L’Ajuntament de Reus convoca a la ciutadania de Reus en Audiència Pública per presentar el Pla Estratègic Reus Horitzó 32, al saló de plens del palau municipal, el dimarts, 29 de novembre a les 19:00h. El document és el resultat del debat públic obert amb la ciutadania per definir de manera compartida com ha de ser Reus a 10 anys vista.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, en roda de premsa de presentació del document ha afirmat: “El procés de reflexió col·lectiva s’ha traduït en un full de ruta compartit. Reus Horitzó 32 és un projecte ambiciós, potent, capaç d’acollir i de donar impuls a les iniciatives de la ciutadania, empreses, entitats i de tots els agents econòmics, socials i culturals. El document és un projecte de ciutat compartit, que actualitza els valors que ens defineixen en un context de canvis.”

La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha afegit: “És el moment de ser valents, escoltar el que ens demana la ciutadania i donar resposta a través de la implementació progressiva del full de ruta. L’emergència climàtica, l’envelliment progressiu i exponencial de la població, la transformació digital de la societat i de l’economia són alguns dels molts reptes que haurem d’afrontar en els propers anys i que el Pla Estratègic Reus Horitzó 32 ja afronta amb les seves propostes”.

Quatre eixos estratègics
L’estratègia Reus Horitzó 32 s’organitza en quatre eixos que es concreten en 14 escenaris o propòsits a assolir a 10 anys vista. Reflecteixen reptes i oportunitats de la ciutat. Els escenaris es despleguen en 38 línies estratègiques que determinen quins són els objectius estratègics per assolir-los. Els quatre eixos són:

• Ciutat d’oportunitats: Una ciutat cuidadora en què qualsevol persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida personal i laboral perquè compta amb una xarxa de suport i cures i un entorn que li ofereix opcions ocupacionals de qualitat. Una ciutat que avanci en la seva transformació empresarial i la digitalització per enfortir sectors estratègics de la ciutat com el tecnològic, el de la salut, el del comerç, el sector agroalimentari i de nutrició, la indústria, l’economia verda i sostenible, l’economia social i el sector cultural. Una ciutat que possibiliti trajectòries d’èxit des de l’educació fins a l’ocupació o l’emprenedoria i que concebi les tasques de cura i reproductives com un element clau d’aquest procés.

• Ciutat amb qualitat de vida: Una ciutat en què els determinants individuals, col·lectius, urbans i globals facilitin a tota la ciutadania gaudir del seu màxim exponent en benestar físic, mental i social. Una ciutat en què la ciutadania tingui accés als actius en salut per dur a terme una vida saludable i en què disposi d’un suport emancipador per trencar el cicle de la pobresa, amb uns barris habitables, acollidors i segurs per a les diferents condicions i formes de viure, en una ciutat cohesionada, que és resilient a les inclemències de l’emergència climàtica i mediambiental, alhora que ha incorporat formes de combatre-la.

• Ciutat amb talent: Una ciutat on emergeixin i progressin talents que contribueixin a la millora de la ciutat en forma d’intel·ligència col·lectiva. Una ciutat en què l’educació al llarg de la vida contribueixi a la cohesió i l’equitat. Una ciutat democràtica que reforci la transparència de l’administració i integri la ciutadania en la presa de decisions i la gestió de la ciutat. Una ciutat creativa i oberta, que potenciï el patrimoni material i immaterial de la ciutat i enforteixi un ecosistema artístic i cultural que compti amb les condicions i els recursos necessaris per reforçar i potenciar Reus com a referent en la producció artística i cultural.

• Una ciutat per gaudir: Una ciutat que convidi a relacionar-se, estar-s’hi i viure-la. Una ciutat amb places i carrers vius, dinamitzats per un comerç de proximitat i una programació d’activitats (culturals, de lleure, esportives, etc.) accessibles per a tothom i que connectin amb la diversitat de la població. Una ciutat que ofereixi més zones verdes i espais lliures i faciliti moure-s’hi d’una forma saludable. En definitiva, una ciutat amb una xarxa comunitària i on la ciutadania disposi d’opcions per al gaudi com a forma de contribuir a la cohesió i al benestar.

Deu projectes motor
Els projectes motor són el nivell més operatiu del pla. Són 10 projectes palanca que han de ser un primer impuls per desplegar l’estratègia Reus Horitzó 32. Per la seva magnitud, són projectes transversals que donen resposta a més d’una línia estratègica. El pla estratègic estableix el marc general de cada projecte i objectius.

Les accions necessàries per implementar els projectes s’hauran de dissenyar en el marc dels corresponents plans d’acció municipal i els plans locals sectorials al llarg dels anys de vigència del pla. Per facilitar aquesta tasca, per a cada projecte es recullen propostes elaborades per la ciutadania i el cos tècnic.

• Xarxes de cures: L’objectiu és dissenyar polítiques de cures transformadores, amb perspectiva de gènere i perspectiva comunitària, i posar la vida de les persones al centre. Les cures són el conjunt de tasques que produeixen activitats, béns i serveis relacionats amb les necessitats més bàsiques al llarg de tot el cicle vital, que sostenen el manteniment de la vida de les persones en societat i que afavoreixen l’avenç social i l’avenç econòmic.

• Xarxa de promoció d’hàbits saludables i benestar físic emocional: Té com a objectiu que la ciutadania esdevingui el principal agent de salut, amb la consolidació col·lectiva de la cultura d’hàbits saludables i de benestar físic i emocional i l’articulació d’una xarxa de promoció d’aquests hàbits.

• Foment de la creació cultura i artística: L’objectiu és fomentar la creació cultural i artística a Reus, oferir suport per facilitar-ne la creació i incrementar la visibilitat dels artistes i de les artistes de la ciutat a través de la consolidació i la fidelització de públics.

• Ciutat de 15 minuts:  El projecte té l’objectiu d’impulsar una planificació urbana de Reus i el seu entorn des de la proximitat i la comoditat, que afavoreixi l’accés fàcil, ràpid i sostenible als serveis, als recursos o als espais que la ciutadania utilitza de forma quotidiana.

• Dades, planificació i avaluació estratègica: El projecte va adreçat a la recollida i organització de dades i informació, a la incorporació de metodologies per a la planificació estratègica i avaluació de la gestió de la ciutat i a la comunicació i difusió de la informació i el coneixement que s’obté, es genera i se’n desprèn.

• Reus Urbana Lab: Es tracta d’impulsar un espai que impliqui la universitat, els centres de recerca i innovació, el teixit empresarial i la ciutat. Un entorn real o gairebé real de ciutat on es poden provar i experimentar projectes i dissenyar productes i serveis a través de dinàmiques de cocreació i coinnovació.

• Transformació digital: Té per objecte oferir eines a la ciutadania i al teixit empresarial per poder desenvolupar-se en un entorn digital i tecnològic, i promoure una digitalització universal, segura i responsable que respongui a les necessitats de la ciutadania.

• Xarxa Ciutadana: Té l’objectiu de generar cohesió, enfortir les relacions socials i promoure una xarxa de ciutadania activa i compromesa socialment. Les xarxes ciutadanes estan integrades per persones que, a títol individual o de manera organitzada, treballen amb una mateixa finalitat que els permet contribuir al bé comú, així com al benestar i a la millora de la qualitat de vida d’altres persones.

• Atracció de talents: El projecte té l’objectiu de generar, impulsar, retenir i atraure talents per tal de dinamitzar econòmicament i socialment la ciutat i convertir-la en un pol d’atracció de talents diferenciat i obert que aporti valor i contribueixi al benestar de la ciutadania.

• Administració amigable: Vol d’aconseguir que l’administració local sigui una interlocutora fàcil, amable i empàtica per a totes les persones i les organitzacions; alhora incorpora un element de millora de l’eficàcia i l’eficiència del propi funcionament i una mirada a la qualitat dels serveis públics que presta.