El pròxim dimarts, 22 d’abril, es realitzarà un acte d’homenatge al filòleg i escriptor Albert Manent, traspassat aquest dilluns 14 d’abril a Barcelona i amb vincles a la ciutat de Reus. L’acte es farà al Centre de Lectura a partir de les 19:30 h i es projectarà el documental Veus literàries, produït per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, un reportatge dedicat a la figura de Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2011 i impulsor de diverses iniciatives culturals.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de Fina Anglès, escriptora, i hi participaran el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Joaquim Sorio, i el president del Centre de Lectura, Xavier Filella.

Albert Manent, home de cultura
Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 1930 - Barcelona, 2014), va ser crític literari, poeta i historiador de la literatura. Llicenciat en Dret i en Filologia catalana, de ben jove publica dos poemaris (1949 i 1951) i participa activament en la resistència catalana. La seva tasca principal respon a la de recomposar la història cultural catalana del segle XX, amb un especial interès per testimoniar les vicissituds del període franquista. El 1959 cofunda Serra d'Or i més endavant publica importants biografies de Carles Riba (1963), Josep Carner (1969), Jaume Bofill i Mates (1972), J.V. Foix (1993), Marià Manent (1995), Tomàs Garcés (2001) o Fèlix Millet (2003), obres que complementa a partir de 1986 amb retrats literaris d'una setantena de personatges i col·lectius. D'aquí destaquen «Solc de les hores» (1988), «Semblances contra l'oblit» (1990), «Retorn a abans d'ahir» (1993) o el llibre de memòries «El molí de l'ombra» (1986).

Entre d'altres, és coordinador dels tres volums del «Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya» (2001), col·labora a la «Història de la literatura catalana» d'Ariel, recull en dos volums estudis d'història cultural, edita la panoràmica sobre «La literatura catalana a l'exili»(1976) i dues obres sobre bibliografia clandestina de la postguerra (1988 i 1989). President de la Societat d'Onomàstica, també escriu estudis sobre toponímia i lèxic dialectal i popular. En reconeixement de la seva tasca cultural, és Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals i rep els premis Serra d'Or d'assaig (1970), Josep Pla (1987), Ramon Llull (1995), Ramon Trias Fargas (2003), i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2011), així com la Medalla al Mèrit Cultural (2003) i la publicació de llibres d'homenatge (2000 i 2005).

L'any 2003 les Edicions del Centre de Lectura li van publicar «Llunari de noms i mots» sobre qüestions d'onomàstica, dialectologia i despoblament del Camp de Tarragona.