La Comissió Especial de Polítiques d'Habitatge Social de l'Ajuntament de Reus ha fixat aquest dimecres en 4.500 euros l'import de la primera de les tres possibles multes coercitives que es poden imposar a les entitats financeres que disposin de pisos buits, després dels processos incoats en els darrers mesos per declarar la situació de desocupació permanent d'habitatges de la seva propietat. Es tracta d'un total de vuit entitats financeres que són propietàries de 72 habitatges buits.

L'import aprovat per consens de tots els grups assistents a la comissió, dins dels límits que estableix a la legislació vigent, és de 4.500 euros i correspon a la primera de les tres multes que es poden imposar en lapses de tres mesos si l’entitat no justifica el cessament de la situació de desocupació permanent de l’habitatge. A principis de 2015 l'Ajuntament de Reus va obrir diferents expedients administratius per determinar si més de 90 pisos buits propietat d'entitats financeres identificats a la ciutat estaven veritablement en situació de desocupació permanent. Després d'instar la propietat a iniciar accions per a l'ocupació dels habitatges (inclosa la seva posada a disposició de l’Ajuntament per a incorporar-los als programes de lloguer social), s'ha comprovat que en 72 casos se n’ha mantingut la desocupació, de manera que cal iniciar els procediments sancionadors previstos a la llei.

Situació anòmala
La situació de desocupació permanent d'habitatges és una utilització anòmala de l'habitatge segons la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. L'Ajuntament de Reus ha informat en diferents ocasions a les entitats financeres dels programes de lloguer social i de rehabilitació que estan a la seva disposició.

Si finalitzats els procediments per declarar la desocupació permanent no es resol la situació de l'habitatge, l'Ajuntament pot obrir, com a últim recurs, procediments sancionadors per una infracció molt greu de la Llei del dret a l'habitatge, amb multes d'entre 3.000 i 900.000 euros.