alde de Reus, Carles Pellicer, presidirà el pròxim dimecres, 13 de juliol, a les 11:00 h, l’acte de col·locació d’una placa commemorativa a l’indret en què hi va haver la casa natal de Pere Mata i Fontanet (1811-1877), coincidint amb el bicentenari del seu naixement. L’acte es farà al carrer de la Concepció número 22.

L'acte també comptarà amb els parlaments del director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, Jaume Massó; i del president del consell d’administració del Grup Pere Mata, Francesc Font de Rubinat Santasusagna.

El metge, polític i escriptor Pere Mata i Fontanet va néixer a Reus el 13 de juliol de 1811, a la casa número 22 del carrer de la Concepció. Gran orador, també destacà per la seva ploma. Contribuí a fundar El Propagador de la Libertad (1835), fou redactor d’El Vapor (1836-1837) i edità La Joven España (1837-1838). Detingut i empresonat el 1838, s’exilià a França durant dos anys, primer a Marsella, després a Montpeller i finalment a París (va sobreviure fent de traductor). Un cop retornat a Catalunya, va reprendre les activitats polítiques, tot exercint els càrrecs d’alcalde major de Reus (1841), de tercer alcalde de Barcelona (1842) i d’oficial primer del ministeri de la Governació (1843), els quals compaginà amb una molt destacada carrera com a metge, atès que fou catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia i degà i rector de la Universitat de Madrid, i amb les seves aficions periodístiques i literàries. El 1868, quan era redactor en cap d’El Universal, va prendre part activa en la revolució Gloriosa, essent elegit diputat i membre de la Comissió Constitucional de les Corts. Durant el breu regnat d’Amadeu I fou governador civil de Madrid, senador i ministre del Tribunal de Comptes. A part de les seves múltiples i variades obres mèdiques (com els seus famosos tractats i manuals universitaris sobre toxicologia i sobre medicina legal, una disciplina que –ensems amb la psiquiatria– va introduir a l’Estat) i científiques (de vegades polèmiques, com els seus discursos contra l’homeopatia i contra l’hipocratisme, o sobre qüestions tan diverses com la mnemotècnia), Mata va escriure també novel·les (com El poeta y el banquero, de 1842) i llibres de poesia (com Gloria y Martirio, de 1851, dedicat al seu malaguanyat company de La Joven España, Pere Soriguera, o Fotografías íntimas, de 1875). Va morir a Madrid el 27 de maig de 1877. El seu retrat és present a la Galeria de Fills Il·lustres de Reus i el seu nom figura a la denominació oficial d’un passeig de la ciutat (des de 1882) i a la d’un conegut sanatori mental. També té un carrer dedicat a la capital de l’Estat (on hi ha la seu de l’Hospital Provincial). És previst de col·locar una placa conmemorativa del seu bicentenari al lloc en què va néixer.