La bòbila del Sugranyes i el forn de la casa de ceràmiques Monseny han estat inclosos a la nova plataforma virtual “Mapa dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya”, presentat aquesta setmana pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

La Bòbila del Sugranyes, que ja gaudia de reconeixement per part del MNACTEC, ha estat inclosa en la plataforma pel fet de ser “una de les poques bòbiles completes i ben conservades que hi ha a Catalunya”, mentre que el Forn d'Hipòlit Monseny destaca “per la singularitat de la producció realitzada”. Ambdós elements estan protegits per l'Ajuntament de Reus com a BCIL, és a dir, Bé Cultural d'Interès Local.

Criteris
La selecció que s'inclou en la plataforma virtual dels 150 elements més destacats del patrimoni industrial català s’ha fet d’acord amb els criteris següents:

Àmbits temàtics
La industrialització catalana va incidir en la major part dels àmbits temàtics. Així, la selecció dels 150 elements recull com a mínim un exemple de totes les àrees temàtiques en què la industrialització ha tingut un paper destacat:

• 23 elements preindustrials: molins; fargues; pous de glaç; forns de calç; salines; manufactures d’indianes i paraires, i adoberies.
• 84 elements industrials: indústria de la fusta i derivats; indústria de la construcció, indústria tèxtil, indústria agroalimentària, indústria del tabac, indústria química, indústria del suro, indústria metal·lúrgica, indústria de l’automòbil, mineria, xemeneies industrials i canals industrials.
• 43 elements de serveis i obra pública: servis públics d’aigua, serveis públics de gas, serveis públics d’electricitat, mercats, patrimoni ferroviari, patrimoni marítim, obres públiques, telecomunicacions i observatoris científics.

Diversitat geogràfica
Els elements s’ubiquen de forma descentralitzada per la major part del territori català. Un total de 39 de les 42 comarques actuals tenen, com a mínim, un element representat.

Autenticitat
Es considera prioritari que l’element conservi la major part dels seus components arquitectònics i/o tecnològics, i que la configuració i l’estructura hagin estat molt poc alterats, modificats o deteriorats.

Testimoniatge industrial, històric, social i arquitectònic
L’element és un referent a nivell nacional, comarcal o local, a la vegada que singular per la tipologia, l’estil i l’autoria. Exemplifica el seu interès a través del reconeixement d’estudiosos, de publicacions de referència o per la seva singularitat reconeguda en les disposicions de protecció legal establertes.

La proposta d’integració de l’element es fonamenta, també, en el fet de constituir i formar part, individualment o col·lectiva, d’un paisatge i morfologia característics, i en l’aportació qualitativa de l’entorn més immediat.

Valor estètic i artístic
El patrimoni industrial és l’exemple més autèntic de la relació que es pot establir entre l’element patrimonial com a obra d’art i l’usuari d’aquesta obra d’art. Per primera vegada, un lloc de treball i producció pot esdevenir un element artístic, una obra, sense que aquesta dualitat li faci perdre l’interès estètic.

La Bòbila del Sugranyes
El forn o bòbila del Sugranyes, també conegut com a forn de la Manxa, és un edifici industrial molt singular a prop de Reus que segueix el model de forn de ceràmica Hoffman, un estil que s’introduí a Catalunya a l’últim terç del segle XIX.

La bòbila Sugranyes destaca sobretot per la fumera o xemeneia central del forn, de dinou metres d’alçada, i pels materials amb què està formada: les toves i els maons. L’edifici és de planta circular, d’uns vint-i-tres metres de diàmetre, i consta d’una galeria de circulació perimetral. Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera. A la part baixa hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.

A la bòbila Sugranyes s’hi fabricaven principalment maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics per a la construcció. L’any 2012 l’edifici es va restaurar i rehabilitar per l’equip d’arquitectes Figuerola Gavaldà Romera.

El Forn d'Hipòlit Monseny
El taller d’Hipòlit Monseny és un taller històric de ceràmica de la família Monseny, fundat per Hipòlit Monseny l’any 1852 i completament reformat, amb decoració modernista, l’any 1918.

Es tracta d’un conjunt d’edificis de planta baixa i un pis, on s’ubica un taller de fang i ceràmica vidrada que continua actiu i fabrica elements per a la construcció i l’ornamentació. Aquest taller va ser el gran proveïdor de peces de la construcció del Reus modernista i noucentista i, a dia d’avui, també fa els elements originals que cal rehabilitar. També va fabricar peces que es troben arreu de Catalunya.

El taller destaca per la seva façana policromada amb vistoses composicions de peces ceràmiques vidriades en verds, grocs, marrons i ocres, sorgides de les pròpies instal·lacions. Els diversos edificis que formen el forn destaquen per trobar-se tots al voltant d’un pati on hi ha una gran fumera escapçada. El conjunt conserva l’aspecte d’un taller artesà de l’època del 1900.

Aquests edificis contenen els antics forns, que conserven la maquinària original en perfecte estat. Així, el forn mostra màquines de compactació del fang, sales d’assecatge, estris de tallar i motlles de guix, entre altres eines originals.