Avui, 12 de desembre de 2022, s’han iniciat les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar les restes de Cipriano Martos, militant antifranquista assassinat sota tortura per la Guàrdia Civil, l’any 1973. Els treballs, que se situen a la fossa 11-67 nord del Cementiri Municipal de Reus, tenen una durada prevista d’uns dos mesos i mig i formen part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.

La regidora responsable dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, Montserrat Flores; la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó i el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, s’han traslladat fins el lloc aquest matí per conèixer personalment el començament dels treballs, i per acompanyar el germà de Cipriano, Antonio Martos, qui també ha estat present durant la jornada.

Montserrat Flores ha manifestat “aquest és un dia de reparació, de memòria històrica i d’acompanyament a la família. Des de la ciutat de Reus, i des dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, la nostra voluntat és la d’acompanyament i suport a la família i la col·laboració i posada a disposició de totes les facilitats tècniques perquè les tasques es puguin dur a terme amb èxit”.

En termes globals, el procés inclou l’excavació d’antropòlegs forenses i arqueòlegs per trobar-ne les restes. Al tractar-se d’una fossa comuna de beneficència on hi ha altres cossos, la tasca és complexa i s’ha de dur a terme amb delicadesa. Un cop s’arribi al que podria ser el cos de Cipriano Martos, se n’agafaran les restes òssies per fer una primera anàlisi i es portaran a un laboratori, on se’n traurà la mostra d’ADN i es faran més proves antropològiques.

Si els resultats de les tasques de localització conclouen amb èxit, Cipriano Martos esdevindrà la dinovena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016. A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.