Notes de premsa
L'Arxiu presenta el segon volum d'«Episodis del moviment obrer als Països Catalans»
L'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp organitzen aquest dijous 13 de juny a les 19:00h, la presentació del segon volum d'«Episodis del moviment obrer als Països Catalans», una obra col·lectiva escrita per diferents historiadors del país, i publicada per Edicions del 1979.
El llibre recull alguns dels capítols més rellevants de la trajectòria política i social del moviment obrer als Països Catalans en els anys de la Segona República (1931-1939), com ara les vagues portuàries a Barcelona, l'alçament miner de Fígols, les insurreccions anarquistes 1933, Fets d'Octubre 1934, la derrota cop d'estat de juliol de 1936 i l'impuls de les milícies populars i col·lectivitzacions en plena Guerra Civil.
L'acte serà presentat per David Vidal, exregidor de l'Ajuntament de Reus; i comptarà amb la presència de Joan Navais, autor del capítol «La gimnàstica revolucionària roja i negra. Les insurreccions anarquistes de 1933»
Segons explica en el pròleg Pelai Pagès, historiador i professor d'història contemporània a la UB: «Al nostre país i arreu, els episodis del moviment obrer català que han generat més interès són, sense cap mena de dubte, els del període comprés entre els anys 1931 i 1939, que excepte a la Catalunya Nord correspon a la Segona República i la Guerra Civil. L’enderrocament d’una monarquia decimonònica, la proclamació d’una república democràtica en un context marcat per l’aparició de règims autoritaris, el moviment llibertari més fort, combatiu i organitzat de l'època i, sobretot, la profunda revolució proletària que es desenvolupà en plena Guerra Civil han despertat l’atenció de diverses generacions de lectors i continuen sent un referent bàsic de l'esquerra actual.
Durant el període republicà esclataren vagues d’obrers i camperols arreu dels Països Catalans i les insurreccions proletàries foren freqüents; durant la Guerra Civil, als territoris on el cop d’estat va ser derrotat els sindicats i partits obreristes transformaren radicalment l’organització econòmica, política i social.
És en aquest context —enormement complex— que cal interpretar els articles d’aquest volum, coordinat per Marc Santasusana. Que la utopia semblava que podia convertir-se en realitat no era una quimera més o menys voluntarista, sinó que responia a unes lluites que, certament, venien de molt lluny, i es van intensificar encara més quan la revolució va passar al primer punt de l’ordre del dia.»