vern de Reus fa balanç del primer any de mandat, durant el qual ha aconseguit fixar el rumb, malgrat les dificultats, gràcies al treball del Govern i dels professionals de l’Ajuntament, els organismes autònoms i les empreses municipals, i, sobretot, a la confiança i comprensió de la ciutadania. El govern presenta un projecte fort, basat en els valors que singularitzen Reus i que són la garantia de futur: creativitat, innovació i empenta.

Durant aquests 12 mesos, el govern ha treballat hem treballat en tres grans fronts d’actuació simultània en un context de crisi econòmica i de canvis polítics a petita i gran escala:

• Punt i final a una situació insostenible
• Cap a un nou model de gestió i organització
• Desplegament d’un projecte de ciutat compartit.

Punt i final a una situació insostenible

• Herència: greu situació econòmica i financera del Grup Ajuntament; estructura empresarial sobredimensionada; càrrega financera que compromet la prestació de serveis i previsions d’ingressos no adaptades a la realitat (ex.: Metrovacesa).
• Radiografia exacta de la situació i adaptació al marc general de finançament local i als imperatius d’ajust i austeritat que imposa la conjuntura.
• Mesures urgents i immediates i planificació. Estalvi primers mesos i confecció pressupost 2012 un cop concretat el panorama polític i les incerteses (IBI, criteri de caixa, etc.). Prioritat en el pagament a proveïdors (crèdit ICO, pagament avançat de tributs i Pla d’Ajust) que continuarà en el futur. Liquidació i sortida de societats participades amb pèrdues (Shirotta, Promoimpuls, Recane, Tecnoparc). 2012: any difícil amb objectiu d’eixugar deute.

Cap a un nou model de gestió i organització

• L’Ajuntament, nucli dur de la presa de decisions polítiques i la seva execució. Grup Ajuntament: reestructuració empresarial d’INNOVA, reducció d’estructures, estalvi i control. Més eficàcia, més transparència.
• Nou paper de l’Ajuntament: al costat de la ciutat, la gent i els sectors productius (al seu servei, no a l’inrevés); amb actitud de co-responsabilitat i foment de la participació; propiciant sinergies entre els agents econòmics; liderant projectes que consolidin la projecció al territori.
• Planificar les inversions per fer possible el projecte: cerca d’alternatives de finançament per a l’execució d’inversions (venda de GESFURSA, alineació d’altres elements patrimonials, etc.). Camí d’equilibri financer per als exercicis 2012 i posteriors.
• Desplegament d’un projecte de ciutat compartit
• Full de ruta marcat en el Protocol de Govern CiU – PPC, resultat de sumar projectes i escoltar la ciutat. Un projecte compartit i obert.
• Amb tot, la conjuntura general i la realitat financera de l’Ajuntament obliguen a prioritzar 2 grans eixos: la dinamització econòmica i les polítiques socials.
• Mantenir i consolidar projectes i programes anteriors que generen consens i són compartits, en molts casos amb nou impuls (promoció turística de ciutat, Gaudí com a marca).
• Política d’acció responsable per donar respostes efectives a una situació greu, per poder fer més en el futur. Realisme i seny.
• Moment de canvi, d’incerteses, necessitats socials noves i urgents: per garantir la viabilitat dels serveis públics calen mesures dràstiques (algunes momentànies, com destinar el 0,7% de cooperació internacional a les necessitats de la ciutat, d’altres estructurals) i mesures estratègiques perquè les transformacions econòmiques i socials es concretin al més aviat possible i permetin superar la conjuntura de crisi.
• Canvi de cicle: exigeix a l’administració flexibilitat, agilitat i capacitat d’amortir els impactes socials negatius i obrir espais d’oportunitats. La societat del benestar com una societat compromesa, que fa pinya, on societat civil i administració donen valor a un compromís per la convivència que ratifiquen amb la seva actuació.
• La identitat, el sentiment de ser de Reus i l’expressió dels valors que ens identifiquen al llarg de la història (creativitat, innovació, emprenedoria, compromís amb el territori i capacitat de lideratge, força de la societat civil). Arguments forts per a la construcció d’un discurs de ciutat que ens dóna projecció i cohesió.

Polítiques socials

• Nous perfils de pobresa. Canvi de mentalitat per abordar les problemàtiques, i nou  model de prestació de serveis públics, ara insostenible. No es tracta de retallar drets sinó d’ajustar serveis, prioritzant l’assignació de recursos i mobilitzant instruments nous que ajudin les persones: suport legal o emocional, formació, accés a la xarxa assistencial... Ex.: Servei de mediació hipotecària, Xarxa de distribució d’aliments frescos.
• Les polítiques socials com a actuacions transversals que impliquen tot el sistema de prestació de serveis públics. Assegurar els drets en tres àmbits: cobrir les necessitats bàsiques, habitatge i feina. Atenció especial a les famílies.
• Treball transversal des de l’administració i treball en xarxa amb altres administracions, amb les entitats i la societat civil. Cal incentivar aquest valor comunitari característic de la ciutat, en què sovint les entitats i les persones van un pas endavant. Canvi de model, més obert i plural, i co-responsable amb les entitats.
• Polítiques d’ocupació: aposta des de Mas Carandell, amb recursos per a la formació i la recerca activa de feina. Cal integrar en aquest circuit les persones en risc d’exclusió social. Liderem la veu del territori en aquest àmbit i treballar en xarxa amb altres ciutats.
• Educació: reordenació del mapa escolar, escoles bressol, noves propostes de cicles formatius FP (bucodental, aeronàutica).
• Via pública: actuacions que donen respostes, política dels petits detalls: una ciutat més humana, propera, amable, on la ciutadania s’impliqui en el reconeixement d’allò públic com a bé comú.
• Cultura: Reus, referent en teatre, circ, entitats culturals i cultura tradicional. Nou impuls del Trapezi, CAER amb projecció. Fórmules de co-gestió per generar activitat, aposta especial per l’art jove.
• Arquitectura i urbanisme: POUM, radiografia de la ciutat en el present i projecció futura en el marc d’un model sostenible. Procés col·lectiu de planificació liderat pels tècnics municipals.
• Hospital: aposta per dotar-lo de serveis de referència (Servei de Medicina Nuclear, dos nous acceleradors lineals). Esforç per mantenir l’activitat. Compromís dels professionals i implicació amb la institució. Compromís i agilitat en la prestació de servei.

Dinamització econòmica

• Estímul a la diversificació, característica del teixit productiu reusenc, com a estratègia per superar les oscil·lacions dels cicles econòmics i generar activitat i ocupació. Facilitats. Revisió de normativa.
• Obertura de nous espais d’activitat econòmica, suport a l’emprenedoria, concertació d’aliances sectorials, i apostes en termes estratègics, de posicionament de ciutat i lideratge territorial. Prendre posicions i generar activitat en totes les esferes de l’economia local, amb visió del territori. Aposta per la innovació, la creativitat i el coneixement fent xarxa amb les entitats, les empreses i institucions com la universitat.
• Clúster TIC, amb seu al Tecnoparc, Tecnoredessa i CEPID. Aposta estratègica per posicionar Reus en el mapa de l’economia del coneixement. Aprofitant les TIC per reforçar el valor diferencial de l’oferta global reusenca i les eines i recursos al servei de les persones en el marc de la societat del coneixement.
• Clúster en Nutrició i Salut. Centre de Bioempreses.
• Nova orientació i nou impuls de FiraReus.
• Enfortir la posició de la ciutat i el territori en els corredors logístics (Mercat del Camp).
• Agilització i simplificació dels processos administratius associats a l’activitat econòmica (empreses, serveis, etc.).
• Dinamització dels mercats municipals (Central + Carrilet).
• Suport emprenedors (Redessa 1 i Redessa 2): bonificació lloguers, presència 2.0, accions de formació, etc. Llicències.
• Prioritats de ciutat: Agència Reus Promoció (oferta global turisme, oci, cultura, comerç), Efemèrides (Any Fortuny, Any Tapiró, Any Prim). Explorar les possibilitat de l’esport com a nou argument d’atracció de visitants i organització d’esdeveniments.
• Metrovacesa. En procés de negociació.

Balanç

• Decisió i agilitat en l’aplicació de mesures d’estalvi. Es va tancar l’exercici 2011 amb una reducció de 5,8 milions sobre el dèficit previst.
• Capacitat d’afrontar amb decisió i agilitat el procés d’aprimament d’INNOVA, un procés imparable que avança amb seguretat.
• Noves sinergies amb la ciutadania i el teixit econòmic i social. Un projecte de ciutat que suma. Major protagonisme de la societat civil i del sector privat.  
• Transparència i proximitat amb la gent.
• Definició de prioritats i capacitat d’articular propostes i garantir la prestació de serveis malgrat les incerteses de l’entorn. Prioritats: reactivació econòmica i atenció a qui més ho necessita. Suport de l’administració als que creen llocs de treball.
• Pla d’ajust: esforç important sense mesures dràstiques en RRHH.
• Pressupost 2012: esforç per sanejar les finances sense comprometre la prestació de serveis essencials. Fre de mà a la despesa supèrflua i desmesurada. No gastar més del que es té.
• Política municipal: manca de suport de l’oposició en grans temes de ciutat, que ha posat pals a les rodes a qüestions prioritàries i ha contribuït a deteriorar la imatge de Reus.
• Per poder concretar un canvi cal conèixer a fons la situació de partida, actuar amb rapidesa, transparència i rigor i prendre decisions. Aquest procés ha portat necessàriament a una presència negativa de la ciutat als mitjans, mala imatge per a la marca Reus.
• La situació heretada i la urgència en la presa de decisions ha obligat a un aprenentatge ràpid. Un projecte compartit potent marca el camí.
• Hi ha projecte, hi ha model i hi ha convicció i capacitat per tirar-lo endavant. La conjuntura econòmica obliga a replantejar alguns terminis, però no a canviar el rumb.

Alguns indicadors

• Dèficit previst a 31 de juliol de 2011: 13,4 milions d’euros. Dèficit real a 31 de desembre: 7,7 milions d’euros (5,8 d’estalvi)
• Crèdit ICO: 4,3 milions d’euros per a proveïdors.
• Pla d’ajust: estalvi de 4 milions d’euros per a un deute certificat a proveïdors a 31 de desembre de 2011 de 37,5 milions d’euros [7.450 factures, 771 proveïdors]
• Pressupost 2012:
• Pressupost empreses 2012: 8,7% menys que el 2011
• Pressupost Grup Ajuntament 2012: 19,22% menys que 2011
• Ajust RRHH: 9,7 milions d’euros
• Càrrega financera: 39,5 milions d’euros
• Previsió de reducció del deute: + de 23 milions d’euros
•  Deute Grup Ajuntament:
• A 31 de desembre de 2011: 376 milions.
• A 30 de juny de 2012: 401 milions.
• A 31 de desembre de 2012: 389 milions (amortització del deute durant el 2012 de 24 milions, i nou deute de 2012 de 37 milions, inclòs el pla d’ajust).

Idees clau

• Canvi de model: punt i final a una situació insostenible, gestió efiçaç i transparent, sabent mot bé on som per mirar cap al futur.
• Full de ruta: Protocol de Govern CiU – PP, un projecte compartit i obert a la ciutadania.
• Dos grans eixos prioritaris: dinamització econòmica i polítiques socials.
• Moment de canvi de cicle, necessitats noves. Mesures dràstiques per garantir la viabilitat dels serveis públics i mesures estratègiques perquè les transformacions econòmiques i socials es concretin en oportunitats. Flexibilitat, agilitat i capacitat d’amortir els impactes socials negatius.
• La identitat i els valors que ens identifiquen (creativitat, innovació, emprenedoria, lideratge), arguments forts d’un discurs de ciutat que ens doni cohesió i projecció. Ser de Reus com una manera de ser al món.