L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Salut i Ciutadania, treballa en el disseny d’un Pla Local de Prevenció de la Conducta Suïcida que preveu implementar-se de forma efectiva el 2023, amb la finalitat de disminuir el risc d’aparició d’aquestes conductes o mitigar-ne els efectes que se’n poden derivar a través de diverses actuacions de caràcter preventiu en múltiples nivells.

L’anunci s’ha fet en la presentació del programa d’activitats preparat per commemorar el Dia Internacional per la Prevenció del Suïcidi que se celebra el dia 10 de setembre.

Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, ha explicat que “aquesta commemoració té l’objectiu de facilitar la presa de consciència a nivell mundial sobre la possibilitat de prevenir aquests actes i l’aposta per l’adopció de mesures de prevenció, des d’una perspectiva comunitària i de la salut pública, davant les conductes suïcida”.

Pel que fa al Pla que s’està elaborant, segons el regidor “no només pretén amortir les conseqüències que hagin pogut sorgir o fer-se encara més evidents arran de la COVID-19 quant a la salut mental i benestar emocional de la població, sinó fer explícit el compromís de l’Administració Local en continuar definint de forma cada cop més específica i complexa, aquelles polítiques que vetllin per la salut integral de les persones”.

La programació
La programació prevista s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Associació Catalana per a la prevenció de la conducta suïcida, que des del mes de gener ha obert un espai d’atenció i actuació a Reus ubicat al Centre Cívic del Carme.

• 10 de setembre, a la plaça del Mercadal. Il·luminació de l’edifici del Gaudí Centre.
• 14 de setembre, a les 19:00 h, a la Biblioteca Xavier Amorós, xerrada “Gabriel Ferrater i els mites del suïcidi”.
• 15 de setembre, a les 19:00 h, a la Biblioteca Xavier Amorós, presentació del llibre “El dilema de viure”, de Carme Ripoll.
• 16 de setembre, a les 19:30 h, a Cal Massó, representació teatral “No m’oblideu mai”.

Les dades
Les dades obtingudes per l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2020 indiquen una taxa general de suïcidi del 8,322 per cada 100.000 habitants.

Durant el 2020, el suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa a Espanya.

Per la seva part, l’Estadística de mortalitat de Catalunya desenvolupada pel Servei de Gestió i Anàlisi de la Informació per a la Planificació Estratègica (2021), situa la taxa de mortalitat estandarditzada per a la població de Catalunya quant les defuncions per suïcidi o autolesió l’any 2019 a 5,03 per 100.000 habitants; l’any 2019, concretament, 2,80 en el cas de les dones i 7,48 en el cas dels homes.

A Catalunya l’any 2020 es van registrar un total de 556 morts per suïcidi de persones amb residència aquí, 82 de les quals haurien esdevingut a la província de Tarragona (INE, 2021).

Les conductes suïcida poden ser motivades per més d’un factor però en general coincideixen en què representen una expressió extrema per alliberar-se d’un grau de malestar intens. En aquesta línia, el PLAPRESC 2021-2025 assenyala que més d’una quarta part de la població major de 14 anys mostra malestar emocional.

A més, cal recordar contemplar totes aquelles persones afectades com a conseqüència de cadascun d’aquests successos que interpel·len les vides de les famílies, amistats i de la comunitat en el seu conjunt (OMS, 2014). L’OMS estima que l’afectació per cada mort per suïcidi és de 6 persones (2014).