detalla les aportacions realitzades per la ciutadania i les entitats entre el 7 d'octubre i el 9 de novembre.

Carles Pellicer, alcalde de Reus i que aquest mandat té reservades les competències en matèria de participació ciutadana, afirma que “el procés participatiu continua viu amb l’objectiu de millorar l’ordenança amb la participació i les aportacions de les entitats i la ciutadania de Reus”.

Del total de 32 aportacions rebudes, nou les han realitzat persones a títol individual, tres les han fet arribar centres educatius, 14 corresponen a entitats i sis a partits polítics de la ciutat. D'aquestes 32 aportacions, 20 han estat rebudes per correu electrònic, set han estat presencials, tres s'han vehiculat a través de la regidoria d'Ensenyament, una ha estat telefònica i una ha arribat a través del registre d'entrada de l'Oficina d'Atenció Ciutadana.

L'informe es va lliurar en la darrera reunió de la Comissió per a l'estudi de l'Ordenança de civisme, que va realitzar la primera trobada el passat 1 de setembre. El 7 d'octubre es va fer a la sala d'actes de Santa Llúcia l'acte públic d'inici del procés obert a la ciutadania, al qual van assistir 39 entitats de la ciutat i representants de les diferents formacions polítiques, així com del consistori reusenc.

En la reunió, els tècnics de Participació Ciutadana i de Secretaria van presentar el treball que analitza el tipus d'aportacions rebudes, els suggeriments de millora de l'ordenança i també les implicacions jurídiques que poden tenir aquestes aportacions. Pel que fa a la tipologia de les aportacions, es poden distingir les que afecten pròpiament l'ordenança i són susceptibles de debat o consideració legal; les que tenen a veure amb l'ordenança però es considera que són susceptibles de consideració política i no pas legal; les que en proposen mesures que ja estan regulades en altres ordenances municipals; les que són denúncies personals o d'una zona concreta i, finalment, les que són reflexions.