L’Ajuntament de Reus està implantant en tots els serveis d’atenció ciutadana la signatura biomètrica, amb l'objectiu d'agilitzar la gestió administrativa municipal i minimitzar l'ús del paper. El sistema de signatura biomètrica amb tauletes digitals permet que les instàncies i la documentació presentada per la ciutadania de manera presencial sigui per mitjans electrònics sense necessitat de certificats digitals ni mitjans electrònics especials.

La signatura biomètrica, recull durant el procés de signatura, dades biomètriques de la persona que signa impossibles de replicar. Els documents obtinguts amb suport electrònic, tenen garantida la seva autenticitat gràcies a les dades biomètriques de signatura recollides amb la mateixa validesa que una signatura manuscrita.

Amb aquesta actuació, inclosa en el Pla de modernització de l'Ajuntament i el Pla de transformació digital de l’administració, l’Ajuntament avança en l’adaptació a la Llei 39/2015 de tramitació totalment electrònica dels procediments administratius. La signatura biomètrica s’emmarca en el pla d’implantació de l’expedient electrònic sense papers en totes les àrees municipals.

La implantació del projecte, actualment en fase d’execució, té un pressupost de 10.365,60 euros; i el desenvolupa el Servei de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions de la regidoria de Promoció Econòmica

Inicialment, la signatura biomètrica s’ha implantat en fase de proves a l’Oficina d’Atenció Ciutadana situada a la plaça del Mercadal; i de manera progressiva s’està estenent en totes les oficines municipals d’atenció ciutadana: l’Oficina Municipal d’Escolarització, el Servei d’Atenció i Informació al Contribuent, l’Oficina d’Habitatge, i l’Oficina Tècnica Empresarial.

La previsió és que es tramitin per mitjans electrònics les més de 50.000 sol·licituds que atenen els serveis d’atenció ciutadana cada any.

En una següent fase també es posaran tauletes per facilitar les inspeccions municipals amb signatura biomètrica.

Joaquim Enrech, regidor d’Hisenda i Recursos Generals, afirma que “els beneficis de projectes d’adaptació digital com la signatura biomètrica són evidents: estalviem temps i diners a la ciutadania; guanyem en eficiència, en transparència i en confiança; i aconseguim un major grau de satisfacció de la ciutadania”.

Marc Arza, regidor de Promoció Econòmica, afegeix que “la transformació digital de l’Ajuntament ens permet millorar els sistemes de gestió, i fer evolucionar l’administració cap a una organització cada vegada més eficient, més àgil i més transparent. Es tracta d’una adaptació tant tecnològica com organitzativa del propi Ajuntament, que té com a objectiu final la millora de la prestació dels serveis públics que s’ofereixen a la ciutadania”.

Pla de transformació digital
El projecte d’implantació de la signatura biomètrica forma part del pla de transformació digital de l’administració municipal que l’Ajuntament de Reus porta a terme per millorar els sistemes de gestió i fer evolucionar l’administració cap a una organització cada vegada més eficient, àgil i transparent.

Es tracta d’un pla d’implantació de l’administració electrònica, el qual forma part, a la vegada, del pla de modernització de l’Ajuntament de Reus: una adaptació tant tecnològica com organitzativa del propi Ajuntament, que té com a objectiu final la millora de la prestació dels serveis públics que s’ofereixen a la ciutadania.

El pla de transformació digital és un pla viu i dinàmic d’implantació de l’administració electrònica, que actualment agrupa 15 projectes tecnològics, alguns ja finalitzats i d’altres en fase d’execució. Aquest procés de transformació digital té un pressupost acumulat d’uns 350.000 euros amb contractes externs, al qual cal sumar-hi els recursos propis que hi destina l’Ajuntament.

Cal tenir en compte que per cada euro invertit en administració electrònica, l’administració té un retorn en eficiència i eficàcia; en el segon congrés de Govern Digital de Catalunya celebrat aquest mes de gener de 2017, el Consorci Administració Oberta de Catalunya, ens instrumental del govern de la Generalitat per impulsar l’administració electrònica, xifrava que per cada euro que havia invertit en administració electrònica tenia un retorn de 15 euros.