El Museu de Reus – espai raval de Santa Anna presenta del 18 de juny al 5 de setembre l’exposició “Ferrotips (1856-1880). L’època de l’oest americà”, que inclou 241 fotografies originals realitzades als EUA durant la segona meitat del segle XIX seguint una de les tècniques de moda aleshores en aquell país, la del ferrotip. Les peces pertanyen a les col·leccions privades dels fotògrafs reusencs i impulsors de l’Agrupació Fotogràfica de Reus, Josep M. Ribas Prous i Llorenç Herrera Altès, que han comissariat l’exposició i que l’han organitzat en homenatge al fotògraf nordamericà i expert en ferrotips Quinn Jacobson.

La selecció d’imatges històriques que es podran veure al Museu de Reus, distribuïdes en 44 marcs i de les quals es desconeix l’autoria, només s’ha mostrat públicament al festival Revela-T 2013 de Vilassar de Dalt (Maresme) i al Fotomuseum de Zarautz (Euskadi). La regidora de Cultura i Joventut, Montserrat Caelles, ha agraït la tasca desenvolupada per l'Agrupació Fotogràfica de Reus i pels seus impulsors, Josep Maria Ribas i Llorenç Herrera i ha destacat la seva generositat a l'hora de fer possible aquesta mostra, que parteix de les seves col·leccions.

L’exposició es completarà amb 10 imatges realitzades l’any 2007 seguint un altre dels procediments antics, el del col·lodió humit, durant el taller que va impartir Quinn Jacobson al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, en el qual van col·laborar Ribas Prous i Herrera Altès juntament amb l’Agrupació Fotogràfica de Reus.

El ferrotip
El ferrotip (també anomenat “tintype”) és una tècnica fotogràfica inventada el 1852 pel fotògraf i professor francès Adolphe Alexandre Martin (1824-1896). La imatge es fixava en una placa de metall exposada a la càmera. Aquesta placa es cobria amb vernís japonès negre i es sensibilitzava amb col·lodió i nitrat de plata abans de l’exposició a la càmera. El ferrotip apareixia com a positiu a causa de la placa negra.

Durant la guerra civil nordamericana la popularitat dels ferrotips es va estendre per la facilitat per captar les imatges i per la seva resistència als maltractaments del correu. Precisament, les fotografies que es podran veure a l’exposició del Museu de Reus corresponen a aquesta època.

Homenatge
Josep Mª Ribas Prous i Llorenç Herrera Altès són dos membres veterans de l’antiga Agrupació Fotogràfica de Reus que en aquesta ocasió presenten una cuidada col·lecció històrica de ferrotips americans. Ho fan com a homenatge i com a gest de reconeixement al seu gran amic Quinn Jacobson, que els va visitar a Reus l’any 2007, quan va impartir un primer taller sobre tècniques fotogràfiques antigues al Centre de la Imatge Mas Iglesias. L’exposició presenta deu peces fruit d’aquell taller realitzat al CIMIR.

Tal i com explica Josep Maria Ribas Prous, “en un temps en que molts joves artistes creatius ja rebutgen la màquina i tornen a utilitzar pinzells, una corrent d’inquietes noves generacions de fotògrafs opten pel compromís en el camí de la fotografia primigènia, química i artesana, afavorint un planter d’excel·lents col·lectius, en contraposició a les fàcils modes del moment. És ben significatiu, que al recent i cèlebre documental sobre fotografia de reportatge als EEUU. “Everybody Street“ tots els prestigiosos autors entrevistats, rebutgen les noves tecnologies de la imatge, acceptant només la pràctica de la fotografia clàssica (analògic )”.

Per la seva part, Llorenç Herrera explica que “en l’àmbit de la fotografia m’interessa tot, i una bona part de la meva passió per la fotografia l’ocupa el col·leccionisme. Entenc el col·leccionisme com una manera de recordar. Aquesta col·lecció de ferrotips serveix per mostrar com d’important va ser l’evolució i popularització de la fotografia per arribar a l’actualitat. Mostrar el passat per entendre el present.”

El col·lodió humit
El col·lodió humit és un procediment fotogràfic usat comunament fins a finals del s. XIX, consistent en unes plaques sobre les quals es dipositava una emulsió fotogràfica de nitrat de plata en una suspensió de gelatina. La gelatina tenia la característica de sensibilitzar de forma considerablement ràpida el nitrat de plata, de forma que escurçava el temps d’exposició a la llum. Es considera que la tècnica va ser inventada gairebé simultàniament per Frederick Scott Archer i Gustave Le Gray al voltant de l’any 1850. Aquest tipus de fotografia es popularitzà durant prop de 40 anys, i molts fotògrafs i pioners en van millorar el procés.

El mètode suposa la utilització del col·lodió, una espècie de vernís que s’aboca líquid a les plaques. El col·lodió se sensibilitzava en nitrat de plata. Les plaques de vidre havien d’estar molt netes, per poder obtenir imatges nítides i sense taques.
Es diu col·lodió humit perquè la placa ha de romandre humida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges. Això suposava que els fotògrafs havien de portar amb ells el laboratori fotogràfic a fi de preparar la placa abans de la presa i procedir a revelar-la immediatament. Es va generalitzar així l’ús de tendes de campanya i de carretes reconvertides en laboratoris per als fotògrafs que treballaven a l’exterior.

Un altre dels inconvenients d’aquest mètode era el de la fragilitat de les plaques de vidre emprades com a suport, que de vegades acabaven ratllades o trencades, posteriorment.

Amb l’ús d’aquest procediment es va aconseguir reduir el temps d’exposició a uns segons, la qual cosa va provocar una disminució dels costos. Un altre dels grans avantatges era l’estabilitat de l’emulsió emprada.

La seva generalització va motivar l’abandó d’altres procediments com el daguerreotip, ja que permetia obtenir diverses còpies, o el calotip. També va suposar la popularització de l’accés al mercat d’imatges de famosos per part de la burgesia i les escasses classes mitjanes.

Quinn Jacobson
Va néixer als Estats Units l’any 1964. La fotografia forma part de la vida de Quinn des de molt jove. Tant la seva mare com el seu pare eren fotògrafs. El 1993, va rebre una llicenciatura en Estudis Integrats grau (BIS) en Fotografia, Arts Visuals i Comunicació de la Universitat Estatal de Weber, Ogden, Utah EUA. El 2007, va rebre un Màster en Belles Arts (MFA) en Fotografia del Goddard College, a Plainfield, Vermont EUA.

L’any 2000 va descobrir el procés de col·lodió humit, va ser consultant un llibre de John Szarkowski, “Mirant Fotografies: 100 Fotos de la col·lecció del Museu d’Art Modern”, i va ensopegar amb un petit, anònim ambrotip i immediatament va saber que havia trobat el que estava buscant.

El primer treball que va fer el va anomenar, “Retrats De Madison Avenue” i l’any 2006. Va ser exhibit a la Galeria d’Art a Salt Lake City, Utah.

El 2006, Quinn es va traslladar a Viernheim, Alemanya i va començar a treballar en un nou projecte. Al principi va ser titulat, “Kristallnacht: La nit dels vidres trencats” i més tard va canviar a, “Vergangenheitsbewältigung”. Es tractava d’una investigació personal dels esdeveniments que van envoltar la Shoah (Holocaust). Tots dos projectes van ser mostrats en una gran exposició en el Centre Iris Galeria de Fotografia a París, França.

Publicacions: “The Contemporary Wet Plate Collodion Photography Experience” 2006. “Conferring Importance: Thoughts and Images About Identity, Difference and Memory” 2007. “Chemical Pictures: The Wet Plate Collodion Photography Book & DVD” 2009. 2a Edició 2010.