L’escut heràldic
La primera representació coneguda de l'escut de Reus és de l'any 1391. Aviat s'hi incorpora un nou element: les claus de sant Pere, com a símbol de la parròquia i, per extensió, de la vila. A partir del segle XVI hi trobem representats els dos elements la rosa i les claus formant un sol escut al qual, ben entrat el segle XVII, s'hi afegeix una tiara.
El 1712 Reus va rebre el títol de ciutat i un nou escut: en camp d'or, una rosa al pit d'una àliga amb el cap cot i les ales esteses, sostingut per dos lleons i amb un coronell per timbre. Aquest és l'escut que figura a les maces i que encara avui presideix les sortides de la corporació.
Després de 1714, es va retornar a l'escut anterior, amb la rosa, les claus i la tiara, elements que, amb diverses variants, han perdurat fins avui. Al llarg de segle XIX van aparèixer diversos escuts amb el camp partit. Des de mitjan segle hi havia la rosa a la dreta i la figura d'Hèrcules a l'esquerra.
A partir de 1890 i fins el 1939 es va utilitzar la rosa heràldica fins llavors sempre s'havia representat la rosa natural, van desaparèixer per primera vegada les claus i la tiara i es va emprar com a timbre una doble corona, baronial i mural. A partir de 1939 es van recuperar aquests acompanyaments en detriment de la doble corona, que es va perdre.
L'escut actual és d'argent, amb una rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople, les claus acoblades en sautor i per timbre la corona pontifícia.