àrdia Urbana de Reus i el cos de Mossos d’Esquadra tornen a posar en marxa, després de l’experiència de l’any passat que els dos cossos valoren com a efectiva, el dispositiu conjunt de seguretat durant la campanya de Nadal. El pla, que integra el Pla Nadal 2009 de la Guàrdia Urbana i el Dispositiu Grèvol dels Mossos d’Esquadra, es basa en el patrullatge mixt amb agents dels dos cossos de seguretat, el reforç de la presència policial als carrers sobretot del centre de la ciutat i a les zones més comercials, i la proximitat dels agents amb els ciutadans.

El dispositiu de seguretat s’amplia en 12 dies respecte l’any passat. S’activa el 4 de desembre i es perllonga més enllà de Reis, fins a l’inici de la campanya de rebaixes, fins al 10 de gener. Coincideix amb la major afluència de ciutadans a les àrees comercials i de serveis de la ciutat i, per aquest motiu, el pla s’adapta als horaris comercials.

La campanya nadalenca no es destinarà únicament a la zona centre ja que les patrulles policials de ambdós cossos posaran especial atenció en altres punts sensibles com ara grans superfícies comercials, supermercats, polígons, estacions de tren, autobusos, aeroport, carreteres d’entrada i sortida de la ciutat, etc.

El principal objectiu del Pla de Seguretat de Nadal, és la prevenció de la comissió d’actes delictius en l’àmbit comercial i ciutadà (petits furts, robatoris, delictes contra la propietat intel·lectuals...), amb la interacció personal entre els agents policials amb els comerciants, les associacions veïnals i els vianants, amb la vigilància, l’assistència als ciutadans i comerciants i l’assessorament als col·lectius que puguin esdevenir víctimes de delictes.

El dispositiu també posa l’èmfasi en la regulació de trànsit en els punts de més concentració, l’establiment de zones de pacificació de trànsit, el control de seguretat ciutadana, la vigilància de la venda ambulant i de productes falsificats, així com la recollida de denúncies al mateix lloc dels fets o l’acompanyament dels comerciants a les entitats bancàries per dipositar els diners de la caixa .

El dispositiu preveu l’establiment de punts fixes d’informació i assessorament on els ciutadans podran dirigir-se per contactar amb els agents.

Per al desenvolupament d’aquest dispositiu s’hi destinaran 10 agents en el torn de matí i 10 agents en el torn de tarda (1 caporal i 5 agents de la Guàrdia Urbana i 4 agents dels Mossos d’Esquadra) que es distribuiran en cinc sectors territorials de treball:

Sector 1: Plaça del Mercadal, carrer de les Galanes, carrer de la Galera, carrer Major, carrer de la Mar, Peixateries Velles, raval Martí Folguera, raval Robuster.

Sector 2: Plaça Prim, carrer de Llovera, carrer de Sant Joan, carrer de Monterols, raval de Santa Anna, raval de Jesús, avinguda Prat de la Riba

Sector 3: Plaça de la sang, raval del Pallol, plaça de Catalunya, raval de Santa Anna, raval de Sant Pere, Pallol, riera d’Aragó i riera de Miró.

Sector 4: Passeig Sunyer, passeig Prim, carrer de Mare Molas, carrer del Vent, carrer Dr. Gimbernat, plaça de la Pastoreta

Sector 5: Coordinació del dispositiu i suport operatiu i logístic

Els comandaments de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra mantindran reunions periòdiques de coordinació durant els dies que durarà el dispositiu per avaluar-ne el funcionament i, si és necessari, fer les variacions necessàries per tal d’assolir els objectius fixats.

Consells de seguretat per als comerços durant les festes
El dispositiu de seguretat conjunt entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra s’acompanya d’un seguit de recomanacions als comerciants perquè extremin les mesures de seguretat:

Durant l’activitat comercial
- No acumular diners a les caixes enregistradores, cal buidar-les sovint.
- És convenient efectuar ingressos regulars a les entitats bancàries de forma periòdica. S’ha d’evitar portar molts diners de cop i cal fer-ho amb discreció i seguretat.
- Limitar els accessos per facilitar el control i dificultar la fugida en cas de robatori.
- Advertir amb rètols que es pot demanar al client que mostri la bossa de mà.
- Instal·lar xips de seguretat en els productes.
- Davant una sospita, escorcollar les bosses i els abrics dels clients en un lloc habilitat.
- En determinats comerços pot ser convenient instal·lar un circuit tancat de televisió.
- Un tècnic en seguretat pot fer un projecte adaptat a les necessitats de l’establiment.

En el negoci
- Cal que els treballadors siguin conscients de que els desconeguts no han de conèixer les mesures de seguretat instal·lades.
- Definir el coneixement de les mesures seguretat del comerç en funció del grau de responsabilitat de cada treballador.
- Si l’establiment no disposa de vigilant, designar persones de confiança que coneguin els sistemes de detecció instal·lats i que es responsabilitzin de connectar-los.
- Portar un control de les claus i de les persones que disposen de còpies.

Amb les targetes de crèdit
- Recordar que les targetes de crèdit són personals i intransferibles.
- A l’hora de comprovar les dades del titular de la targeta, cal ser rigorós: no acceptar excuses de parentiu ni altres arguments, com haver-se deixat la identificació al vehicle.
- Comprovar que les dades impreses al rebut coincideixen amb les de la targeta.
- Davant qualsevol irregularitat, avisar l’encarregat, el servei de seguretat o, amb discreció, la policia. És d’útil fixar-se en trets característics del client, com poden vestuari, cabells, ulls, tatuatge, ja que podrien marxar amb discreció sense esperar el servei de seguretat.
- En cas de dubte sobre la legalitat de la targeta no efectuar l’operació comercial.
- No deixar-se intimidar per les presses del client o els que esperen per ser atesos.
- Evitar tota confrontació si el client es mostra dialogant o sorprès i actuar naturalment.

Amb els bitllets
- Comprovar sempre les mesures de seguretat i les particularitats dels bitllets d’euro.
- No acceptar un bitllet que es creu fals; retenir-lo i avisar al servei de seguretat o la policia. En cap cas iniciar una discussió, comunicar a la persona que aparentment el bitllet és fals i que segurament ha estat objecte d’una estafa.
- Si es el client no vol esperar l’arribada dels serveis de seguretat, no oposar-s’hi. Intentar recordar-ne les característiques físiques, el vestuari, el vehicle o els acompanyants.