Un total de 13 projectes es faran realitat en els pròxims mesos, gràcies al vot de la ciutadania reusenca; 750.000 euros de pressupost per dedicar a aquestes inversions;  6.214 vots emesos. Aquest és el balanç del segon procés de Pressupostos participatius organitzat a Reus. El projecte de millores a la plaça d’Antoni Correig i Massó, en l’apartat de grans projectes, i el projecte d’adaptació de les escoles bressol amb elements per a infants amb capacitats diferents, en l’apartat de petits projectes, han estat les idees més votades.

En el procés de Pressupostos participatius es van presentar inicialment un total de 187 propostes (l’any 2018 se’n van presentar 93), de les quals se’n van acceptar 67 i d’aquestes se’n van agrupar 7 fins a quedar 60 propostes com a finalistes. En total se’n van rebutjar 123 que no complien els requisits de les bases (una de les condicions principals que han de tenir les propostes és que pugui realitzar-se a través del pressupost d’inversions).

La partida final de 750.000 euros dels Pressupostos participatius de Reus 2019 farà realitat els projectes següents, segons els resultats finals de les votacions i d’acord amb la selecció final que s’ha realitzat aquest dimarts en la reunió de la comissió tècnica i amb l’aplicació de les normes que marquen les bases del procés:

Grans projectes

• Millores al parc de la plaça d’Antoni Correig i Massó (317 vots): 120.000 euros
• Millores a l’espai de La Palma: sala polivalent i exterior (270 vots), amb un pressupost de 120.000 euros.
• Reus, ciutat inclusiva (249 vots). Pressupost de 150.000 euros
• Il·luminació del carrer d’Astorga (236 vots), amb un pressupost de 60.000 euros.

Petits projectes

• Adaptació de les escoles bressol amb elements per a infants amb capacitats diferents (367 vots), amb un pressupost de 50.000 euros.
• Desfibril·ladors per als poliesportius lleugers de la ciutat (349 vots): 6.000 euros.
• Insonorització de la sala del Centre Cívic Ponent (346 vots): 25.000 euros.
• Fonts a les zones públiques (228 vots): 50.000 euros.
• Ampliació del parc infantil del Parc de Sant Jordi (191 vots). Pressupost de 30.000 euros.
• Posar rajoles-guia a les voreres i als passos de vianants (182 vots). Pressupost de  50.000 euros.
• Millores al Parc del Trenet (177 vots), amb un pressupost de 25.000 euros.
• Creació d’un banc de recursos per entitats i col·lectius (139 vots). Pressupost de 50.000 euros.
• Contenidors per a dipositar cigarretes per la ciutat (122 vots), amb un pressupost de 10.000 euros.

La regidora de Participació, Ciutadania i Transparència, Montserrat Flores, ha explicat que al final d'aquest procés es pot dir que Reus ha crescut novament des de la perspectiva democràtica, ja que ha ampliat els mecanismes perquè la seva ciutadania disposi d’eines de decisió directa sobre on i com cal invertir els recursos municipals.

Més visió de ciutat
El procés de Pressupostos participatius 2019 ha experimentat un notable augment en el nombre de propostes presentades. Mentre que en el procés de pressupostos del 2018 es van presentar 93 propostes aquest any se n’han presentat 187.

A més, en aquesta convocatòria hi ha hagut més propostes i aquestes han rebut més vots, propostes pensades més per beneficiar el conjunt de la ciutat que no pas zones o espais concrets del municipi. En aquest sentit, tal i com explica Flores, aquest fet indica que “els pressupostos es comencen a entendre més com un reflex del que necessitem a la ciutat com a col·lectiu”.

Valors de ciutat
Tal i com va passar en l’edició anterior, entre les propostes guanyadores hi ha la inclusió d’elements adaptats als parcs de la ciutat. Aquest any, s’ha tornat a demostrar que la societat reusenca és una societat que treballa per a la inclusió. Moltes de les propostes finalistes demanen millores per col·lectius amb dificultats, i en aquest cas el projecte més votat de tots els pressupostos ha estat dotar a les escoles bressol d’elements per a infants amb capacitats diferents.

Mobilització del jovent
Entre les propostes presentades hi ha hagut propostes impulsades pel jovent, com la remodelació de la remodelació de La Palma, que l’any passat ja va estar present. En aquesta edició 2019 la remodelació de La Palma ha passat del cinquè lloc de votació a ser la segona i, per tant, ha estat escollida. Segons la regidora Flores, aquest fet indica que ha estat un encert el canvi de 16 a 14 anys l’edat mínima per poder votar. “Incloure el jovent dins l’àmbit de la participació és un gran repte i té moltes dificultats -explica Flores- però creiem que els pressupostos participatius són una bona via d’entrada per aquest col·lectiu”.

Millores introduïdes en el procés de votació
Fruit de l’anàlisi del procés de Pressupostos participatius 2018 (que va ser el primer que es va fer a la història de la ciutat), la Regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència va decidir introduir algunes novetats al procés que tenien com a objectiu millorar-lo. Entre aquestes novetats hi ha hagut les següents:

• Ampliació del vot als 14 anys.
• 20 Punts de votació online descentralitzats a diferents llocs de la ciutat.
• Resposta a la demanda de col·lectius per donar suport a les votacions.

El procés continua
Vista l'experiència dels pressupostos participatius de l'edició anterior, Flores comenta que «la fase que s'inicia ara és la que es dilata més en el temps i pot donar la sensació que després de la votació no hi ha continuïtat i o hi pot haver desinterès per dur-los a terme. La ciutadania vota una idea i ara s'ha de concretar per tal de poder-la dur a terme”.

Una vegada els serveis tècnics comencin a dissenyar cada un dels projectes més votats, es posaran en contacte amb la ciutadania que els ha proposat per tal de detallar les idees i executar el projecte, tal i com s'havia pensat en la seva presentació. Després caldrà redactar el projecte, segons la quantitat, licitar l'obra pública i després executar-la. Això implica que alguns dels projectes no es podran començar a veure executar fins gairebé un any després.

Pel que fa als projectes que no han resultat guanyadors —igual que es va fer amb la fase de propostes—, es posaran en coneixement de les regidories per tal que en tinguin constància i els puguin tenir en consideració en futures actuacions. Per continuar en la línia d'implicació ciutadana i millora constant, es penjarà properament a la plataforma una enquesta de valoració.

Votació electrònica
Tal i com es va fer a l'edició de 2018, el procés de votació dels pressupostos participatius només es podia realitzar per vot electrònic. L'avantatge del vot electrònic és que es pot realitzar des de qualsevol terminal connectat a Internet. Per aquest fet el procés d'autentificació de les persones votants requereix realitzar diferents comprovacions per assegurar que la persona que hi ha davant el terminal sigui realment la persona que emet el vot.

L'ús del vot electrònic genera una desigualtat per les persones sense accés a Internet o  coneixements tecnològics necessaris. Per tal de superar aquesta escletxa digital, s'han organitzat diferents punts de votació, on s'ajudava a les persones a emetre el seu vot.

Per fer possible el procés de participació ciutadana, tal i com va passar en el primer procés de Pressupostos participatius de Reus desenvolupat el 2018, s’ha continuat confiant en l’eina digital de l'Ajuntament de Reus per a la participació, la plataforma «participa.reus.cat», basada en programari lliure i desenvolupada en obert per articular processos de participació.

Participa.reus.cat es desenvolupa a partir de la plataforma «Decidim», impulsada des del sector públic i és un referent en matèria de participació ciutadana. Té voluntat de fomentar la democràcia participativa i el desenvolupament d'infraestructures digitals de codi lliure i obert de manera col·laborativa per progressar en la sobirania tecnològica i de sumar esforços en la millora de la qualitat democràtica.

Procés de participació ciutadana
A més de la recent fase de votació ciutadana, finalitzada aquest dilluns, els Pressupostos participatius 2019 han inclòs durant les darreres setmanes un procés de presentació de propostes i sessions informatives presencials als centres cívics per explicar a la ciutadania els detalls i funcionament d'aquest procés. També s’han disposat diferents punts de votació itinerants per la ciutat i estables (als centres cívics) durant tot el mes de gener coincidint amb el període de votació ciutadana. Els dies 16 i 19 de gener es van realitzar actes públics a l’antic hospital en què les persones proposants van poder defensar els seus projectes i demanar el vot a la ciutadania.