El 78% de les 405 actuacions incloses al Pla d’Acció Municipal 2023-2027 ja s’han iniciat. Així ha fet balanç aquest dilluns, 15 de juliol el Govern de Reus en la roda de premsa de l’execució del document set mesos després de la seva aprovació pel Ple de l’Ajuntament. El volum d’accions ja executades és del 19%. El 23% d’accions compromeses tenen planificat el seu inici a partir del darrer trimestre de 2024.

Per eixos, el grau d’execució de les accions és:

• Eix 1. Les persones al centre: 20,7%
• Eix 2. Ciència, innovació i creixement econòmic: 21%
• Eix 3. Ciutat verda i sostenible: 15,8%

Retiment de comptes
La presentació del balanç d’execució del PAM forma part del compromís de retiment de comptes de l’acció de govern, com ho és l’actualització de la informació al a la web planificació.reus.cat. Aquesta actualització de l’eina reporta informació de l’acció duta a terme fins el 30 de juny, però es preveuen en total 7 retiments de comptes, un per semestre, de manera que la informació de la web s’actualitzarà 2 vegades a l’any.

S’ha fet un salt qualitatiu en el retiment de comptes, ja que s’ha augmentat la informació recollida: descripció de l’acció, que ha de permetre ubicar i entendre la necessitat de l’acció; percentatge d’execució de l’acció a 30 de juny; ubicació de l’acció en el mapa de ciutat, si és una acció sobre el territori; i els objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 als que s’orienta l’acció.

Balanç per eixos
Eix 1. Les persones al centre
Aquest eix contempla 240 accions i és el més nombrós. Els àmbits els que presenten un grau d’execució més elevat són: accés a l’habitatge: amb un 39,1% dels compromisos per a tot el mandat complerts; infants, joves i persones grans: amb un 28,5%; i igualtat i diversitat: amb un 27,6%.

En matèria d’habitatge destaquen les següents accions: constitució el 7 de març del Consell Municipal d’Habitatge; la licitació del nou Servei d’Habitatge; l’aprovació del protocol de compra per ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible; l’impuls de la promoció d’habitatge oficial pública a Mas Iglesias; el projecte de La Hispània; i la regeneració urbana del Barri Fortuny

En materia d’Infància, Joventut i Gent Gran ja es disposa de l’avantprojecte de la primera EBM en 15 anys; s’ha posart en marxa una variada oferta d’activitats culturals, d’oci, formatives i saludables en tots els períodes de l’any i, sobre tot, en els vacacionals i hem fet la Jove Reus Fest Carnaval, el Tropifest; s’ha creat el laboratori Prototip(s); i s’està impulsant un programa d’accions contra la soledat no desitjada.

En l’àmbit de la Igualtat i la Diversitat, s’està promovent el desenvolupament de les persones amb discapacitat; el Pla Municipal sensellarisme; la revisió mecanismes d’atenció integral víctimes de violència; així com millores al Centre Social el Roser

En Salut, s’impulsa el nou servei d’orientació al benestar emocional i mental

En l’àmbit de l’Atenció Ciutadana, s’ha creat el nou espai d’ajuts al web municipal; i s’està fent la substitució progressiva de la cita prèvia obligatòria

En l’àmbit de la cultura, s’han iniciat les obres del Museu d’Art i Història per actualitzar el relat, la museografia i l’edifici; i ja es disposa del projecte guanyador del Concurs d’Idees pel futur nou espai escènic al Centre Catòlic

Eix 2. Ciència, innovació i creixement econòmic
Aquest eix contempla 86 accions. Destaquen les línies de treball següents:

L'impuls a les activitats relacionades amb la ciència i la innovació per posicionar-nos com una ciutat referent en aquest àmbit: posada del laboratori d’innovació Reus Living Lab; celebració de nous esdeveniments per posicionar el Tecnoparc en l’àmbit tecnològic; col·laboració amb la URV per organizar jornades, accions de divulgació i per fomentar la implantació a la ciutat d’start-ups i spin-off del sector universitari.

La promoció de Reus com a capital de l’esport i pol d’atracció del turisme esportiu, amb fites com l’Eurocopa d’hoquei o la celebració el proper octubre del Reus Special Olympic Meeting.

Potenciar la Reus Film Office  com a eina de projecció de ciutat amb accions com la gravació d’un videoclip de la famosa cantant Rigoberta Baldini al Barri Gaudí.

L’esforç per posicionar sectors estratègics de la ciutat com un element de referència exterior; per exemple, l’acció de promoure la marca vermut de Reus fora de la ciutat

Potenciar i modernitzar els mercats municipals i fomentar el comerç als barris.

Treballar per esdevenir una destinació comercial i de restauració de referència, capaç d’atreure visitants. Destaca l’èxit de la passada campanya de Nadal, el renovat festival de Roses  o la celebració a la ciutat dels Premis Lladonosa.

I impuls a l’Economia Social i Solidària a través d’un Pla d’acció

Eix 3. Ciutat verda i sostenible
Aquest eix contempla 79 accions dividides en tres àmbits: medi ambient, recursos naturals i animals de companyia; espai públic i cohesió urbanística; i mobilitat sostenible. Destaquen les línies de treball següents:

Impuls del Pla de la Bicicleta, la Ganxeta i la millora de la connexió de carrils bici amb les escoles i els autobusos, o el desplegament del Pla de la ZBE.

La pacificació del Tomb de Ravals, que va començar amb una prova pilot al raval Santa Anna que després va esdevenir definitiva; i pacificació del carrer Ample.

La redacció dels projecte per a la remodelació del carrer Astorga amb l’objectiu de convertir-lo en un gran eix que uneixi els barris Fortuny, Juroca, Parcel·les Cases i Montserrat amb la resta de la ciutat

Desplegament del RenatuReus, del qual ja s’estan redactant els projectes de creació de refugis climàtics a quatre escoles de la ciutat, igual que la bassa naturalitzada o les relacionades amb la millora i neteja dels espais lúdics, infantils i zones verdes a la ciutat. Així com els espais d’esbarjo per a gossos.

Promoció de la reforma de l’estació d’autobusos en conveni amb la Generalitat.

En l’àmbit de l’aigua, destaquen la recuperació del patrimoni històric relacionat amb l’aigua (Pont de Calderons); fomentar accions educatives i de sensibilització cap a una nova cultura de l’aigua; garantir el proveïment d’aigua a la ciutat mitjançat la recuperació de pous propis.

En l’àmbit de l’energia, destaca el desenvolupament de sectors estratègics per a la ciutat com són les comunitats energètiques; i el foment de l’eficiència i la transició energètica amb l’autoconsum.