L’Ajuntament de Reus va aprovar en la darrera sessió plenària el Pla de Famílies de Reus, una eina estratègica que defineix i desenvolupa les actuacions municipals necessàries per donar suport a la institució familiar i que pretén donar visibilitat a les famílies a nivell de ciutat, establint cinc línies estratègiques d’actuació emmarcades en l’autonomia personal, l’eficiència social, la planificació estratègica, l’atenció global i la universalitat.

Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, ha explicat que “des del març de 2021 hem dut a terme un procés participatiu per detectar necessitats i mancances, identificar i aprofundir en possibles accions de millora i treballar en la creació col·lectiva de noves propostes per a futures estratègies”.

S’han realitzat 8 tallers participatius, de diagnosi i de recollida de propostes d’acció, 420 enquestes, una audiència pública el 8 de juny de 2021 i reunions diverses amb entitats, agents, grups polítics i diferents col·lectius.

Pla d’actuació
L’autonomia personal és la primera de les línies estratègiques que marca el Pla de Famílies, concebuda com un conjunt d’habilitats de l’individu per fer les seves pròpies eleccions i presa de decisions i, per tant, reduint la dependència de les persones respecte les altres. Alguna de les accions que es proposen és, per exemple, crear una comunitat de pares, crear un punt d’assessorament familiar itinerant, organitzar tallers d’habilitats emocionals per donar eines a les persones, engegar un servei d’acompanyament davant els canvis en les estructures familiars o, finalment, xerrades diverses dedicades a la criança en les diferents etapes evolutives o per a joves sobre la importància de la formació.

L’eficiència social és una altra de les línies estratègiques, en la qual s’agrupen propostes vistes com a oportunitats de millora que tenen efecte dominó per als altres grups d’iguals. Es proposa incidir en la formació per l’educació en salut dirigida a les famílies, potenciar activitats intergeneracionals i ampliació avis i nets, entre altres.

La planificació estratègica que permet generar sistemes de treball transversal per aprofundir en el coneixement, la detecció i la presa de decisions és la tercera de les línies estratègiques i, per a això, es proposa potenciar el treball transversal entre àrees i regidories per desenvolupar accions coordinades d’assessorament familiar.

La quarta línia estratègica és l’atenció global amb diferents propostes d’acció que influeixen en l’entorn més ampli i extern de les famílies i que interactuen en el seu entorn més proper, com són els elements funcionals que es troben a la ciutat en l’espai urbà. En aquest sentit es vol treballar en oferir espais per facilitar i fomentar la criança a la ciutat, com lavabos públics, amb lavabos a mida dels nens i nenes i amb canviadors als lavabos masculins o promoure espais d’alletament, entre altres.

Finalment, la universalitat és la darrera línia estratègica, concebuda com el valor en les accions que es fan i es pensen per a totes les tipologies de famílies, amb l’objectiu de sensibilitzar en el reconeixement a la diversitat d’estructures familiars. Es planteja donar visibilitat als diferents models familiars en les accions del SOAF o ampliar les accions d’acompanyament als familiars de LGTBI+, per exemple.