Un total de 2.395 persones han pres part en el procés participatiu per elaborar el nou pla estratègic de ciutat Reus Horitzó 32 un projecte compartit, que des del primer moment hem impulsat de manera conjunta entre la ciutadania i l'Ajuntament de Reus. El procés ha assolit els objectius fixats en els àmbits quantitatiu i qualitatiu i, especialment, per haver impulsar una participació de proximitat, en la qual tothom que ha volgut participar ha pogut fer-ho; amb la incorporació de la visió dels joves i els infants; i fent fent pedagogia i consolidant una cultura democràtica i participativa.

Un total de 1.244 persones han participat a través de les enquestes hi han participat; 1.140 a través del quadern de debat ciutadà, 1.140 persones; i 11 a través del taller de debat.

L'àmbit de propostes que més interès ha despertat és el de Ciutat de 15 minuts, amb 518 participacions, seguint per la Xarxa d’hàbits i benestar emocional saludables, amb 490 participacions.

Participació quantitativa
Pel que fa a la distribució sociodemogràfica de les persones participants a l’enquesta, la majoria viuen a Reus.

Quant al gènere, tot i que han participat més dones que homes, com sol passar en els processos participatius, la participació és molt paritària.

Pel que fa a l’edat, un elevat percentatge tenen entre 15-19 anys, coincidint amb l’edat d’alumnat dels instituts que han promogut la participació. A banda d’aquesta franja, la participació és baixa en població jove i va incrementant-se fins arribar al seu pic entre els 40 i 45 anys; moment a partir del qual torna a disminuir progressivament.

És interessant analitzar la participació en cada projecte motor. El projecte que més interès ha despertat és el de Ciutat de 15 minuts, amb 518 participacions, seguint per la Xarxa d’hàbits i benestar emocional saludables, amb 490 participacions.

Participació qualitativa
El resum de la participació per àmbits permet fer una valoració qualitativa del procés:

• Xarxa d’hàbits saludables i benestar emocional. Hi ha preocupació per l’aïllament social. La línia d’acció més prioritzada és fomentar les relacions socials perquè les persones se sentin soles. A més, hem rebut demandes en primera persona, de ciutadanes que pateixen solitud no volguda. Com ja havia proposat el Fòrum ciutadà, es proposen serveis d’atenció a la salut mental i el benestar emocional per a persones tant diagnosticades com no que no poden ser derivades als Centres de salut mental d'adults, infantil i juvenil. Per exemple, oferint suport durant el procés de dol.

• Foment de la creació cultural i artística. Es destaca la necessitat de disposar d’equipaments de creació cultural i artística que siguin accessibles i a l’abast de tothom. Algunes aportacions insisteixen en la necessitat de disposar d’una xarxa d’espais culturals per posar-los a l’abast dels creadors. També quan es pregunta respecte les accions que es consideren més importants perquè més persones gaudeixin de l’oferta cultural i artística, més d’un 60% dels participants considera que cal promoure una programació cultural més diversa i atractiva per a diferents públics.

• Xarxa de Cures. Destaca la necessitat de disposar de més suport a la llar per a les persones amb dependència i, a la vegada, també es reclama impulsar mesures per facilitar la conciliació familiar. També es veu molt necessari oferir suport a les persones que es fan càrrec de les cures de familiar. De la mateixa manera, també es valora com a molt important millorar les condicions laborals dels i les professionals que es dediquen a l’àmbit de les cures.

• Xarxa ciutadana. Es considera que és necessari disposar de més espais públics còmodes per reforçar les relacions personals i programar activitats per promoure les relacions veïnals als barris. També es considera important facilitar els tràmits administratius per, precisament, dur a terme més activitats que facilitin la creació d’aquestes xarxes ciutadanes a diferents punts de la ciutat.

• Atracció de talent i emprenedoria. Es considera imprescindible que Reus disposi de serveis de qualitat com escoles, serveis sanitaris, comerços... per garantir el benestar personal de les persones perquè vulguin viure a la ciutat. En una línia similar també es pensa que és important que Reus sigui una ciutat còmoda i amable amb varietat d’espais públics d’oci, transport, etc... D’altra banda, per atraure més activitat econòmica es considera essencial facilitar els tràmits administratius, millorar les infraestructures industrials i tecnològiques i promoure la innovació i la recerca.

• Ciutat de 15 minuts. Una de les demandes que apareix més reiteradament i que coincideix amb la línia d’acció més prioritzada és poder comptar amb més espais lliures, com zones verdes, parcs o places. Aquesta demanda té moltes coincidències amb les propostes dels infants mitjançant el quadern de debat familiar, que demanen parcs i places per jugar i passar l’estona, i sobretot trobar-se amb amics. També hi ha múltiples propostes que demanen millorar la comoditat dels trajectes que es fan a peu. Això inclou accessibilitat (amplitud voreres, reduir barreres arquitectòniques), però també elements de suport que facin el camí més amable (ombres, punts d’aigua, bancs, lavabos públics).

En l’apartat d’enquesta hi havia la possibilitat de fer propostes obertes tant als projectes en concret com observacions de millora per a la ciutat en general. S’han recollit 664 aportacions.

Quadern de debat familiar
Aquesta acció ha estat clau, des d’un punt de vista metodològic per incloure la mirada dels infants. Hi ha hagut 20 escoles participants, 1.140 persones participants i 338 quaderns de debat rebuts

La majoria de participants tenen entre 10-14 anys, ja que el quadern es va entregar a l’alumnat de 6è de primària. Les següents franges d’edat que més hi ha participat són les de 40 a 49 anys; una dada que coincideix amb l’edat dels pares i mares dels infants.

Les famílies demanen, sobretot, més espais jugables i que es disposi de més carrils bici per anar als llocs que es visiten més freqüentment. En aquest sentit, els llocs on més es desplacen a peu són per anar a comprar o a l’escola. I les biblioteques i els parc i places són els llocs que més es freqüenten per relaxar-se ja sigui llegint o jugant a l’espai públic.