ntament de Reus ha donat el tret de sortida públic al nou Pla Estratègic i Agenda 21 aquest dimarts 19 de gener amb la constitució del Consell del Pla a la Sala de Plens del palau municipal. El Consell del Pla és l’òrgan plenari encarregat de la ratificació del procés participatiu d’elaboració del document.

El Consell del Pla, presidit per l’alcalde, Lluís M. Pérez, i amb la regidora cap de l’Àrea de Participació i Ciutadania, Pilar Pérez; el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, com a vicepresidents, està representant per membres d’una vuitantena d’entitats i institucions polítiques, socioeconòmiques, associatives. D’ell en depenen la Comissió de Seguiment, l’Oficina del Pla, la Secretaria Tècnica i els Equips de Treball.

El pla neix amb el propòsit de facilitar i promoure un procés de participació ciutadana que permeti a la ciutadania de Reus ser partícep del disseny del futur de la ciutat, mitjançant la revisió i redacció del Pla Estratègic i Agenda 21.

El Pla Estratègic és un procés viu i continu que té com a finalitat oferir vies d’acció sòlides i consistents entre sí. Neix per la necessitat d’actualitzar i integrar el Reus Impuls 2005 i l’Agenda 21 Local ,així com la d’aportar noves idees, rendibilitzar l’esforç realitzat i incorporar noves opinions. El nou procés ha de plantejar un model de ciutat capaç de fer front, des d’una posició òptima els reptes dels propers anys.

En aquest sentit, cal actualitzar els objectius tenint en compte els nous reptes, repensant contínuament la ciutat tot mantenint els eixos d’actuació que la caracteritzen: ciutat del coneixement, nou model econòmic, ciutat integradora, nucli de comunicacions, pol d’atracció, preservació i potenciació dels trets identificatius, ciutat social, ciutat sostenible…

Àmbits estratègics i equips de treball
El procés d’elaboració del Pla s’estructura en dos àmbits: estratègic (dirigit per Antoni Terceño i Dolors Setó) i de la sostenibilitat (dirigit per Antoni Pigrau i Susana Borràs). D’aquests dos àmbits en pengen els quatre equips de treball:

- Territori, infraestructures i medi natural: Amb Albert Vilalta a la presidència d’honor i Antoni Maria Pàmies a la presidència. El seu àmbit de treball serà l’entorn territorial, la mobilitat interna, l’ordenació de sòl, la ciutat (forma, usos i funcions), l’habitatge, les infraestructures, les xarxes de subministrament, el Medi natural

- Societat, coneixement i ciutadania: Amb Ramon Gomis a la presidència d’honor i Joan Ballester a la presidència. El seu àmbit de treball serà la població, l’espai públic, la cultura, l’educació, la salut, l’esport i lleure, la governança, la participació ciutadana, la igualtat, els serveis socials, la qualitat de vida

- Economia, promoció de ciutat i turisme: Amb Gabriel Ferraté a la presidència d’honor i Blanca Cabré a la presidència. El seu àmbit de treball serà l’estructura productiva i empresa, mercat laboral i formació, R+D+I, polígons, zones comercials, empreses públiques, promoció de ciutat, promoció turística, recursos i oferta turística, dimensions del turisme

- Transversal de Sostenibilitat: Presidit per Josep Lluís Pau. L’actuació es projecta sobre els àmbits dels 3 equips de redacció del Pla Estratègic i Agenda 21. Cal integrar les accions pendents d’execució de l’anterior Agenda 21 i identificar nous àmbits d’actuació i accions.

El ple municipal va encarregar a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili la posada en marxa i la gestió del nou Pla Estratègic i Agenda 21. La Càtedra Antoni Pedrol i Rius d’Estudis Jurídics i Locals exerceix la secretaria tècnica. Al seu torn, la consultoria d’investigació sociològica CERES s’encarrega de dissenyar el procés participatiu.