L’exposició “Eduard Toda i Güell (1855-1941). De Reus al món” s'ha inaugurat aquest dijous 30 de juny a les 19:00 h al Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59) i es podrà veure fins al 7 de gener de 2017. Es tracta d’una mostra en homenatge al cònsol, historiador, escriptor, egiptòleg, bibliòfil i restaurador de Poblet, al qual la ciutat de Reus –en col·laboració amb institucions i entitats de la demarcació– dedica un seguit d’actes i d’esdeveniments durant tot aquest any, agrupats en el marc de l’Any Toda.

L’Ajuntament i la Diputació de Tarragona, en col·laboració amb el Departament de Cultura, impulsen l’Any Toda 2016, que té com un dels actes més destacats l’exposició que s’inaugura aquest dijous. El muntatge recull documents, obres d’art i objectes directa o indirectament relacionats amb el personatge polifacètic que va ser pioner en l’estudi de l’arqueologia i la recuperació del patrimoni al nostre país. Aquest dijous al vespre s'ha inaugurat la mostra amb la presència del director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat Jusèp Boya, el president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet i l'alcalde de Reus Carles Pellicer. La descendent d'Eduard Toda Teresa Toda, també ha estat present a la inauguració.

Cartes i objectes originals
La mostra, comissariada per l’historiador del Museu de Reus Jaume Massó Carballido, presenta cartes originals d’Eduard Toda que pertanyen a moments clau de la seva trajectòria personal i pública. Entre aquestes missivies n’hi ha d’inèdites, com les adreçades a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler (1842-1927). Entre els documents més rellevants s’exposaran dos dels volumns de la documentació generada arran de l’acord de pau entre Espanya i els Estats Units d’Amèrica després de la Guerra de Cuba (1898), procés de negociacions en què va participar Eduard Toda com a diplomàtic. Entre les obres d’art que es poden veure a l’exposició hi ha un retrat de Toda original del pintor modernista Ramon Casas i datat cap al 1930, cedit pels descendents d’Eduard Toda. També s’exposarà un retrat inèdit de Toda realitzat pel pintor anarquista italià Felice Vezzani, pintat el 1915, que habitualment és penjat a Escornalbou i que ha estat donat al Museu pel senyor Joaquim Masdéu Guitert, de la Selva del Camp.

Cinc àmbits
L’exposició “Eduard Toda i Güell (1855-1941). De Reus al món” es distribueix en cinc àmbits que ressegueixen la vida i l’obra d’aquest fill il·lustre reusenc, qui va viure a un bon nombre de països (alguns considerats molt exòtics a la seva època) i va conèixer cultures ben diverses. Els àmbits de la mostra són els següents:

1. De Reus a la Xina (1855-1882)
Eduard Toda i Güell va néixer a Reus, a cal Simó-Cardenyes (l’antiga casa número 1 del carrer de Jesús, on avui hi ha cal Navàs), el 9 de gener de 1855. Fill natural, reconegut judicialment, d’un exalcalde de Reus (1851-1853) d’origen riudomenc, Eduard de Toda i Albertos (1817-1888), el jove Eduard va ser criat i educat per la mare Francesca (1836-1917) i per l’oncle matern, el conegut periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader (1839-1905). Tot i que dos anys i mig més jove, Toda va ser company d’estudis secundaris d’Antoni Gaudí i de Josep Ribera, amb els quals va col·laborar en la realització de la revista juvenil manuscrita El Arlequín (1867-1868) i en la redacció d’un innocent però agosarat projecte de restauració de Poblet (1870). Precisament sobre aquest monestir va redactar, composar tipogràficament i editar el seu primer llibre, Poblet: descripcion històrica (sic, 1870), quan només tenia quinze anys i ja posseïa el títol de “Bachiller en Artes”. Alhora, va publicar diversos articles literaris i d’història a El Eco del Centro de Lectura i polítics als diaris que dirigia o editava a Reus el seu oncle, com La Redencion del Pueblo, El Clamor del Pueblo i Las Circunstancias. Va anar a Madrid per a estudiar Dret, carrera que enllestí el 1873, sense deixar de col·laborar a la premsa política reusenca i madrilenya. Gràcies al títol d’advocat i a la seva facilitat pels idiomes estrangers, entrà tot seguit al Ministerio de Estado com a agregat diplomàtic, amb el càrrec d’“escribiente primero tercero de la Interpretación de Lengüas”.

El desembre de 1875, Eduard Toda sol·licità el viceconsolat vacant a Macau, una modesta plaça –a l’asleshores colònia portuguesa, situada al sud de la Xina– que li fou concedida el gener de 1876 i que li va permetre encetar una brillant carrera consular. La seva curiosiat i les seves excel·lents aptituds el van portar a interessar-se per la vida i per la cultura xineses, tot publicant diversos articles en revistes professionals i també en publicacions periòdiques de Madrid, Barcelona i Reus. Els seus estudis i vivències d’aleshores van quedar reflectits també en uns quants llibres, com Annam and its Minor Currency (1882), La agricultura en Xina (1884) o La vida en el Celeste Imperio (1887), entre d’altres. Mentre fou a la Xina, tot aprofitant els lleures viceconsolars a Macau, Hong Kong, Canton-Whampoa o Xangai, o bé en el transcurs dels viatges d’anada i de tornada, Toda va poder visitar diversos indrets de l’Extrem Orient, com l’Índia, Siam (actual Tailàndia), Anam (actual Vietnam), Cambodja, Corea, Japó i les Filipines. Afectat per febres intermitents, Toda sol·licità una llarga llicència temporal i retornà a Reus a la darreria de 1882, carregat d’experiències i d’un bon nombre de monedes, porcellanes i altres objectes col·leccionats al llarg de gairebé set anys.

2. Egipte (1884-1887)
El 5 de març de 1884, Eduard Toda fou nomenat vicecònsol espanyol al Caire. Arribà a Alexandria el 16 d’abril i tot seguit prengué possessió del càrrec a la capital, que ja coneixia per haver-hi passat durant el viatge d’anada a la Xina i al de tornada. Com és natural, al llarg de la seva estada a Egipte –que es perllongà un parell d’anys, des de l’abril de 1884 fins al febrer de 1886– va visitar els jaciments i monuments arqueològics, històrics i religiosos més importants. Amb més intensitat que a la Xina, Toda s’interessà pel passat del país en què estava destinat. I ho demostrà a bastament, perquè –des de localitats egípcies com el Caire, Tebes, Esbekieh o Ramleh– va escriure i trametre entre 1884 i 1886 un bon nombre de cròniques i cartes obertes a diferents diaris, revistes i butlletins barcelonins, madrilenys, reusencs i d’altres ciutats peninsulars. Va fer amistat amb el director del Service des Antiquités de l’Egypte, Gaston Maspero, qui –el febrer de 1886– delegà en Toda l’inventari i la documentació detallada del sepulcre de Sennedjem (intacte des del segle xiii aE), una tasca que portà a terme –amb eficàcia– uns quants dies abans de deixar aquell país. Ja a Madrid, Toda publicà la sèrie “Estudios Egiptológicos” –Sesostris (1886), Son Notém en Tebas (1887) i La Muerte en el antiguo Egipto (1887)– i el monumental i luxós volum A través del Egipto (1889), entre altres estudis i monografies que el convertiren en el primer egiptòleg català i espanyol. Al Museu Egipci del Caire s’exposen els objectes recuperats per Toda a la tomba de Sennedjem, que és encara visitable, i al Museo Arqueológico Nacional (Madrid) i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) es conserven força objectes i documents que portà del país del Nil.

3. Catalunya i l’Alguer (1883-1889)
Després del seu retorn de l’Extrem Orient i abans de viatjar cap a Egipte, Eduard Toda va aprofitar el llarg any sabàtic de descans (tot el 1883 i el començament de 1884) per a contactar amb molts dels impulsors de la recuperació cultural de la Renaixença i de la nova força política del catalanisme. Vinculat amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (Barcelona), amb l’Associació Catalanista de Reus i amb altres entitats literàries i culturals, Toda encetà o reforçà la seva amistat amb personatges tan destacats com Víctor Balaguer, Àngel Guimerà, Marià Aguiló, Josep Yxart, Pau Font de Rubinat, Antoni Aulèstia, Francesc Matheu i tants d’altres, i continuà col·laborant a les principals publicacions catalanes del moment. Significativament, Toda deixà d’escriure en castellà el dietari personal –iniciat el febrer de 1876– i el redactà en català a partir del juny de 1883, any en què publicà el seu segon llibre sobre Poblet. Entre altres coses, i gràcies al seu amic Antoni Gaudí, Toda va poder vendre a Eusebi Güell una col·lecció de porcellana que havia portat des de la Xina. El 1887, arran d’una comissió ministerial referent a la documentació de l’època de la dominació catalana i hispànica a Sardenya, Toda entrà en contacte –facilitat per Marià Aguiló des de Barcelona– amb els intel·lectuals filocatalans –Josep Frank, Rafel Casu i altres– i amb la cultura i la llengua popular de l’Alguer, que donà a conèixer per mitjà de nombrosos articles a la premsa del Principat. Publicà també els llibres Un poble catalá d’Italia. L’Alguer (1888), La poesía catalana á Sardenya (1889), Bibliografía española de Cerdeña (1890) i (1903), que el confirmaren com el “redescobridor” i divulgador de la presència catalana a l’illa.

4. Europa i Anglaterra (1889-1919)
La carrera professional d’Eduard Toda, inicialment desenvolupada en modestos destins viceconsulars a la Xina i a Egipte (1876-1886), el va portar més endavant a ocupar càrrecs cada cop més importants a diferents ciutats portuàries europees. Entre 1889 i 1901, fou vicecònsol, cònsol de segona classe, cònsol de primera classe o cònsol general a Càller, Hèlsinki, l’Havre, Londres, París o Hamburg. Però no hi exercí els càrrecs de manera continuada, atès que va haver d’ocupar-se –transitòriament– de diferents comissions de serveis i agregaduries (a Portugal, a França i a Brussel·les), a més d’actuar com a secretari de la Comisión de Convenios de Comercio. El 1889 publicà el manual oficial sobre el Derecho consular de España i el 1891 li va ser encomanada la redacció d’un “Reglamento general” per a la jurisdicció consular espanyola (en redactà una extensa memòria, en tres volums). Fou nomenat també cònsol en destinacions que no es van fer finalment efectives (Kingston, Guayaquil i Alger). A més de ser designat agent comercial i membre d’unes quantes comissions tècniques (sobre aranzels, convenis de comerç internacional, contra el contraban fronterer, etc), participà activament en diversos congressos i conferències internacionals (Brussel·les, l’Haia, Berna i París), d’entre les quals cal esmentar els acords de pau signats amb els Estats Units arran de la guerra de Cuba (1898). Va rebre diferents medalles i condecoracions concedides pels governs de la Xina, de Cambodja, de Siam, de Portugal, d’Espanya, de Dinamarca i de França. L’any 1901 demanà l’excedència de la carrera consular i fou contractat per la companyia naviliera basca Sota & Aznar com a representant o delegat al Regne Unit, càrrec que ocupà fins al final de la Gran Guerra. Un cop acabat el conflicte internacional, es jubilà i retornà a Catalunya al començament de 1919.

5. Escornalbou i Poblet (1919-1941)
En tornar a Catalunya, l’any 1919, Toda es va establir a l’antic monestir d’Escornalbou, que havia comprat dotze anys abans i que havia fet reconstruir i adaptar com a residència senyorial privada. Allí va aplegar una importantíssima biblioteca personal i un gran nombre d’antiguitats i obres d’art, va rebre i acollir diverses personalitats civils i religioses (com el rei Alfons XIII i el cardenal Vidal i Barraquer), així com un bon nombre d’artistes, intel·lectuals i estudiosos (com Ramon Casas, Charles Thomas, Agustí Duran i Sanpere i Joaquim Guitert, entre d’altres). Fou elegit vicepresident (i després president) de la Comissió provincial de Monuments; president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i director del seu Butlletí Arqueològic; vocal de la Junta de Museus de Barcelona i de la del Centre de Lectura de Reus; membre de número (i també president) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; corresponent de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i també de la Real Academia de la Historia (de Madrid), a més de ser president dels Jocs Florals de Barcelona (de 1927) i professor de l’Escola de Bibliotecàries de la Generalitat. La seva qualitat de mecenes quedà a bastament demostrada amb les donacions de llibres i d’objectes valuosos a diferents museus de Vilanova i la Geltrú, Madrid i Reus, a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Municipal de Barcelona (al qual cedí els documents originals de Domènec Badia, Alí Bei), al Centre de Lectura de Reus, al monestir de Montserrat, etc.

L’any 1930 va ser nomenat president del Patronat per a la restauració de Poblet, que endegà de manera activíssima tot comptant amb l’ajut eficaç de diferents col·laboradors (Jeroni Martorell, Jaume Barrera, Lluís Plandiura, Ramon de Morenes, Cosme Oliva i altres). El 1934 fou designat membre del Patronat del Museu Municipal de Reus i el 1935 president del Patronat del Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, gestionada per la Generalitat. El mateix 1935 va rebre la Medalla d’Or del Centre Excursionista de Catalunya. Pel juliol de 1936, el conseller Ventura Gassol el nomenà delegat per al salvament dels béns patrimonials de la Conca de Barberà i poc després fou designat comissari de Poblet, lloc on aplegà nombrosos i importants fons artístics i documentals. El gener de 1939, en produir-se l’ocupació del monestir per les tropes franquistes, lliurà els fons salvaguardats als representants del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Tot i que inicialment fou apartat del càrrec oficial, en reorganitzar-se el Patronat, ben aviat va ser rehabilitat i nomenat altre cop president. Gràcies a les seves gestions, el 1940 es va produir la restauració de la comunitat monàstica, amb l’arribada d’uns quants monjos cistercencs italians. Eduard Toda va morir el 26 d’abril de 1941 al mateix monestir, on fou enterrat el dia següent.