El Secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, participa el dilluns dia 9 de maig a les 19 h  en la presentació del Pacte Nacional per la Llengua que tindrà lloc a Reus, al Centre Cultural Castell del Cambrer. La voluntat d’aquesta presentació, impulsada pel Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, serà reflexionar sobre la situació català i fer propostes de millora per incorporar al Pacte.

També participaran a l’acte Carles Pellicer, alcalde de la ciutat, i Daniel Recasens, president del Consell del CNL i regidor de Cultura i Política Lingüística i d’Educació  de l’Ajuntament de Reus.

S’han convidat a  l’acte, perquè hi facin les seves aportacions, persones relacionades amb diversos àmbits (economia, administració, acolliment, cultura...) i ciutadania en general.

"La societat està evolucionant molt ràpidament, i hem de reavaluar quin paper ocupa la llengua en el nostre context actual per tal d’establir les bases del paper que tindrà en el futur", ha explicat en diverses ocasions el Secretari de Política Lingüística. La voluntat d’aquests actes és presentar l’informe d’experts que ha donat el tret de sortida al Pacte, i tot seguit, debatre l’estat del català amb els veïns i veïnes del Baix Camp i del Priorat, l’àmbit del CNL.

Com va explicar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en el primer acte d’aquestes característiques, que es va dur a terme el mes de febrer a Vic, "sou vosaltres els que coneixeu millor les dinàmiques del vostre entorn, i sou vosaltres els que treballeu a peu de carrer amb la ciutadania cada dia. Per tant, agrairem tota la vostra col·laboració a l’hora d’estendre aquest debat constructiu sobre la llengua en els vostres espais". Finalment, les propostes resultants d’aquests debats públics es podran bolcar a la web pacteperlallengua.gencat.cat.

El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s’atura
Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials que es duen a terme, a més de Reus, a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

Així, durant aquests mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzen, juntament amb institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d’un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’equip que va elaborar l’informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra.

L’estudi respon a l’encàrrec derivat d’una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial.

El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d’incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.

L’informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d’especial incidència per a l’accés al coneixement i l’ús de les llengües oficials com l’ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.