Del 10 de maig al 2 de juny es pot visitar a l’Arxiu de Reus (cr. de Sant Antoni Maria Claret, 3) l’exposició “Eduard Toda i (els) Güell”, una mostra de la documentació conservada a l’Arxiu referent bàsicament a Josep Güell i Mercader i que mostra les influències que va tenir en el seu nebot, Eduard Toda i Güell (1855-1941), amb qui va tenir una estreta vinculació.

L’exposició es presenta en tres vitrines centrals on hi ha la documentació procedent del Fons Güell i Mercader (ACBC) i dos plafons que fan referència als dos personatges: Josep Güell i Mercader i Eduard Toda i Güell. La documentació està relacionada amb tres etapes clarament diferenciades en la vida de Güell Mercader:

A la pirmera vitrina s’hi mostren documents referents a la seva activitat política i ideològica, que sens dubte, tindrà influència en el jove Toda i que es veurà reflectida en les publicacions posteriors: revista “El Arlequín” (2ª època. 1868) i els articles publicats a “El Eco del Centro de Lectura”, a “La Redención del Pueblo”, “El Clamor del Pueblo” i a “Las Circunstancias”, aquests darrers editats pel seu oncle a Reus, i també al diari “La Discusión” (Madrid). Aquest pirmer espai està vinculat amb l’evolució de la Revolució a la República. S’hi poden trobar documents referents a la Junta Revolucionària Local de Reus, documents fruit de la seva activitat com a secretari de l’Ajuntament (1868) i documentació de la seva etapa com a Diputat a Corts (1873).

La segona vitrina es refereix a Josep Güell en la seva vessant periodística. Güell fou un actiu publicista al llarg de tota la seva vida, tant amb monografies o opuscles (exemple n’és el document exposat sobre el matrimoni civil) o com a director i editor a diferents diaris: “La Redención del Pueblo”, “El Clamor del Pueblo” o “Las Circunstancias”. A part del seu nebot Eduard Toda, que va col·laborar en tots els seus diaris, també hi ha documentació referent al seu fill Hortensi Güell (artista, poeta i escriptor). Tant el fill com el nebot van seguir la seva “carrera” com a publicista.

Finalment, una tercera vitrina es destina a la documentació bàsicament vinculada amb “Coses de Reus”. S’hi exposa la primera edició de l’any 1900, que recull memòries i diversos afers que havia tractat al llarg de la seva vida, com a polític i com a escriptor. Aquest publicació va tenir molt d’èxit en aquells moments. Acompanyant l’exemplar es mostra documentació que recull crítiques aparegudes a la premsa de l’època sobre “Coses de Reus” i també correspondència del seus amics felicitant-lo. Hi destaquen amistats com Artur Llovera, Domingo Soberano i Bernat Torroja, entre d’altres. No obstant, cal destacar-hi dues cartes del que seria el marit de la seva filla Amèlia, Plàcid Vidal, d’Alcover. Güell va deixar sense acabar un segon volum de “Coses de Reus”, on es mostren alguns dels documents originals que va utilitzar Josep Iglésies per fer-ne l’edició.

Finalment, destaca la “Corona Fúnebre” que li dedicà el Centre de Lectura amb motiu de la seva mort a Reus l’any 1905. En aquesta publicació hi apareixen diferents col·laboracions d’escriptors reusencs dedicades a recordar-lo i homenatjar-lo. Com a part destacada cal mencionar els apunts biogràfics de Güell i Mercader, redactats per Jaume Sardà.

Conferència
L’historiador reusenc Jaume Massó ha ofert una conferència sobre “Eduard Toda a Reus i a Madrid (1855 - 1876)”. Massó ha publicat un gran nombre d’articles sobre la vida i l’obra d’Eduard Toda i dos llibres, una edició completa del ‘Dietari de Viatges’ i un estudi sobre els primers trenta-dos anys del personatge. A més, està preparant una exposició sobre Toda que s’obrirà al Museu de Reus el dia 30 de juny, “Eduard Toda i Güell (1870 -1941): de Reus al món”, a més d’altres activitats relacionades amb la commemoració del 75è aniversari de la mort d’aquest fill il·lustre de Reus.

L’exposició “Eduard Toda i (els) Güell” es clourà el dijous 2 de juny, amb una conferència de la Dra. Jordina Gort que versarà sobre “La Biblioteca d’Eduard Toda: lectures i influències”.

Eduard Toda i (els) Güell
Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el dia 9 de gener de 1855, “a les vuit i cinc minuts del vespre”, a la casa número 1 del carrer de Jesús, que feia cantonada amb la plaça del Mercadal. La casa era coneguda com cal Simó o cal Cardenyes i era un casal segurament construït el segle XVII, en què residia de feia temps la família Güell, atès que consta que també hi va néixer almenys un dels germans de la mare de Toda, Josep Güell i Mercader (1839-1905). La casa natal de Toda s’enderrocà el 1902 i en el solar s’hi aixecà un nou edifici –enllestit el 1908– dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, una de les joies modernistes de Reus: cal Navàs. Toda fou batejat al dia següent, a l’església prioral de Sant Pere, amb els noms de Ramon, Eduard i Baltasar. A la partida de baptisme consta el nom de la mare, Francesca Güell i Mercader (1836-1917), però no el del pare, atès que era el nen era “fill natural segons declaració del Sr. Jutge de primera instància de aquest partit”. Els avis materns eren Salvador Güell i Josepa Mercader i el padrí fou “D. Ramon Alba, hisendat de Reus”. Tot i que el primer era també el nom del padrí, el nom de fonts que va prevaldre fou el segon, Eduard, que també era el del pare, Eduard de Toda i Albertos, nascut a Riudoms l’any 1817 (i mort a Barcelona el 1888), nebot i hereu del també riudomenc Baltasar de Toda i de Tàpies (1786-1867). Eduard de Toda va ser obligat a reconèixer legalment aquest fill, però no es va voler casar amb la jove Francesca, que aleshores tenia dinou anys (és a dir, la meitat que ell). El fill no va perdonar mai aquesta negativa del pare, alhora que va sentir una mena d’adoració permanent per la mare. L’oncle Josep, un destacat escriptor i polític només setze anys més gran que el nebot, fou la referència vital i ideològica –i pràcticament paterna– del jove Eduard, especialment en els anys de formació previs a la seva carrera consular, iniciada aquesta gràcies a la relació de Güell amb el polític republicà federal Emilio Castelar. Les múltiples col·laboracions todianes (iniciades el 1870) en diaris i revistes editades o dirigides pel seu oncle, tant a Reus com a Madrid, reflecteixen la influència ètica i cultural de Josep Güell i Mercader. També cal destacar la relació cordial i afectuosa de Toda amb l’oncle més gran, Salvador Güell i Mercader, comerciant; amb el cosí germà (i fill de Josep), Hortensi Güell i Güell (1876-1899), l’escriptor i artista prematurament desaparegut, de qui va voler conservar sempre unes quantes de les seves obres, i amb la germana d’aquest, Amèlia, qui es casaria amb l’escriptor alcoverenc Plàcid Vidal.