Fins el proper 2 de juny es pot visitar al Casal de les Dones de Reus l’exposició  “150: Natividad Yarza Planas”, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement. Una mostra que té l’objectiu de difondre la figura de la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol escollida per vot popular, així com donar a conèixer l’evolució del paper i l’accés de les dones a la política.

Natividad Yarza Planas (Valladolid, 1872 - França, 1960), fou elegida alcaldessa democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat. També fou mestra, miliciana i política i va destacar la seva aportació per defensar els ideals d’una Catalunya moderna, democràtica i compromesa amb els valors de la igualtat.

Biografia

L'any 1876 es va instal·lar a Barcelona. Va treballar com a mestra en diversos municipis fins a 1930, any en què va ser nomenada mestra de l'escola de Bellprat. Afiliada al Partit Republicà Radical Socialista, va ser membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del Districte IX de Barcelona i va participar en la creació del Centre Radical Socialista de Bellprat. Va ser també una de les fundadores de l'Associació Femenina Republicana Victoria Kent a Barcelona (1931), que volia fomentar la col·laboració de les dones amb la República. En 1933 Yarza va presidir la comissió gestora a l'Ajuntament de Bellprat i va ser triada sotssecretària de la Junta General Constituent de l'Institut Laic Benèfic de Catalunya.

Després de les eleccions generals de novembre de 1933, Yarza va abandonar el Partit Republicà Radical Socialista i es va afiliar en Esquerra Republicana de Catalunya. Va encapçalar la candidatura a les eleccions municipals a Bellprat el gener de 1934, en les quals va ser triada alcaldessa, i va ser nomenada la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l'Estat espanyol triada per sufragi universal. Poc després va ser destinada com a mestra, a la Pobla de Claramunt, i va haver d'abandonar l'alcaldia. Durant la Guerra Civil, malgrat tenir 63 anys, es va allistar en la columna del Barri, que la va portar al capdavant d'Aragó, i després es va traslladar a Barcelona per a integrar-se com a mestra del Consell de l'Escola Nova Unificada. Després de la guerra es va exiliar a França, i en 1940 la Comissió depuradora de Magisteri la va donar de baixa com a mestra. Va morir a Tolosa en 1960.