Els reptes que planteja el segle XXI en termes de sostenibilitat i canvi climàtic fan necessari un canvi modal a favor del ferrocarril. Aquest canvi implica un augment de l’ús del ferrocarril, ja sigui pel transport de mercaderies o el desplaçament de viatgers. Així doncs, tal com apunten la totalitat dels estudis relatius a l’ús del ferrocarril, el volum de viatgers i mercaderies augmentarà els propers anys arreu d’Europa i, especialment a Espanya. Aquest augment del volum de viatgers i mercaderies amb ferrocarril ha d’anar necessàriament acompanyat de millores a les infraestructures existents que puguin suportar-ho.

Històricament, les infraestructures ferroviàries uneixen nuclis poblacionals que, en nombroses ocasions, s’han integrat dins la trama urbana de pobles i ciutats degut al seu creixement urbanístic. Així doncs, la infraestructura existent queda plenament incorporada als nuclis poblacionals circulant a poca distància d’habitatges i equipaments.

Aquesta proximitat de la trama urbana amb la infraestructura ferroviària per on hi poden circular mercaderies perilloses té, actualment (degut a les normatives de seguretat civil actuals), implicacions i fortes limitacions en el desenvolupament urbanístic dels sectors més propers a les vies. La limitació respon a la necessitat d’evitar que les persones puguin viure a prop d’un potencial perill. Aquesta lògica preventiva s’hauria d’aplicar també a la resta de la població que ja habita o utilitza habitatges i equipaments preexistents a la normativa actual de seguretat civil. Així doncs, resulta necessari evitar que les mercaderies perilloses circulin per l’interior de nuclis de població.

El Corredor Mediterrani (CM) canalitza el transport ferroviari de mercaderies per dues línies: la litoral Almeria-València-Sagunt i la central Algeciras-Madrid-Zaragoza, les quals conflueixen a Vila-seca continuant per Tarragona i la Costa Daurada nord. És una infraestructura necessària. Segons diferents previsions d’entitats (EU/estatals) i d’operadors logístics, el CM multiplicarà per 5 el trànsit de combois, els quals seran més llargs (750m) i pesants (90T per vagó).

La necessitat i importància econòmica i logística del CM és innegable, però l’actual planificació del traçat del CM per la costa mitjançant el tercer carril és una font de perills i greuges per la ciutadania, pels efectes indesitjables de salut, socials i econòmics que la fan insostenible i irresponsable. En concret, l’actual planificació del CM per la costa no garanteix suficientment la seguretat de la vida i la salut de les persones que suposa el tràfic de trens de mercaderies, bona part d’elles perilloses, (augment de sorolls i vibracions i de la probabilitat de fuites de matèries perilloses), pels nuclis  urbans més poblats de la Costa Daurada nord: Reus, Vila-seca, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, Sant Vicens de Calders, El Vendrell, ni garanteix la protecció del patrimoni personal, comercial, d’equipaments, cultural i natural (platges, paisatge i zones naturals protegides). L’afectació a la salut de les persones per la contaminació acústica i vibracions dels combois, ha quedat contrastat pel recent estudi de la Universitat Rovira i Virgili. Per respecte a la integritat i la salut dels ciutadans, és imperatiu evitar aquesta situació que va en contra de l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans. A més, s’ha de tenir en compte els estudis (FERRMED) que alerten del seu col·lapse per saturació de vies, al confluir en la mateixa via l’increment de circulació previst, tant de trens de mercaderies d’ample ibèric i d’estàndard com els de rodalies i de mitja distància, augmentant, alhora, la probabilitat de risc d’accidents.

La circulació de mercaderies del CM per l’actual línia ferroviària de la costa amb la multiplicació del trànsit previst, també tindrà un efecte molt negatiu sobre la circulació de passatgers de rodalies i de mig i llarg recorregut, deteriorant la interconnexió eficient i sostenible dels nuclis urbans de la costa amb d’altres poblacions, impedint el creixement, desenvolupament, sostenibilitat, qualitat i rapidesa del trànsit de persones allà on es concentra la població.

A la vista de les alternatives del “Estudio de Viabilidad de la Remodelación de la Red Arterial Ferroviaria de Tarragona” del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana del 2022, on es proposa alliberar la ciutat de Tarragona de les mercaderies ferroviàries, però es fan passar per altres poblacions de l’àrea de Tarragona, la Plataforma “Mercaderies per l’Interior” ha realitzat reunions i trobades amb els Ajuntaments afectats, les Cambres de Comerç de Reus i Tarragona, el Port de Tarragona i l’AEQT, per tal de dissenyar un nou traçat del CM respectant les seves demandes i seguint corredors viaris i ferroviaris existents, que no afecti als nuclis de població de l’àrea de Tarragona i, alhora, faciliti el transport de les mercaderies del port i del nostre sector industrial.

No cal dir que la Plataforma defensa potenciar el transport de mercaderies per ferrocarril per la seva eficiència energètica, la millor sostenibilitat mediambiental, així com per la millora de la competitivitat de molts sectors econòmics. El CM és important pel desenvolupament de l'economia territorial, per a una integració de l'economia de l'Estat i un millor funcionament del mercat únic europeu. Però, considerem que l’actual traçat del CM per la costa (el “tercer carril”) és perillós per a les persones,  per al patrimoni i per a l’entorn des del primer dia que es posi en marxa. Per tant, és imprescindible que, a més d’un traçat definitiu per l’interior i lluny de nuclis poblats, també es dissenyi un de provisional immediat. El tercer carril no pot ser operatiu ni un sol dia pels perills que comporta.

Considerant, per una banda, l’augment del transport ferroviari tant de mercaderies com de  passatgers i, per l’altra, el perill al que la població que habita prop de la infraestructura ferroviària on hi circulen mercaderies perilloses, resulta imprescindible la creació d’una xarxa ferroviària que pugui separar viatgers de mercaderies. Aquesta separació de viatgers i mercaderies resulta  extremadament beneficiosa per ambdós costats i respon a les directives que s’incorporen a diferents plans estratègics pel desenvolupament de les xarxes ferroviàries estatals i europees.

El Reial Decret 412/2001 incorpora la necessitat de circumval·lar les poblacions el cas de transportar mercaderies perilloses. Per tant, resulta imprescindible de dotar una doble xarxa ferroviària amb alternatives perquè les mercaderies no entrin als nuclis urbans.

En el cas concret del Camp de Tarragona ens trobem amb la confluència de diferents vies ferroviàries més antigues d’ample ibèric i de més recents amb ample internacional o adaptacions  amb un tercer rail. La separació de xarxes per viatgers i mercaderies al Camp és del tot viable i necessària pel que es considera urgent treballar per fer-ho possible. Lamentablement, l'Estudi de Viabilitat de Remodelació de la Xarxa Arterial Ferroviària de Tarragona del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de 2022 no incorpora cap solució que alliberi la ciutat de Reus del trànsit de mercaderies perilloses per l’interior del nucli urbà. Aquesta circumstància és del tot desafortunada tenint en compte l’augment del volum de mercaderies perilloses que els estudis que presenta el mateix Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana augura de cara als propers anys ja que empitjora una situació que, a dia d’avui, ja és insostenible.

Així doncs, resulta fonamental establir un nou traçat definitiu per tal de garantir que el transport de mercaderies perilloses pugui circumval·lar les poblacions del Camp de Tarragona. En particular, dins del municipi de Reus, és imprescindible dotar d'alternatives de connexió entre les vies provinents de Saragossa-Casp (Meseta) amb les vies de Lleida-Montblanc pel nord de la ciutat i, per altra banda, la connexió de les mateixes amb el Corredor Mediterrani per l’est del municipi.

Donades les circumstàncies exposades i la necessitat de trobar solucions definitives als problemes actuals cal actuar de forma urgent dotant el Camp de Tarragona de les infraestructures necessàries per donar impuls a la seva indústria, millorar la connexió entre persones i garantir-ne la seguretat per tal de contribuir al progrés social i econòmic del territori.