"In Memoriam Biel", "Pepi Fandango", "Diari de la meva sextorsió" i "Le Mans 55" conformen un palmarès molt repartit
El Premi MemoriReus, que distingeix el millor film de la Secció MemoriReus, amb la que el festival reivindica el seu compromís amb el territori i que enguany ha acollit tres produccions del Camp de Tarragona dedicades a figures il·lustres de la zona, l’ha guanyat "In Memoriam Biel", de Santi Suárez. Es tracta d’un film protagonitzat per Pere Arquillué que descobreix la vida i obra de l’escriptor i lingüista reusenc Gabriel Ferrater (1922- 1972).
Els espectadors han reconegut amb el Premi del Públic la pel·lícula Pepi "Fandango", de Lucija Stojević, en la que un supervivent de l'Holocaust viatja al sud d’Espanya per escriure el seu propi fandango en record dels nens gitanos que cantaven flamenc al camp de concentració de Rivesaltes.
Els estudiants que han assistit al MemoriJove –sessions matinals amb debats posteriors dedicades al públic adolescent i que pretenen generar un espai de reflexió sobre temes d’actualitat— han votat "Diari de la meva sextorsió", de Patricia Franquesa, que s’ha endut el Premi MemoriJove. Aquesta valenta pel·lícula aborda l’extrema vulnerabilitat del món digital a partir del testimoni de la directora, que comparteix el ciberxantatge que va partir arran del robatori del seu ordinador.
El Premi Cinema·Rescat, que rep el millor treball de documentació i recerca en nom de l’associació Cinema·Rescat. l’ha guanyat "Le Mans 55", d’Emmanuel Reyé, on el director investiga la cursa de cotxes que ha provocat més morts en el món de l’esport, un esdeveniment que va afectar la seva família i que va commocionar tot Europa.
Finalment, el Premi ADAE, que atorga l’Associació de Documentalistes Audiovisuals d’Espanya al millor ús d’imatges d’arxiu, l’ha recollit la docuserie "(P)ícaro: El pequeño Nicolás", de Tomás Ocaña Urwitz, centrada en la història de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, més conegut com Pequeño Nicolás, detingut i acusat de diversos delictes, com violació de secrets oficials.
Els germans Ignasi i Joan Barjau, Premi Memorimage d’Honor 2024
El festival ha reconegut amb el Premi Memorimage d’Honor als germans Ignasi i Joan Barjau per la gran tasca de recuperació de l'arxiu fílmic produït pel seu oncle, Joan Capdevila Nogués (1921-2012). El jurat del guardó, format per Montse Bailac, Joaquim Nolla i Coia Escoda, ha destacat “la gran sensibilitat amb què han recopilat i remasteritzat les seves obres, posades a disposició ciutadana a través de la creació d'una acurada pàgina web”. També han remarcat “el seu esforç en la difusió de l'obra cinematogràfica en festivals, així com facilitar imatges per produccions audiovisuals i projeccions populars de forma altruista; tot evidenciant l'interès per difondre la tradició i la cultura catalana”.
Amb tot, el Memorimage ha abaixat el teló amb "Fortuny", el documental biogràfic sobre el pintor reusenc Marià Fortuny (1838-1874), dirigit per Jordi Vall, Rafel Saludes i Jordi Llaberia, amb el que es commemoren els 150 anys de la mort d’aquest referent de la pintura romàntica i orientalista, seguit de l’actuació musical del cantautor Joan Rovira. El festival va obrir amb l’estrena mundial d’"Anita. La miliciana tenia nom", de Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, un film sobre una de les imatges més icòniques de la lluita anarquista, amb actuació musical d’Almudena Rubio i Marcel Bagés.
La plataforma Memorimage Online permetrà visionar, fins al 17 de novembre, dues pel·lícules que han format part del MemoriReus d’enguany: Dolors, de Marta Arjona i Maite Blasco, que rescata de l’oblit a Dolors Vives Rodon, una de les dones pioneres a pilotar una aeronau a Espanya, i Josep Maria Cañellas. L'ombra del fotògraf, de Carles Esporrín i Luz López, sobre Josep Maria Cañellas, pioner de la fotografia instantània.
El festival, “cita imprescindible del cinema amb imatges d’arxiu del sud d’Europa”
La directora artística, Anna Petrus, ha destacat que l’edició tanca “amb nota alta pel que fa a les audiències i a la generació de debats claus, no només en relació amb les imatges d'arxiu, sinó també als grans desafiaments de l'agenda pública, com els reptes dels entorns digitals, els efectes duradors de les violències i discriminacions, l'estigma de la malaltia mental o la importància de les xarxes de suport i les cures”.
Petrus ha assegurat que, “al mateix temps, el festival ha continuat sembrant llavors que esperonen el pensament crític de les noves generacions, en una edició amb la qual s’ha reafirmat com una cita imprescindible del cinema fet amb imatges d'arxiu del sud d'Europa i que ha permès defensar la importància de la recuperació i conservació del patrimoni audiovisual, així com el valor de la imatge en la memòria tant individual com col·lectiva”.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha afirmat que “celebrem l'èxit d’aquesta edició perquè aquest és un festival de cinema amb una clara particularitat: gràcies a les imatges d’arxiu, ens ajuda a conèixer, per un costat, històries de moltes persones, i per un altre, la història que ens precedeix. Ha afegit que “hem pogut viure dies de bon cinema, de debats, col·loquis, celebracions i oportunitats per gaudir i descobrir totes aquelles històries que s’amaguen darrere de totes i cadascuna de les pel·lícules programades”.
|