El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans torna a Reus els dues 25 i 26 d'abril amb la gira de primavera, en la que és la 13a edició del projecte. Reus hi participa a través del departament de Solidaritat i Cooperació Internacional des de l'any 2018.

• Dimarts 25 d'abril, Col·legi Sant Josep (Raval de Robuster, 30): La defensora Ryma Sheermohammadi (activista i divulgadora cultural iraniana) ofereix la xerrada "Activisme i cultura per defensar els drets i les llibertats". Hi haurà dues sessions, de 9:00 a 10:00h amb alumnes de 3r d'ESO, i de 10:30 a 11:30h amb alumnes de 4rt d'ESO. Posteriorment dinarà amb entitats al Restaurant La Simona (Plaça de les Peixateries Velles, 1) 

• Dimecres 26 d'abril, Institut Escola Pi del Burgar (Carrer Josep Vidal Llecha, 1): La defensora Wendy Quintero (periodista, feminista i activista nicaragüenca) ofereix la xerrada "Drets humans i llibertat d'expressió a Nicaragua". Hi haurà dues sessions, de 9:30 a 11:00, amb alumnes de 4rt d'ESO i de 11:30 a 13:00 amb alumnes de 3r d'ESO. Posteriorment dinarà amb entitats al Restaurant Xapatti (Carrer de Sant Elies, 15)

Les dues defensores partricipants en aquesta edició són:

• Ryma Sheermohammadi, activista iraniana. Els pares de Ryma Sheermohammadi són iranians, però ella va néixer a l'Aràbia Saudita. Fa 30 anys que ella i la seva família es van instal·lar a Espanya, on Sheermohammadi ha desenvolupat la seva carrera com a traductora i intèrpret. Tot i que no ha arribat a viure al país d'origen dels seus pares, l'activista sí que hi ha viatjat en diverses ocasions. "Abans de la revolució hi anàvem [a l'Iran] dos o tres cops a l'any, però després de la presa de poder dels aiatol·làs, només hi he pogut tornar una vegada", explica. El que la uneix al seu país, a banda dels llaços familiars, és la seva feina com a traductora. Sheermohammadi tradueix del i cap al persa i treballa en projectes europeus que tenen com a eix l'activisme iranià. A principis de la dècada dels anys noranta va estar vivint a la República Txeca, on va tenir l'oportunitat de conèixer i treballar amb activistes iranians instal·lats allà. "Jo era molt jove, però a poc a poc vaig anar consolidant els meus interessos i la meva trajectòria com a activista". El 2004 va començar a treballar amb Shirin Ebadi, una advocada i defensora dels drets humans iraniana que el 2003 va rebre el Premi Nobel de la Pau. Ebadi és la primera dona iraniana i musulmana a rebre aquest premi i destaca per la seva lluita en defensa dels drets de les dones i la infància. Des de Barcelona,  Ryma Sheermohammadi fa temps que treballa per la defensa dels drets de les dones iranianes, per expandir la seva veu i per enfortir els llaços de lluita col·lectiva a favor de la llibertat.

• Wendy Mercedes Quintero, és periodista i activista del Col·lectiu de Drets Humans Nicaragua Mai Més, fundat des de l’exili per advocats i defensors que van pertànyer al Centre Nicaragüenc de Drets Humans (CENIDH), organització que, des de 1990, promociona i protegeix els drets humans a Nicaragua. Arran de l’esclat social que va deixar 355 morts el 2018, el Govern va incrementar la repressió contra els actors socials i va il·legalitzar l’activitat, fins a febrer de 2023, de 3.245 organitzacions, inclòs el CENIDH, i la majoria d’activistes van haver d’exiliar-se, entre elles Wendy Quintero. Wendy Quintero és de Lleó, on va néixer el poeta Rubén Darío i on es va fundar la primera universitat de Nicaragua. A 20 minuts del Pacífic, és una regió conservadora, catòlica, però també socialista i sandinista. Una terra de contrastos, diu, en la qual “conviuen el modern i el tradicional”. “Vaig néixer en una família senzilla i molt catòlica. Em va marcar el col·legi catòlic en el qual vaig estudiar, l’Asunción de Lleó, en el qual incidien moltíssim en la justícia social, a batallar pels nostres drets”, recorda, sobre una època marcada per aquests sacerdots d’esquerra, els de la teologia de l’alliberament, que es van oposar a dictadors i es van guanyar el respecte del poble. En l’àmbit personal, relata una infància marcada pel conflicte que, de 1980 a 1990, va seguir a la caiguda de la dictadura dels Somoza. “Va ser una època molt difícil. Fèiem fila per a rebre aliments cada 15 dies, com passa a Cuba”, exemplifica. De la seva família, no oblida al seu oncle, al qual amagaven perquè no se l’emportessin al Servei Militar Patriòtic, que era obligatori, ni a la seva àvia, donya Mercedes, que intercanviava sabó, oli i ous per altres aliments indispensables. El 2018, per denunciar els crims de la segona etapa de Daniel Ortega, Quintero va haver d’exiliarse a Costa Rica. Va estar tres anys separada de la seva filla, també obligada a deixar la seva vida, les amistats i la universitat, i ara, unides, afronten molts dels traumes que acompanyen a les persones que fugen de la repressió. “Aquest tipus de patiment no es veu, però és una angoixa que et marca”, reconeix. No obstant això, encara té forces per a lluitar.