L'Arxiu Municipal ha col·laborat en l'organització dels actes commemoratius del 125è aniversari de la segona assemblea de la Unió Catalanista (Reus 1893).

L'alcalde, Carles Pellicer, ha presidit un acte solemne al saló de plens que ha inclòs una conferència de l'historiador reusenc Joan Navais sobre “Reus i els orígens del catalanisme polític” i l'actuació de la coral de l'Orfeó Reusenc. Al mateix temps, el vestíbul del palau municipal és escenari de l'exposició “Domènech i les Bases de Manresa”, que es pot visitar del 28 al 30 de maig.

Del 4 al 15 de juny la mostra s'instal·larà a l'Arxiu Municipal.

L'acte ha inclòs una visita teatralitzada a l'exposició a càrrec del col·lectiu Maiestard, que ha interpretat els personatges de Pau Font de Rubinat i Bernat de Torroja (dos dels principals protagonistes reusencs de la II Assemblea de Reus). Tot seguit, ha començat l'acte al saló de plens, el qual ha finalitzat amb una cantada a càrrec de l'Orfeó Reusenc, entitat que enguany commemora el centenari de la seva fundació.

A l'acte hi han assistit l'alcalde de Manresa (Bages), Valentí Junyent, i l'alcalde de Balaguer (la Noguera), Jordi Ignasi Vidal, ciutats que van precedir i succeir Reus com a seus de les assemblees vinculades a la Unió Catalanista.

L'exposició
L'exposició “Domènech i les Bases de Manresa. A la recerca de la Constitució catalana perduda” és una producció del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner comissariada per Carles Sáiz, Gemma Martí i Sergi Alcalde. El muntatge pretén reivindicar Lluís Domènech com el pare de les Bases per a la Constitució Regional Catalana i ho fa a través de disset plafons que ressegueixen la trajectòria catalanista de l'arquitecte i es complementa amb disset cubs que representen els pilars de la Catalunya moderna en què, a la part superior, s'hi pot llegir cada un dels articles que es van aprovar a l'Assemblea de Manresa del 27 de març de 1892.

Un any després, a l'Assemblea de Reus, es van completar les bases de 1892 en els temes referents a llengua, impremta, educació, eleccions i relacions internacionals, l'ús del català, mitjançant l'ensenyament i l'edició de llibres. També es va acordar organitzar el catalanisme i es va concretar els mitjans de propaganda per dur a la pràctica els principis regionalistes de les Bases de Manresa, entre d'altres, amb la participació electoral.