El Consorci del Teatre Bartrina estrena aquest dissabte dia 30 de març, a les 21:00 h, l’òpera bufa “La Canterina”, de Joseph Haydn, una producció del Teatre de les Comèdies i que ha dirigit Jordi Vall Gendre. “La Canterina” és una òpera còmica en dos actes que es va estrenar l’any 1766 en una representació privada davant l’emperador, tot i que l’estrena pública i oficinal no va tenir lloc fins el 1767 a Bratislava.

L’adaptació del llibret al català i la direcció musical ha anat a càrrec de Marcel Pascual i intervenen en la representació que s’estrena aquest dissabte Laia Frigolé (soprano), Carles Prat (tenor), Maia Planas (soprano) i Mattew Thomson (tenor).

Benet Casablancas
Coincidint amb l’estrena, la companyia ha convidat al compositor i musicòleg Benet Casablancas que pronunciarà aquest divendres 29 de març, a les 19:30 h, al Centre de Lectura de Reus, la conferència «Haydn. L’humor enjogassat d’un compositor il·lustrat (La Canterina: intermezzo in música)».

Benet Casablancas sosté que l’humor és la manifestació de la intel·ligència i ens descobreix, en la música, tota una tradició de bromes, paròdies, ironia i jocs on, suposadament, regnava la solemnitat. Mozart, Rossini, Schumann, Wagner, Xostakóvitx... fins i tot Bach, Beethoven, Stravinsky i Ligeti van jugar a ser malabaristes i predistigitadors, cadascun amb llenguatges i recursos diferents. Aprendrem a detectar l’humor en les grans partitures, amb Haydn com a gran mestre de l’enginy benhumorat: efectes còmics, silencis sobtats, acceleracions per esperonar el públic, finals inesperats i un llegat compositiu que, en part, ja ens avisa d’un caràcter còmplice i popular amb el públic.

Benet Casablancas es forma musicalment a Barcelona i a Viena. Llicenciat en Filosofia i doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha rebut nombroses distincions per les seves obres. La seva intensa activitat compositiva ha cristal·litzat, recentment, amb el celebrat The Art of Ensemble enregistrat amb la London Sinfonietta i el 9 de febrer va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la seva primera òpera amb text de Rafael Argullol: L’enigma di Lea. Destaca, també, la seva activitat docent i d’investigació, així com el seu assessorament en diferents institucions i fundacions i la publicació d’articles especialitzats i dels llibres L'humor en la música. Broma, paròdia i ironia (2014) i Arquitecturas de la Emoción (2017).