La data del 25 N és des de fa anys una fita al calendari que concentra l’atenció mediàtica i Ciurana sobre el problema de la violència que encara patim les dones. Una jornada per visibilitat el patiment de les víctimes i una jornada de reivindicació de la necessitat que totes i tots, com a societat, articulem un front ampli d’actuació que reverteixi una realitat que les xifres d’una manera esfereïdora i contundent.

Cada any, el Manifest conjunt... posa sobre la taula alguns dels àmbits en què aquesta realitat impacta en la nostra vida diària, i ens exhorta a actuar perquè els comportaments, les actituds i, en definitiva, els fonaemntas de la injustífica que els motivin no passin desapercebuts: ben al contrari, que siguin identificats de manera que es puguin combatre, revertir i transformar perquè la violència quedi fora de tots els àmbits.

És una feina que exigeix l’atenció i la suma d’esforós els 365 dies d el’any, perquè molts dels comportaments i dels valors que sustenten les formes de violència estan molts arrelats i passen encara de geenraicó en generació sense que en siguem conscients. I perquè són capaços també de perpetuar-se en esferes noves de la vida col·lectiva que eixamplen encara més la gran teranyina de la injusçticia i les desigualtats. Per exemple, en l’àmbit digital, un espai que ens sembla que és un espai de llibertat ...

Però en els espais digitals, en aquest espai digital bessó de la realitat física dels carrers i de les cases, trobem també exemples de violència envers les dones que de vegades són casos aïllats i molt sovint responen a estratègies i ofensives contra les dones que causen vexacions públiques, insyltas, campanyes de desprestigi i, finalment, fan que moltes dones deixein de voler tenir presència en aquests espais col·lectius. I això no ens ho podem permetre: per una banda, perquè no ens podem permetre que l’espai digital sigui un espai desregulats on els drets de les persones, i els fonamentas de dret de la societat democràtica, hi quedin al marge, i d’una altra banda, perquè l’espai digital é sun espai col·laboratiu i en permanents contrucicó on totes les veus són necessàries. En aquests moments, en què la Intel·ligència artificial és ja una realitat evident en la nostra vida diària, no ens podem permetre que les dones quedin també ancorades en un espai de silenci i els algoritmes que han de decidir sobre aspectes rellevants del nostre funcionament com a societat estiguin marcats per biaxos de genere.

En el context de lña jornada d’enguany, voldria reiterar, doncs, la necessitat que les dones tinguem veu pròpia en tots els àmbits i que totes i tots contribuïm a fer més ampli i més gran aquest front d’acció que ens permeti identificar i .. els , amb una atenció especial als àmbits digitals on avui ens movem amb la mateixa freqUència que als espais reals, i on homes i dones hem de tenir els mateixos drets i exigir un mateix tracte de respecte.

SANDRA GUAITA ESTERUELAS
ALCALDESSA DE REUS