seu d’Art i Història de Reus ha rebut la donació d’una obra del pintor català Joquim Mir «Retrat d’Hortensi Güell». El fill de l’artista, Josep M. Mir i Estalella ha assistit a la presentació del quadre, aquest dilluns, 17 de gener, al museu. L’obra quedarà exposada al Museu d’Art i Història.

L’ARTISTA: JOAQUIM MIR
(Barcelona, 6 de gener de 1873 -id, 27 d’abril de 1940)
Fill d’una família menestral, ben aviat es va interessar per la pintura, principalment pel paisatge. Començà a estudiar a l’Escola de la Llotja, però abandonà la formació acadèmica per adoptar una postura més autodidacta. Va formar part de la colla del Safrà (també coneguda com a colla de Sant Martí), un grup d’artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell i Monturiol, Ricard Canals i Llambí, Ramon Pichot i Gironès, Juli Vallmitjana i Colomines i Adrià Gual i Queralt. També entrà en contacte amb el grup d’artistes que freqüentaven els Quatre Gats.

El 1899 va guanyar el segon premi a l’Exposició Nacional de Belles Arts i a finals d’any va anar a Mallorca amb Santiago Rusiñol i es va instal·lar al llogaret de Sa Calobra on va fer algunes de les seves millors pintures.

El 1903 va patir una crisi i va ingressar a l’Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus per motius de salut. Un cop recuperat, va allargar la seva estada per aquestes terres, on va pintar paisatges de l’Aleixar i Maspujols. El 1913, per raons familiars, se’n va anar cap a Mollet del Vallès i, a continuació, es va instal·lar a Caldes de Montbui. El 1921 es va casar i va fixar la seva residència a Vilanova i la Geltrú,lloc on residí de manera permanent fins a la seva mort. Des d’allà, però, va fer sortides pictòriques més o menys continuades a diferents indrets com Montserrat, València, Andorra, etc.

Se’l considera un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al modernisme, creador d’un postimpressionisme molt personal. Va morir a Barcelona el 1940 després d’una estada a la presó, acusat pel franquisme de connivència amb la República.

EL RETRATAT: HORTENSI GÜELL
(Reus, 1876 - Salou, 1899)
Pintor i escriptor català, fill de Josep Güell i Mercader, va viure principalment a Madrid, encara que estiuejava a Reus. Es relacionà amb altres pintors catalans com Torres Garcia, Mir o Picasso, i com a pintor fou influït per l’estil de la Colla del Safrà. Encara que inicià estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Madrid, es va decantar per una formació personal, impregnada de l’esperit impressionista de pintura a l’aire lliure.

Fou membre del grup modernista de Reus. I va participar molt activament en la vida cultural de la localitat, integrant-se a la colla de ca l’Aladern. Com a escriptor va treballar diversos gèneres: contes curts, articles i poemes, i va col·laborar en els diaris La Renaixensa, Lo Somatent, Lo Lliri i La Nova Catalunya. L’any 1899, als 23 anys, es va suïcidar tirant-se al mar en aigües de Salou.